Una bona conversa, una pel·lícula, una sèrie o un llibre poden ser el millor antídot per a moments en què ens sentim ensopits o desmotivats. A les recomanacions de la setmana del "Ciutat Maragda", la llibreria Tòmiris ens proposa tres narracions que demostren que l'esperança és l'últim que es perd. "Grand Hotel Europa", d'Ilja Leonard Pfeijffer (Acantilado) Aquest és un llibre molt divertit, escrit amb gràcia i lleuger com una ploma. El responsable és el narrador, un ésser sempre encantador i amable tant en el tracte amb el lector com en les diverses situacions i conjuntures (no sempre agradables) a què s'enfronta durant tota la narració. Al llarg de més de 600 planes les històries no afluixen, no decauen en cap moment. Però això no vol dir que el tema de fons de la novel·la sigui banal, perquè estem parlant d'Europa i del seu paper en el món actual. En aquest sentit el narrador és taxatiu: "Tiene que ser una declaración de amor a Europa por todo lo que fue [...] Va a ser un libro muy triste sobre el fin de una cultura." Aquest, però, no és l'únic tema que hi trobarem, perquè també hi apareixen qüestions com la gestió del turisme de masses, l'estat de l'art en l'actualitat i, sobretot, la irrupció d'uns nous amos del món capaços de comprar el veritable i últim tresor que queda a Europa (el seu passat) provocant una mena de tràgica "deseuropeïtzacio" d'Europa.   Una galeria de personatges excèntrics, els constants canvis de localització, una fina ironia i els magistrals diàlegs que tenyeixen l'obra són les bastides que sustenten aquesta narració complexa i rodona. No obstant això, el veritable cor que fa palpitar la novel·la és el Grand Hotel Europa, un no-lloc amb ressonàncies oníriques que potser no és més que la metàfora d'aquest intangible esperit europeu, que malgrat la seva tortuosa història i les circumstàncies actuals, conserva grans dosis de l'esperança i la llum amb què es va fundar i que es resisteix a desaparèixer. "Aprender a ser salvajes. Cómo las culturas animales crían familias, crean belleza y consiguen la paz", de Carl Safina (Galaxia Gutenberg) Carl Safina ens torna a acostar a la natura servint-se un cop més del seu estil divulgatiu i planer, sense perdre la profunditat del que vol comunicar. En aquest llibre ho fa acompanyant tres investigadors sobre el terreny: des d'un vaixell en aigües tropicals fins als boscos d'Uganda, passant per la selva sud-americana, perquè és aquí on l'autor defensa l'estudi de la natura, des del seu lloc. El llibre està estructurat en tres blocs: el primer estudia els catxalots, el segon se centra en els guacamais vermells i per acabar visita un grup de ximpanzés.   Carl Safina ens convida a conèixer diferents espècies descobrint-nos com interactuen entre elles i quins costums tenen, alhora que deixa anar reflexions contundents que ens obligaran a plantejar-nos quin és el paper dels humans en el món i sobretot quin tipus de relació hem d'establir amb la resta d'éssers vius com a bons veïns del mateix planeta. Qüestions sobre com funcionen les societats o què entenem per cultura connecten amb la veritable màgia del llibre, perquè la cultura no només l'hem d'entendre i estudiar des d'una perspectiva humana. Les espècies esmentades i moltes d'altres ens ho demostraran i és molt possible que puguem treure'n conclusions per millorar i aprendre. "Humanitat / Dignos de ser humanos", de Rutger Bregman (Anagrama) La tesi del nou assaig de Rutger Bregman es basa en el fet que l'esser humà és bo per naturalesa! Excel·lent manera de començar, oi? Ho aconsegueix enfrontant dues visions clàssiques de l'home tan antagòniques com la de Hobbes i Rousseau, i prenent partit, amb matisos, per la segona. El constant i demolidor degoteig d'exemples d'iniciatives trencadores actuals en el camp de la política, la pedagogia, l'economia o fins i tot de la gestió de centres penitenciaris, fa que la sensació inicial d'estar llegint l'obra d'un autor ingenu vagi variant, primer amb sorpresa i després amb cert convenciment, perquè a mesura que llegim la seva tesi va esdevenint més sòlida del que imaginàvem.   I és que no totes les històries han estat explicades correctament ni totes les versions s'han tingut en compte. Per exemple, l'autor revisa alguns dels experiments cèlebres en el camp de la psicologia social que han marcat la nostra imatge de l'ésser humà i els dona una nova interpretació aportant-ne noves proves que obliguen el lector a revisar vells estereotips i clixés. L'estil de l'autor és divulgatiu i dinàmic, i frega en alguns fragments una estructura similar a la d'una narració d'intriga. La lliçó més important del llibre és que ara mateix hi ha moltes iniciatives a escala mundial que demostren que Bregman no està del tot equivocat. Més enllà de les notícies diàries i dels apocalíptics de torn, començar a construir un futur des d'una nova perspectiva de l'espècie humana és molt més que possible! En vols més? A la pàgina de "Ciutat Maragda" trobaràs més recomanacions.