Home llegint un llibre estirat al sofà (iStock)
Ciutat Maragda

Llibres per entendre millor la Rússia actual

Guzel Yájina, Mikhaïl Bulgàkov i Olga Merino signen tres novel·les que aprofundeixen en alguns dels episodis més foscos de la història russa

Actualitzat

Per interpretar el present és important conèixer el passat i això és tan aplicable a persones com a països. A les recomanacions de la setmana del "Ciutat Maragda", la llibreria Tòmiris ens proposa tres novel·les que fan un recorregut pels fets més rellevants de la convulsa història de Rússia. Un relat ple de contradiccions, resistència i un futur incert.

"Zuleijá abre los ojos", de Guzel Yájina. Traducció de Jorge Ferrer (Acantilado)

Proposem una història d'aquelles que ressonen a dins molt i molt de temps després d'haver-les acabades. Novel·la versàtil i molt ben estructurada, d'inici sembla un relat costumista, però, a mesura que anem avançant en la lectura, descobrim que acaba convertint-se en una autèntica epopeia col·lectiva i humana: la de l'expropiació i les deportacions que, al llarg dels primers temps de l'URSS, varen viure molts pobles.

Amb una prosa terriblement viva i magnífiques descripcions, Guzel Yájina aconsegueix endinsar-nos en les diferents situacions i paisatges en què es desenvolupa la trama, fins a fer-nos sentir un més dels protagonistes de la novel·la.

La màgia del llibre rau en la meravellosa capacitat de l'autora per encaixar la mirada de Zuleijá amb la nostra. Així, la narració va creixent, canviant com el cabal d'un torrent que acaba transformant-se en un gran riu.

La novel·la, com la vida, no deixa de canviar i, d'aquesta manera, durant la lectura, assistirem al naixement dels primers gulags i a la lluita de l'home enfront de la natura, al mateix temps que la protagonista va fent-se gran en tots els sentits de l'expressió. Serà, doncs, Zuleijá qui porti la gran part del pes argumental de la narració, però no ho farà sola: l'acompanyaran tota mena d'inoblidables personatges que representaran diferents arquetips històrics i exemplificaran les ambigüitats i contradiccions socials d'aquella època terrible.

"Els ous fatídics", de Mikhaïl Bulgàkov. Traducció de Jaume Creus (Comanegra)

Gràcies a la gran traducció de Jaume Creus i a l'edició de Comanegra podem llegir per primera vegada en català aquesta petita meravella de Mikhaïl Bulgàkov --prèvia a la seva gran obra "El mestre i Margarita"-- que es va publicar per primera vegada entrats els anys vint del segle passat (i que, paradoxalment, gairebé podríem llegir com de "rabiosa actualitat").

Al llarg de la lectura vivim una sèrie d'episodis angoixants emmarcats en un nou i inquietant món que està naixent. Els experiments --no només científics sinó també socials-- contra els quals Bulgàkov ens volia advertir estan a l'ordre del dia. Evidentment, amb aquesta crítica punyent, l'autor es va guanyar l'enemistat --amb totes les funestes conseqüències que això comportava-- d'una bona part dels mandataris soviètics de l'època.

La trama, a mig camí entre el surrealisme i la ciència-ficció, se centra en la història del professor Pèrsikov, que descobreix un estrany raig que provoca que els ous de les gallines fertilitzin amb una rapidesa inaudita.

A partir d'aquí, el relat es converteix en una gran excusa per fer una crítica contundent a l'actualitat que l'envolta i, parodiant buròcrates i ineptes, s'avança a les contradiccions i mancances d'un sistema que l'autor ja preveu per a un futur immediat.

Divertida, càustica i visionaria; molt recomanable.

"Cinco inviernos", d'Olga Merino (Alfaguara)

Diari íntim? Crònica? Llibre de viatges? Reportatge? No tenim la reposta. El que sí que podem afirmar és que, més enllà d'etiquetes, "Cinco inviernos" ens sembla una lectura excel·lent.

El llibre està construït a partir de dues seqüències o tempos. Per una banda, en el primer (present), trobem el testimoni d'una Olga Merino ja consolidada fent una revisió del seu diari de joventut on --vint anys abans i immersa en un escenari tan complex com imprevisible-- recorda les seves inquietuds i dubtes per aconseguir ser escriptora. I és que el procés creatiu, de vegades, es pot convertir en un enemic íntim.

En el segon pla, la narració relata, des de l'experiència d'una jove periodista, els primers temps d'una Rússia que comença a expulsar-se la pols que encara dura de la descomposició de l'antiga URSS. Veiem com amb el gir del sistema arriben canvis i novetats i, sovint, aquestes es materialitzen en noves mancances.

Podem conèixer ben de prop com eren les vides dels habitants de la nova Rússia, quines eren les seves prioritats i com s'acostumaven a un dia a dia ple de carències de tota mena.

L'autora, impregnada de literatura russa, hi fa una declaració d'amor incondicional alhora que mostra la seva vulnerabilitat i les seves pors davant un futur i unes expectatives incertes.

En vols més? A la pàgina de "Ciutat Maragda" hi trobaràs més recomanacions.

Anar al contingut