Llibres en què la fragilitat és una fortalesa
Martí Sales, Dimitris Hatzís i Karine Tuil firmen tres històries que són miralls de les grandeses i misèries de l'ànima
Llibres en què la fragilitat és una fortalesa
Llibres en què la fragilitat és una fortalesa
Tres històries agredolces per abraçar la intensitat de les emocions (iStock)
Ciutat maragda

Llibres en què la fragilitat és una fortalesa

Martí Sales, Dimitris Hatzís i Karine Tuil firmen tres històries que són miralls de les grandeses i misèries de l'ànima

Actualitzat

Tots hem tingut moments difícils, però per què a la nostra societat és negatiu mostrar debilitats? A les recomanacions de la setmana del "Ciutat Maragda", la llibreria vaDllibres ens proposa tres llibres que fugen d'estereotips i on els seus autors no tenen por de reconèixer que ells també s'han sentit perduts.

"Aliment", de Martí Sales (Club Editor)

Un diccionari d'històries, records, teories i poemes amb l'amor d'ingredient principal i el plaer de la gastronomia fent xup-xup a cada entrada.

Un abecedari amb escletxes per viatjar per l'espai-temps que es llegeix d'un mos, però que és millor menjar-se'l assaborint cada pàgina.

Un llibre que ens recorda la importància de l'amistat i d'una truita a la francesa ben feta.

"El llibre doble", de Dimitris Hatzís, traducció de Montserrat Gallart i Sanfeliu (Tigre de Paper)

Una novel·la que ens parla de l'exili d'una manera emotiva i profunda, a través de la vida d'un jove immigrant grec, en Kostas, que carrega caixes en una fàbrica d'Alemanya.

Una guerra civil que arrenca les arrels i els sentiments de pertinença, un concepte de "grecitat" inexistent, i tota la filosofia grega diluïda en converses de bar d'aquelles que tampoc arriben enlloc.

L'autor juga amb un desdoblament del personatge que interpel·la l'escriptor i que s'estén al lector que, inevitablement, s'acaba preguntant d'on som i on carai hem d'anar.

"Les coses humanes", de Karine Tuil, amb traducció de Valèria Gaillard (Amsterdam)

Les coses humanes són lligams fràgils, amors que caduquen, carències, incongruències, pors i anhels.

Un periodista egocèntric addicte al poder i a abusar-ne; una família aburgesada aparador de vides de "mira'm i no em toquis", i un judici amb dues versions contraposades on l'autora ens invita a sentir-nos culpables, víctimes i especialment jutges. Quin serà el teu veredicte?

En vols més? A la pàgina de "Ciutat Maragda" trobaràs més recomanacions.

Anar al contingut