Llibres que són petites obres d'art
Tres llibres que demostren -per si algú no ho tenia clar- que el còmic és literatura en majúscules
Llibres que són petites obres d'art
Antonio Altarriba, Claire Fauvel i Guillem March signen tres històries que us atraparan (iStock)
Antonio Altarriba, Claire Fauvel i Guillem March signen tres històries que us atraparan (iStock)
Ciutat Maragda

Llibres que són petites obres d'art

Tres llibres que demostren -per si algú no ho tenia clar- que el còmic és literatura en majúscules

Actualitzat

El còmic representa la complicitat entre text i imatge, una complicitat que, ben orquestrada, esdevé simbiòtica. Aquest gènere ha deixat de ser infantil o juvenil per convertir-se en un vehicle de transmissió magistral d'històries complexes. A les recomanacions de la setmana del "Ciutat Maragda", la Llibreria El Cucut ens proprosa tres obres extraordinàries, tres còmics amb uns protagonistes que continuen lluitant quan pensàvem que havien tocat fons.

"La noche es mi reino", de Claire Fauvel (Astronave)

Claire Fauvel, amb només 32 anys, ja ha publicat cinc obres, totes amb protagonistes femenines. "La noche es mi reino" està recomanada per al públic jove adult. 

Dues noies viuen en un poble petit de França, en un barri humil. Van al mateix institut, però són molt diferents: la Nawel és filla d'emigrants algerians, nascuda a França però educada amb els criteris tradicionals dels pares. L'Alice no té amics i viu refugiada en la música.

Davant l'interès de la Nawel pel que escolta l'Alice, aquesta li descobreix els Beatles. L'admiració de totes dues pel rock les convertirà en inseparables, fins a l'extrem de crear un grup musical i d'estudiar juntes a París.

Les dificultats per a totes dues comencen a la universitat, quan la precarietat econòmica, els primers amors i les complexitats del món musical i creatiu les superen. Però, com diu Víctor Hugo i ens recorda Claire Fauvel: "Els qui veritablement viuen són aquells qui lluiten".

La força de les imatges, la capacitat de transmetre moviment, l'esment de les peces musicals, la força dels personatges, tant de les protagonistes com dels secundaris, fan de "La noche es mi reino" un còmic perfecte.

"Karmen", de Guillem March (Norma)

Davant el mestratge de Guillem March demostrat a "Karmen", només ens podem treure el barret. El dibuix de picats i contrapicats, el retrat del nus femení i les imatges panoràmiques de Palma de Mallorca acompanyen frases i reflexions quotidianes, perfectes per a la història narrada:

"La gent és la sal de la vida. Viure és interactuar amb els altres i la teva pròpia existència pren sentit en la mesura que formes part de l'existència dels altres".

"Karmen" entra al pis on viu Catalina i on aquesta acaba de tallar-se les venes a la banyera. Totes dues comencen una conversa que s'allargarà durant gairebé tot el còmic i que ens mantindrà seduïts fins a conèixer el final de la història. 

Estem davant d'una obra d'art. 

"El arte de volar", d‘Antonio Altarriba, amb dibuixos de Joaquim Aubert (Kim) (Norma)

Recomanar un còmic que ha rebut 18 premis literaris sembla massa fàcil. És com afirmar una evidència. Però si hi ha algú que llegeixi aquesta recomanació i encara no coneix l'obra d'Antonio Altarriba i d'en Kim, ja pot posar-hi remei. Aconsellem començar per "El arte de volar", continuar amb "El ala rota"... i ja no podreu parar de llegir "Altarriba" fins a acabar totes les seves publicacions.

El 4 de maig del 2001, amb noranta anys, el pare d'Antonio Altarriba va pujar fins a la quarta planta de la residència on vivia voluntàriament i es va tirar per la finestra. Va ser l'última vegada que va sentir la sensació de volar. L'havia buscat en la infantesa, pedalant amb una bicicleta, de jove, experimentant les primeres relacions sexuals, a la guerra, conduint pel front fent de carter amb el correu dels soldats, a l'exili, gaudint per primera vegada de la natura... 

Sempre, malgrat les dificultats, Antonio va intentar viure sent fidel a la seva ètica, als valors de la república, a l'amistat i compromís amb els companys d'armes, a la seva esposa Petra. La vida grisa i repressiva de la postguerra franquista a Saragossa el va abatre com no ho havia fet la Guerra Civil ni els camps de concentració. Només el naixement del seu fill li va donar força per seguir lluitant i per ser capaç d'oferir-li una vida digna.

Antonio Altarriba fill ha explicat, amb la complicitat del dibuixant Kim, la vida del seu pare posant-se a la seva pell. Vivim aquesta vida des de la mirada del fill. Nosaltres, lectors, l'heretem, l'entenem, l'assimilem i fem possible que la generació d'Antonio Altarriba Lope (1910-2001) no hagi lluitat en va.

Respecte als dibuixos d'en Kim, en destaca el realisme, els detalls cuidats en cada escena i en cada producte o imatge, des d'un edifici, un vehicle, una peça de roba o una habitació; tot està cuidat fins a l'últim detall. Hi ha, en el dibuix, petites històries i gags, que fan les delícies del lector.

Si decidiu llegir només un còmic a la vostra vida, ha de ser aquest.

En vols més? A la pàgina de "Ciutat Maragda" trobaràs més recomanacions.

Anar al contingut