Una dona embarassada llegeix un llibre al costat d'una finestra (iStock)
Ciutat Maragda

Llibres sobre la maternitat que trenquen tabús

Eva Baltasar, Jane Lazarre i Marie Aubert ens proposen tres novel·les que qüestionen la visió edulcorada i clàssica de ser mare

Actualitzat

Hi ha tantes maternitats com dones. La idea de "mare perfecta i entregada" està cada cop més qüestionada i s'omple de matisos, contradiccions i honestedat. A les recomanacions de la setmana del "Ciutat Maragda", la llibreria L'Aranya ens porta tres llibres de tres autores que critiquen el concepte d'instint maternal i reivindiquen la llibertat absoluta de decisió, sense judicis socials.  

"El nudo materno", de Jane Lazarre, traduïda per Elena Vilallonga (Las afueras)

"El nudo materno" és, 45 anys després de publicar-se, una obra pionera en l'exploració del desajust gairebé inevitable que es produeix entre les expectatives i la crua realitat que suposa la maternitat. Una maternitat que pot ser brutalment esgotadora i que situa entre les cordes la pròpia identitat (social i individual).

L'autora, que clarament comparteix les seves memòries, no proposa una alternativa a l'ideal dominant de mare, sinó que reivindica el dret de cada una a viure la maternitat d'una forma honesta i única, sense excloure les debilitats, els dubtes, les pors, les inseguretats, les frustracions i sobretot, les queixes. La queixa esdevé una forma de llibertat i negar el dret a la queixa és una forma de repressió i de fomentar la culpabilitat.

Una lectura tremendament interessant i que es devora, tant si ets mare com si no.

"Mamut", d'Eva Baltasar (Club Editor)

La història que tanca el tríptic literari que va començar amb "Permagel" i va seguir amb "Boulder" ens torna a presentar una protagonista amb un desig molt clar: ser mare. Però no parlem del desig d'exercir de mare en el dia a dia, sinó del fet de gestar i parir, de portar la vida dins.

Per complir el somni, li cal fugir de la ciutat, aïllar-se i conviure amb la fauna més salvatge d'aquest món. Aquest retrobament amb la natura, l'aflorament de l'instint (el matern i el no matern), la duresa de les escenes, la crítica directa al món de què formem part i la manca de poesia a què l'autora ens tenia acostumats converteixen la novel·la en un caramel enverinat. O t'encanta o l'odies. A nosaltres ens ha encantat.

"Adultos", de Marie Aubert. Traduïda per Cristina Gómez (Nórdica Libros)

L'Ida no té fills. Es troba en un bon moment i es planteja congelar òvuls per a un ús posterior, quan conegui l'home adequat. Mentrestant viu tot aquest procés mèdic, marxa de cap de setmana a la cabana familiar davant del mar, a celebrar el 60 aniversari de la seva mare.

El que sembla una reunió familiar aparentment perfecta s'acaba convertint en una batalla verbal plena d'arestes, enveges, ràbia i mala llet.

Un relat estimulant i intel·ligent que ens demostra que res és el que sembla i que la unitat familiar està sobrevalorada. Una primera novel·la que ens acosta a la que seria una tradicional família moderna i disfuncional. Traduïda a quinze idiomes.

En vols més? A la pàgina de "Ciutat Maragda" hi trobaràs més recomanacions.

Anar al contingut