Viure a la neu: tanta bellesa i tants maldecaps

Tots hem anat alguna vegada a tocar la neu. A esquiar. A tirar-nos boles de neu amb amics o familiars. De vacances a alguna comarca pirinenca o a un país alpí. Tots hem experimentat la sensació de calma que transmet un paisatge nevat. Però ens hem preguntat com és el dia a dia a la neu? Com és la vida quotidiana en pobles d'alta muntanya on hi ha neu i gel permanentment durant 3 o 4 mesos l'any? La neu i el gel, una combinació de bellesa i d'incomoditats L'Ignasi de Castellarnau és ramader a Alins, al Pallars Sobirà. En aquest poble, a més de 1.000 metres d'altitud, estan acostumats a conviure amb la neu, i amb els inconvenients que provoca: "La neu és bonica quan la mires vora el foc. Però quan has de sortir a fora, la cosa més senzilla es complica. T'has d'espavilar per treure la neu de davant de casa i dels carrers." I afegeix un dels factors més perillosos derivats de la neu, el gel: "La neu quan s'aixafa es converteix en gel. Has d'anar treballant sobre una pista de gel amb el perill que això comporta: que caiguis, que et trenquis una cama o que tinguis un accident amb el cotxe o el tractor." View this post on Instagram A post shared by Ajuntament AlinsVF (@ajuntament_alinsvf) El Quim Calbetó viu en un refugi aïllat enmig de la neu: això li ocasiona molts maldecaps, però també valora la bellesa dels flocs que cauen enmig del silenci: "Quan neva i estàs enmig del bosc es produeix un silenci únic, un silenci d'aquells que parlen." El pla de Beret, a la Vall d'Aran, és una gran superfície que s'omple de neu enmig de muntanyes a uns 1.700 metres d'altitud (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera) Anar a l'escola en moto de neu El Quim Calbetó és el guarda del refugi de Montgarri des de fa més de 20 anys. Un paratge idíl·lic enmig de la muntanya que, a l'hivern, queda colgat de neu. No hi ha carretera i només s'hi pot arribar esquiant, amb trineu de gossos o amb motos de neu. És un trajecte de 7 quilòmetres que ell ha de fer cada dia, com a mínim, dues vegades: "Cada matí he de portar la meva filla a l'escola amb moto de neu. Arribem fins al pla de Beret i allà agafa el cotxe fins a Salardú. I a la tarda igual, l'anem a buscar i la portem en moto fins al refugi." Les motos de neu són un recurs turístic però, alhora, un mitjà de transport ràpid i versàtil per a les persones que viuen a la neu (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera) El Quim i la seva família han adaptat la vida a la neu: han d'organitzar-se amb previsió, acumular reserves al rebost i preveure qualsevol contratemps que els pugui deixar aïllats a Montgarri en cas de nevada intensa. Reconeix que viure a la neu és atractiu però també és dur: "Jo noto com els hiverns em cauen a sobre. Quan estàs molts dies seguits a 10 o 15 graus sota zero notes que el cos s'alenteix. Trigues uns dies a recuperar el ritme vital, i el físic ho nota." La duresa de l'hivern i el respecte a la muntanya Amb l'experiència de treballar en un refugi de muntanya i veure passar milers de visitants, el Quim constata que molta gent no és conscient de la duresa de la muntanya. Observa que moltes persones no tenen prou respecte a la neu i a l'hivern: "Aquí a Montgarri hi ha una zona molt perillosa on hi baixa una allau. Doncs jo que faig muntanya de tota la vida no hi he passat mai, per respecte a la muntanya. En canvi, els esquiadors més aventurers el busquen i hi van sempre que poden." Montgarri és un antic poble abandonat del qual només en queda l'església i l'antiga rectoria, convertida en refugi de muntanya (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera) El respecte a la muntanya i a la neu són una constant entre els habitants del Pirineu. El Marcos Barba, que condueix una màquina llevaneu, assegura que els pirinencs els hi tenen molt respecte: "S'ha de tenir respecte a la neu, perquè la neu vol dir fred. I això és sinònim de perill. Si vas amb cotxe o si surts d'excursió pots quedar aïllat per la neu i patir una hipotèrmia. La neu i el fred són perillosos, també a la carretera." Les màquines llevaneu, imprescindibles per evitar el caos a la carretera El Marcos dirigeix una flota de màquines llevaneu a la Vall d'Aran. Durant l'hivern, es lleva a les dues de la matinada i a les tres ja està retirant neu de les carreteres, accessos i pàrquings: "La gent vol gaudir de la neu, volen trobar la carretera neta i el pàrquing accessible per anar esquiar. I si no és així, s'enfaden i comencen els problemes." Les màquines llevaneu s'equipen amb accessoris de grans dimensions per obrir el pas en les condicions de neu més adverses (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera) El Marcos afegeix que molts conductors s'aventuren a pujar al Pirineu sense els equipaments ni els coneixements necessaris per conduir sobre la neu: "Un que no té rodes d'hivern, l'altre que no sap posar les cadenes, un altre que no sap conduir amb neu... però volen que nosaltres tinguem totes les carreteres netes. Home, és que si vens a l'hivern has de saber que nevarà, què hi farem!" Amb 30 anys d'experiència a les carreteres araneses, el Marcos adverteix dels perills de la conducció amb neu: "Les carreteres de muntanya ja són molt complicades, i si neva molt no veus el traçat, no pots veure res ni a tres metres de distància. A vegades només ens podem guiar pels pals que hi ha als vorals, perquè no sabem on és la carretera." Les acumulacions de neu obstrueixen les carreteres de muntanya fins que les màquines llevaneu en retiren el gruix i netegen la via (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera) Neu seca i neu humida Les condicions de temperatura, vent i humitat fan variar les característiques de la neu. Això afecta directament la consistència, la duresa i el pes del mantell nival. I tot això condiciona la retirada de la neu: "Cada neu demana una manera de treballar. Quan la neu és seca, la pala llevaneu va arrossegant-la encara que hi hagi un metre de gruix. En canvi, si tens neu humida la màquina avança cinc metres i ja no pot més: és massa densa i pesa massa, és molt complicat." Les màquines llevaneu funcionen a ple rendiment per retirar els grans gruixos de neu acumulats a carreteres i aparcaments (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera) La neu i els ramats de pastura Però la neu no només genera problemes a les carreteres i en zones urbanes. Amb l'arribada de l'hivern, els prats de pastura d'alta muntanya queden coberts de neu i el bestiar es queda sense l'aliment dels camps. Per això, els ramaders han de tenir les reserves adequades per alimentar el bestiar. Així ho ha fet tota la vida l'Ignasi de Castellarnau, ramader d'Alins: "Nosaltres ens passem tot l'estiu recollint i emmagatzemant herba i fenc per a l'hivern. Així quan neva tenim menjar per als animals." A l'hivern, la neu cobreix els prats de pastura i els ramaders han de portar menjar al bestiar perquè pugui alimentar-se (ACN / Marta Lluvich) Però aquest hivern, una nevada prematura i molt abundant va arribar abans d'hora i els va agafar per sorpresa: encara no havien recollit tota l'herba dels prats i la neu els ho va aixafar tot: "Van caure 50 centímetres de neu i va quedar tot perdut. Nosaltres teníem reserves d'aliment per a un hivern normal, però l'hivern es va avançar un mes. Ara haurem de comprar menjar per tot un mes sencer." Els ramaders d'Alins, al Pallars Sobirà, han hagut de comprar herba i palla per recuperar les pastures que van quedar colgades sota la neu (ACN / Marta Lluvich) Hauran de gastar milers d'euros per comprar el menjar de tot un mes, el que va quedar colgat sota la gran nevada. Per qüestions com aquesta els ramaders d'Alins i de la Vall Ferrera demanen unes compensacions econòmiques pel fet de treballar en zones difícils de muntanya, una subvenció que ja reben altres municipis del Pirineu. La neu i el canvi climàtic El Marcos amb la seva llevaneu, el Quim des del refugi de Montgarri o l'Ignasi amb el seu ramat d'alta muntanya són testimonis dels canvis que està havent-hi al Pirineu. El Quim Calbetó ho constata, any rere any: "Jo veig que el temps és més extrem. Quan neva, neva molt, amb ratxes molt grans. I després pot estar dos mesos sense nevar. Això abans no passava. També veig manca d'aigua aquí, on neix el riu Noguera Pallaresa." Des d'aquest racó remot a 1.800 metres d'altitud, la seva conclusió és aquesta: "Això t'alerta que no ens hi fixàvem, però hi ha indicis que ens fan témer que hem afectat la natura i l'estem canviant." Des de Montgarri s'observen canvis en la freqüència i intensitat de les nevades, així com en el cabal d'aigua del riu Noguera Pallaresa, a l'esquerra de la imatge (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera) Mentre avança per la C-28 amb la seva màquina llevaneu, el Marcos també confirma aquesta percepció: "Ara les nevades venen a sotragades. Abans teníem 20 o 30 dies de nevades regulars. Ara no. Ara pot caure un metre en tres hores i després dues setmanes sense nevar. Ara ja no saps quan comença i quan acaba l'hivern." El futur de la neu al Pirineu Les dades i els estudis fets al nostre entorn ho confirmen. Les temperatures augmenten, això fa pujar la cota de neu i les nevades són menys freqüents però més intenses. Els pronòstics no són gaire bons, com reconeix l'ambientòloga Anna Pérez Català: "El Pirineu és de les zones més vulnerables. Ja ha baixat el gruix i la durada del mantell de neu. I ja no parlem de si neva més o menys, és que empitjoren les condicions per mantenir la neu. Farà més calor, la neu es fondrà més ràpid i hi haurà menys dies amb cobertura de neu." Els canons de neu produïda s'han convertit en una eina imprescindible per garantir l'obertura dels dominis esquiables al Pirineu (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera) No sabem com serà el futur, però sabem que ara, ja avui, hem de recórrer a la tecnologia per tenir neu a les muntanyes: actualment a Catalunya hi ha més de 2.700 canons de neu artificial per garantir que les estacions d'esquí segueixin funcionant. Les certeses desapareixen, es fonen, igual que la neu. I creixen els interrogants, igual que pugen les temperatures i que augmenta la cota de neu.

Viure a la neu: tanta bellesa i tants maldecaps

Més enllà de paisatges bucòlics i d'imatges idíl·liques, conviure amb la neu implica sacrificis i inconvenients