Deixar-ho tot per anar-se'n a un poble

És el somni de molts urbanites. Fer un canvi de vida. Deixar la ciutat i instal·lar-se al món rural. Alguns, senzillament, voldrien traslladar-hi l'oficina i continuar teletreballant enmig de paisatges bucòlics. D'altres, en canvi, somien un projecte vinculat a la terra i al sector primari. Us en presentem dos testimonis. Les migracions de la ciutat al camp eren un fenomen insòlit a casa nostra. És cert que els anys 70 hi va haver alguns moviments de neorurals, en molts casos associats al col·lectius hippies, però des de llavors el fenomen era gairebé inexistent. A finals dels 60 i començaments dels 70, l'opció de deixar la ciutat per traslladar-se al camp s'atribuïa a persones idealistes, que buscaven un estil de vida alternatiu vinculat al moviment hippy (Unsplash) Ara, la pandèmia i els confinaments han provocat una nova onada de desplaçaments des de la ciutat cap a zones rurals. Són persones i famílies de perfils molt diversos, amb interessos variats i casuístiques singulars. Deixar la ciutat per començar una nova vida al món rural, una opció que escullen cada vegada més persones (Pexels) Una piulada a Twitter els va canviar la vida L'Imma Ferrer i el Jaume Casanovas vivien a Terrassa amb els seus dos fills, però el confinament de 2020 se'ls va fer insuportable dins el pis on vivien, al centre de la ciutat. Aquesta piulada al compte de Twitter de "Repoblem" els va picar la curiositat i s'hi van interessar. Tuixent busca nous habitants? ?Alt Urgell, 106 h. ??2 nuclis de població?? ? Cases en venda i lloguer ?? Internet rural 4G (apte per teletreball) ?Consultori (metge 24h) ? Escola (fins a 6è), ? Institut de La Seu. Interessats: viureajosaituixent@gmail.com RT? pic.twitter.com/xpWeQiZJKU Repoblem (@repoblem) September 7, 2020 Van visitar la vall de Tuixent, i poques setmanes després ja hi estaven vivint. "Va ser una petita bogeria, perquè ho vam decidir d'un dia per l'altre. A la nostra família els explotava el cap. Tot i això, no ens tiràvem per un precipici perquè conservàvem les nostres feines." La vall de la Vansa i Tuixent és una zona de muntanya al vessant sud del Cadí, a prop de la muntanya del Pedraforca (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera) Tots dos fan teletreball. Han pogut mantenir les feines íntegrament a distància i fan la jornada laboral en remot. Quan acaben poden disfrutar de la vida relaxada i els paisatges d'Ossera. "Després de 8 hores a l'ordinador pots sortir per aquest entorn natural. Hi ha molt silenci. Pots sortir a passejar, anar al riu, cuidar l'hort. El ritme és diferent." El Jaume s'ha muntat un despatx amb vistes al poble d'Ossera i a la serra del Cadí (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera) La família Casanovas Ferrer s'ha adaptat ràpidament a la nova vida a Ossera, un poble de només 26 habitants. Tenen un metge per a tota la vall, i l'escola dels seus fills és al poble del costat. Això sí, per a la resta han de fer molts quilòmetres. "Aquí no hi ha cap botiga. Hem de fer una hora de cotxe fins a la Seu d'Urgell per poder omplir el rebost. O, si no, aprofitem quan baixem a Barcelona." L'Imma assegura que, tot i que viuen en una zona remota i aïllada, la connexió a internet és potent i els permet treballar sense ensurts (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera) Ells ja coneixien aquest món perquè són excursionistes i muntanyencs, però alerten que no tothom està preparat per fer un canvi de vida tan ràpid i radical. Ossera és un petit poble amb una vintena d'habitants a la vall de Tuixent, a l'Alt Urgell (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera) Del barri de Collblanc a una plantació de pomeres de muntanya L'Ariadna Salvador vivia amb els seus pares en un desè pis entre els barris de les Corts i Collblanc. De ben petita tenia clar que volia viure envoltada de natura i sabia que, quan fos independent, deixaria la ciutat. I així va ser: "Només d'acabar la universitat, el meu company i jo vam venir a la Cerdanya. Ni tan sols vam fer l'intent de viure a la ciutat. Ho teníem claríssim, no volíem ciutat." L'Ariadna ha canviat els carrers de les Corts per aquestes vistes de la Cerdanya (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera) Fa deu anys es va plantar a la Cerdanya amb les butxaques buides. Al principi ho va passar malament perquè no trobava feina. "Jo feia encàrrecs puntuals de dissenyadora gràfica i alguna feina precària. Però vam pujar sense tenir res. No va ser gaire pensat." Ara, però, ha trobat el seu projecte: una plantació de pomes ecològiques de muntanya al poble d'Olopte, a 1.200 metres d'altitud. "La feina al camp m'encanta. Em puc passar hores regant i podant les pomeres, i amb aquestes vistes del Pirineu! No tornaria mai a la ciutat." L'Ariadna puja cada dia a la plantació de pomeres ecològiques de muntanya, situada a 1.200 metres d'altitud (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera) Els "neorurals del segle XXI": de la nova pagesia als nòmades digitals Són els "neorurals del segle XXI". Alguns ja tenien vincles previs amb el món rural o amb la muntanya: antecedents familiars, segones residències o afició al muntanyisme. Altres, en canvi, hi acaben d'aterrar i són urbanites neòfits en la vida rural. Treballar des de casa però en contacte amb la natura: un dels al·licients per deixar la ciutat i traslladar-se al món rural (Unsplash) N'hi ha que s'instal·len al territori per fer activitats vinculades a la terra i al sector primari. D'altres, en canvi, opten per professions de l'àmbit digital i treballen en mode remot connectats al mig de la muntanya. Els nòmades digitals són persones que poden treballar connectades a internet des de qualsevol lloc del món. Alguns s'estableixen temporalment al món rural i altres opten per quedar-s'hi definitivament (Unsplash) Algunes persones consideren que aquests últims perfils són, en realitat, "colonitzadors urbans" que implanten el seu model de vida en un entorn rural, i per això no se'ls pot considerar neorurals en el sentit estricte del terme, perquè no desenvolupen una activitat vinculada a la ruralitat. Entre els perfils de neorurals del segle XXI destaquen els joves pagesos, vinculats a explotacions agroramaderes petites i mitjanes, sostenibles i ecològiques (Unsplash) Nous habitants, més serveis? Sigui com sigui, la realitat és que els nous habitants que arriben al món rural es trobaran amb una manca de serveis històrica i endèmica en molts territoris allunyats de zones urbanes. Els nous habitants del món rural poden contribuir a repoblar el territori, però per a això necessiten serveis i equipaments que els ajudin a establir-s'hi (Pexels) Potser si hi arriben nous pobladors serà la manera que es comencin a redimensionar serveis, millorar equipaments o renovar infraestructures en aquests territoris, que massa sovint se senten abandonats i infradotats.

Deixar-ho tot per anar-se'n a un poble

De la pagesia sostenible fins als nòmades digitals connectats a internet les 24 hores: així són els nous habitants del món rural