Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Comarcal 947

Un món que s'acaba: oficis que ja no vol fer ningú

L'abandonament dels pobles i la tecnificació del sector primari està provocant la desaparició d'antigues feines artesanals lligades al territori

Actualitzat

Al món rural hi trobem oficis estretament lligats al territori i al paisatge, com els peladors de suro de l'Empordà o les anomenades "remendadores" de poblacions pesqueres.

Però amb l'abandonament rural i les noves tecnologies aquests oficis són cada cop més residuals. De fet, molts corren el risc de desaparèixer.

L'Adrià Roca és un dels últims peladors o llevadors de suro autòctons de l'Empordà
L'Adrià Roca és un dels últims peladors o llevadors de suro autòctons de l'Empordà (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera)

 

 

 

Els peladors de suro, un ofici que no vol fer ningú

Els peladors o llevadors de suro retiren l'escorça de les alzines sureres. És una capa que envolta el tronc i que s'extreu per fer taps de suro o altres aplicacions.

La pela o la lleva del suro és una activitat amb segles d'història, una feina ancestral que es fa amb una simple destral:

"De fet el procés és molt "paleo". Tot es fa amb la destral: tallar el suro, picar-lo per desprendre'l de l'arbre i fer palanca per desenganxar-lo del tronc."

La destral per a pelar suro és una eina dissenyada específicament per a aquesta tasca, i cada part de l'eina té una funció concreta
La destral per pelar suro és una eina dissenyada específicament per a aquesta tasca, i cada part de l'eina té una funció concreta (Institut Català del Suro)

L'Adrià Roca és un dels últims peladors de suro autòctons de casa nostra. És un ofici dur, que es fa a ple estiu, i que no és agraït:

"És molt dur. Has de ser al bosc abans de les sis del matí perquè la temporada es fa en ple estiu i fa molta calor. A més, t'has de tapar per protegir-te, quedes nafrat i és una sauna."

Tot i que es faci a cops de destral, la pela del suro requereix una precisió quirúrgica per evitar malmetre el tronc de l'arbre que hi ha sota l'escorça
Tot i que es faci a cops de destral, la pela del suro requereix una precisió quirúrgica per evitar malmetre el tronc de l'arbre que hi ha sota l'escorça (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera)

Aquesta activitat només es manté a les comarques de Girona, al sud d'Espanya, a Portugal i al Marroc.

Avui, la majoria de persones que pelen suro a casa nostra venen de fora:

"Fa anys que pugen temporers marroquins o andalusos expressament per fer la pela del suro. La gent d'aquí ja no vol fer aquesta feina, és massa dura i no està prou pagada. Els que quedem ho fem per romanticisme."

Quan l'escorça s'ha retirat del tronc, es converteix en pannes de suro que aniran a fàbrica per ser processades
Quan l'escorça s'ha retirat del tronc, es converteix en pannes de suro que aniran a fàbrica per ser processades (Institut Català del Suro)

La pela del suro genera imatges d'una bellesa plàstica molt singular. Això ha inspirat artistes com la nord-americana Michele Curel, que ha creat el projecte multimèdia "The cork harvesters".

En aquest treball hi recull fotografies, vídeos i entrevistes a peladors autòctons i temporers que venen puntualment a retirar suro a Catalunya.

El projecte artístic 'The cork harvesters' de Michele Curel recull la bellesa plàstica d'aquest ofici
El projecte artístic "The cork harvesters" de Michele Curel recull la bellesa plàstica d'aquest ofici (michelecurel.com)

Les "remendadores", les altres dones del mar

Les "remendadores" o xarxaires recosien les xarxes que els portaven els pescadors perquè s'havien fet malbé: les esquinçaven les roques del fons del mar, les mateixes embarcacions o fins i tot els dofins. Ho explica Pepita Rodríguez, de les Cases d'Alcanar:

"Els dofins roben el peix que queda dins de les xarxes: els volen arrencar amb les dents i ens trenquen totes les xarxes. Per això després jo les he de reparar, les vaig "remendant"."

La Pepita Rodríguez passa hores asseguda en una cadira retallant i cosint xarxes de pescar
Pepita Rodríguez passa hores asseguda en una cadira retallant i cosint xarxes de pescar (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera)

La Pepita és una de les últimes "remendadores" en actiu de les Terres de l'Ebre. De fet, aquest ofici ja és residual a tota la costa catalana. S'ha anat perdent per la reducció de la flota pesquera, però també perquè les xarxes ara ja són de nàilon i materials sintètics:

"Ja no "remenda" ningú. Abans s'havia de fer perquè les xarxes eren de cotó i eren molt cares. Ara quan es trenca una xarxa, la llencen i en posen una de nova. Ja no hi ha "remendadores", el jovent no ho vol fer, això."

Les xarxes, un cop 'remendades', es guarden a la vora del moll per a poder-les carregar a les embarcacions
Un cop "remendades", les xarxes es guarden a la vora del moll per poder-les carregar a les embarcacions (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera)

La Pepita explica el seu testimoni mentre va cosint les xarxes al costat dels seus fills, Oscar i Francisco José, que cada matí li porten les xarxes danyades perquè les "remendi":

Francisco José, un dels fills de la Pepita, prepara les xarxes per sortir a pescar l'endemà al port de les Cases d'Alcanar
Francisco José, un dels fills de la Pepita, prepara les xarxes per sortir a pescar l'endemà al port de les Cases d'Alcanar (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera)

El testimoni de la Pepita és un patrimoni valuosíssim que podeu recuperar en aquest capítol del podcast "Comarcal 947":

 
Cada dia, els germans Oscar i Francisco José Alcántara surten a pescar amb la seva embarcació, amarrada al port de les Cases d'Alcanar
Cada matinada, els germans Oscar i Francisco José Alcántara surten a pescar amb la seva embarcació, amarrada al port de les Cases d'Alcanar (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera)

La modernització ha arraconat la tradició

Aquests oficis artesanals es van perdent al mateix ritme que s'accelera l'abandonament rural.

La mecanització i l'arribada de nous materials sintètics han anat arraconant aquests oficis rurals, que avui ja són molt residuals. Alguns s'han inclòs al repertori d'oficis artesans de la Generalitat, i altres formen part del programa "Oficis Singulars" d'Artesania de Catalunya.

Quan s'ha retirat l'escorça de suro, les alzines mostren el seu tronc despullat. Dotze anys després, el suro es regenera i l'arbre torna al seu estat original  
Entitats com l'Insitut Català del Suro documenten el procés de la pela del suro amb imatges com aquesta, on es pot veure el tronc de l'alzina despullat després de retirar-ne l'escorça (Institut Català del Suro)

Són iniciatives puntuals per preservar-ne el record, per conservar-ne el llegat, per homenatjar un passat que encara manté vincles amb el present.

A les Cases d'Alcanar s'hi pot veure aquesta pintura mural, homenatge a les remendadores del poble, creat per Lara Gombau
A les Cases d'Alcanar s'hi pot veure aquesta pintura mural, homenatge a les "remendadores" del poble, creat per Lara Gombau (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera)

També hi ha museus, publicacions o centres etnogràfics que miren de preservar aquest patrimoni que és, al capdavall, la memòria del nostre món rural.

El Museu del Suro de Palafrugell és un centre d'interpretació i divulgació d'aquest material d'origen natural
El Museu del Suro de Palafrugell és un centre d'interpretació i divulgació d'aquest material d'origen natural (Museu del Suro)
ARXIVAT A:
Despoblament
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut