Fuga de talent jove: una sagnia per als pobles

Una conversa amb el director de l'Institut d'Esterri d'Àneu ens obre els ulls a una realitat dramàtica: el 85% dels joves del Pallars Sobirà marxen a estudiar a fora i ja no tornen. Aquest esquema es reprodueix, a escales diferents, en moltes zones rurals del país: "Aquesta pèrdua és brutal perquè perdem el talent del territori. És un llast molt gran i és un autèntic repte per al territori." Créixer en un poble de muntanya marca la infància, però condiciona la joventut (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera) Per què els joves marxen dels pobles? Què troben a faltar? Què es pot fer per evitar aquest èxode rural de població jove? En parlem en un nou episodi del podcast "Comarcal 947": Atrapada en un poble de 35 habitants La Queralt Fisas té 15 anys i viu a Araós, un poble de Pallars Sobirà de només 35 habitants. Valora positivament que la seva infància hagi estat en una comunitat petita i en contacte amb la natura, però ara que arriba l'adolescència hi troba més pegues: "De petita ho disfrutava molt perquè pots jugar amb els amics sense restriccions. Però quan et fas gran vols sortir i no pots. No hi ha transport i has de demanar que et portin." Araós és un petit nucli rural situat a la Vall Ferrera, al Pallars Sobirà (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera) La Queralt ja espera els 18 anys per marxar d'Araós i anar a estudiar a fora, sigui on sigui, per gaudir de la llibertat i les noves oportunitats que li pot donar la ciutat: "Vull anar a fora, m'és igual a on. Aquí et sents atrapat, sempre és el mateix. Hi ha la mateixa gent i et cansa". Sovint, els joves de pobles petits se senten sols i aïllats en entorns rurals (Unsplash) Creu que quan sigui gran no tornarà a viure al poble, tot i que està convençuda que hi mantindrà lligams: "Viuré a la ciutat però aniré tornant al poble perquè hi tinc la família. Al poble també hi ha coses positives que no vull deixar perdre. Però m'agradaria viure a la ciutat." La diàspora del Pallars Sobirà, un fenomen preocupant La Queralt estudia 4t d'ESO a l'Institut Morelló d'Esterri d'Àneu, on el 65% d'alumnes són de petits pobles rurals d'alta muntanya. El director, Joan Cosme, es troba amb aquest escenari: "Molts alumnes venen de petites escoles rurals, i quan arriben aquí conviuen per primera vegada amb grups de la seva edat. Als seus pobles només hi ha un o dos nens." A l'Institut Morelló d'Esterri d'Àneu hi estudien joves de diverses zones rurals del Pirineu (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera) En més de 25 anys de professió, el director del centre ha constatat un fenomen demolidor: "Dels alumnes que marxen a fer estudis superiors, el 85% no tornen. Aquesta diàspora és un llast molt gran perquè perdem talent al territori. Un talent que marxa i no torna." La infància i l'adolescència al món rural garanteixen un contacte permanent amb la natura (Pexels) Retornar el talent jove al món rural Per minimitzar aquesta diàspora s'ha creat el programa Odisseu Jove, que fomenta el retorn dels joves a les zones rurals. Un projecte que impulsen els grups Leader de tot Catalunya i que dirigeix la Mireia Font. "L'objectiu és que els joves que han marxat a estudiar a la universitat vegin que aquí també s'hi pot treballar i desenvolupar carreres professionals de qualitat." El programa Odisseu fomenta el retorn dels joves del món rural que han marxat a estudiar a la ciutat (Programa Leader) Entre altres iniciatives, han convençut desenes d'empreses del món rural perquè ofereixin pràctiques universitàries a joves que estudien a la ciutat, i així els faciliten el retorn cap a aquestes zones: "Les empreses responen molt bé perquè troben els perfils que necessiten al mateix molt rural. Si els poden contractar, aconseguim que aquests joves es quedin al territori." Amb el Pràcticum Odisseu, joves de zones rurals que han marxat a estudiar a la ciutat poden fer les pràctiques universitàries a empreses del seu territori (Programa Leader) Des que van començar, el 2016, han ofert més de 300 pràctiques acadèmiques en una vintena de comarques rurals de Catalunya. Tenen un índex d'inserció laboral del 20%, és a dir, 2 de cada 10 joves que fan pràctiques al territori s'hi acaben quedant. Per a molts joves que han crescut en pobles petits, la ciutat és una porta oberta a noves oportunitats i experiències (Unsplash) Estudiar a Barcelona i tornar al poble La Laia Angrill té 22 anys i és de Peramola, a l'Alt Urgell. Ha estudiat Global Studies a la UPF i té un màster online en edició de llibres. Ara ha decidit tornar al poble per treballar a l'explotació ramadera de la seva família: "Ara aquí hi ha molt poca gent de la meva edat. Molts encara estudien o han trobat les primeres feines a Barcelona. No em sento sola, però estic sola generacionalment." La Laia Angrill ha tornat de Barcelona per incorporar-se a l'explotació ramadera de la seva família (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera) A Peramola li falta l'activitat cultural de la ciutat i també enyora la intimitat personal. Igualment, sap que li costarà trobar parella en un entorn amb tant poca població, on tothom es coneix: "És difícil de gestionar. No pots fer res sense que tothom ho sàpiga, i ja saps que si no t'agrada ningú del poble aquí no hi trobaràs parella." La Laia Angrill combina les feines a la granja amb l'organització i la logística de l'explotació familiar (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera) La Laia es pregunta si en aquest entorn trobarà algú amb qui pugui compartir les seves inquietuds intel·lectuals i, alhora, que entengui la seva vida de pagesa i jove ramadera de muntanya. Les ciutats intermèdies, una solució d'equilibri Als pobles petits no hi ha oci comercial, ni serveis, ni botigues. Per això els joves frisen per tenir un cotxe o una moto que els acosti a ciutats pròximes on sí que poden trobar aquests al·licients. Ens ho explica en Marc Barrera, que té 15 anys: "Jo vull baixar sovint a Figueres, on tinc el meu nucli d'amics, però sempre m'hi han de portar els pares. Per això m'agradaria treure'm el carnet de moto i valdre'm per mi mateix." Darnius és un poble d'uns 500 habitants a l'interior de l'Alt Empordà (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera) En Marc viu a Darnius, un poble de 500 habitants de l'Alt Empordà. A Figueres hi troba gairebé tot el que necessita. Per això té ganes de tenir una moto, igual que molts joves de zones rurals esperen amb il·lusió els 18 anys per poder-se treure el carnet de conduir i assolir la llibertat que els falta al poble. Per als joves del món rural, disposar de carnet de conduir és sinònim de llibertat (Pexels) És el mateix que li passava a la Laia Angrill amb ciutats mitjanes com Solsona o la Seu d'Urgell: "Si vols anar a una conferència, a una presentació o qualsevol acte cultural has d'agafar el cotxe i anar fins a Solsona o a la Seu d'Urgell." Aquestes ciutats intermèdies com Figueres, Solsona o la Seu d'Urgell poden ser la clau per recuperar aquests joves que no poden satisfer les seves necessitats en els petits pobles rurals de muntanya, pobles com Peramola, on viu la Laia. Peramola és un poble rural situat a la riba del riu Segre, al sud de l'Alt Urgell (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera) Si garantim que en aquestes poblacions mitjanes, normalment capitals de comarca, hi hagi els equipaments, serveis i transports necessaris, podrem arrelar-los al territori i evitarem així la diàspora, la fuga de talent, la despoblació rural que tant de mal està fent a molts territoris del país.

Fuga de talent jove: una sagnia per als pobles

Molts joves i adolescents marxen del món rural per estudiar a la ciutat, però ben pocs tornen al poble per establir-s'hi definitivament