Tres contes infantils per conèixer la bellesa de les petites coses
L'estrena de Maggie O'Farrell a la literatura infantil i dues històries molt especials, a les recomanacions del "Ciutat Maragda"
Tres contes infantils per conèixer la bellesa de les petites coses
Nena llegint un llibre
Tres propostes sobre l'empatia, l'esforç i l'acceptació de la diferència (Foto: Unsplash)
Ciutat Maragda

Tres contes infantils per conèixer la bellesa de les petites coses

L'estrena de Maggie O'Farrell a la literatura infantil i dues històries molt especials, a les recomanacions del "Ciutat Maragda"

Actualitzat

Els qui en saben diuen que la felicitat s'aconsegueix si se sap gaudir de les petites coses. A les recomanacions de la setmana del "Ciutat Maragda", la Llibreria Vitel·la ens proposa tres contes poètics per als més petits de la casa, tres històries tendres, boniques i inspiradores que els ensenyaran a mirar amb altres ulls allò que els envolta.

"Tancho", de Luciano Lozano, amb traducció d'Elena Martín (Akiara Books)

"Tancho" és un àlbum il·lustrat deliciós, d'una gran bellesa a tots nivells: la idea, el text, les il·lustracions. Inspirat en una història real, és una invitació a viure en harmonia amb la natura.

"Tancho", que vol dir "grua" en japonès, és com anomenaven Yoshitaka, un nen que vivia a l'illa de Hokkaido, al Japó, a qui li encantava admirar el ball de les grues quan hi arribaven a l'hivern.

Els habitants de l'illa ("ainus") les cuidaven, però va arribar un moment que anaven tan enfeinats que se'n van oblidar. En Tancho ho va continuar fent en aquells hiverns nevats que als ocells els costa trobar menjar i, d'aquesta manera, va aconseguir preservar l'espècie. Actualment, la casa on vivia és la seu de la Societat d'Ocells Salvatges del Japó.

"On van els àngels de neu?", de Maggie O'Farrell, amb il·lustracions de Daniela Jaglenka. Traducció de Jordi Vidal (La Galera)

La protagonista, la Sylvie, es desperta, de cop, a la nit, sense saber per què, i viurà una de les històries més boniques i inimaginables: coneixerà el seu àngel de neu, jove i inexpert, que l'ha visitada per cuidar-la. Ella no ho sap encara, però la vida li portarà una malaltia llarga que haurà de superar i ho farà amb determinació, protegida pel seu àngel.

Amb una prosa exquisida que flueix com una carícia, Maggie O'Farrell debuta en la literatura infantil amb un conte de fades escrit per a la seva filla, on no hi falta l'element màgic, tensió, desitjos infantils i, important, l'absència d'una moralitat falsa.

"Parlo com el riu", de Jordan Scott, il·lustrat per Sydney Smith. Traducció d'Antoni Garcia (Libros del Zorro)

Amb unes imatges impactants i un llenguatge poètic, aquest àlbum il·lustrat aborda la soledat que sent un nen afectat de quequesa; el nen que va ser l'autor del text.

El sentiment d'impotència, el dolor que li causaven les rialles dels seus companys d'escola, troba consol en una frase que li deia el seu pare cada cop que intuïa que havia tingut "un mal dia per parlar" a l'escola i el portava a passejar pels voltants del riu: "Veus l'aigua com es mou, fill? Doncs tu parles de la mateixa manera".

El riu sempre flueix, però també borbolleja i s'estavella, com la parla del protagonista. Molt recomanable per aprendre a acceptar la diferència.

En vols més? A la pàgina de "Ciutat Maragda" trobaràs més recomanacions.

Anar al contingut