Poques vegades la ceràmica troba als museus d'art contemporani el lloc que li correspon. Per això, l'exposició "Transgressions" del Museu del Disseny és una ocasió que, segons la comissària, Isabel Fernández del Moral, cal aprofitar: "A vegades entren peces de ceràmica als museus d'art contemporani però és difícil que hi arribin de la mà d'un ceramista pur. Solen venir d'una artista que fa una incursió en el món de la ceràmica, com va passar amb Picasso. Això ho hem de superar. Cal que la ceràmica s'exposi sense complexos."   El disseny amb ceràmica, una pràctica que està de moda.  Porcellana de Joan Serra del 2020 Els límits i altres sorpreses de la ceràmica La primera part de la mostra està dedicada a la ceràmica artística i ensenya la voluntat de molts ceramistes actuals d'experimentar i portar l'argila, els esmalts i els modelatges al límit de les seves possibilitats. Peces fascinants com la de Joan Serra, un bloc blanc i negre amb unes esquerdes que l'artista aconsegueix amb una tècnica insòlita, destaca la comissària.   "Es cobreix de porcellana una base d'esponja i quan es cou la peça al forn l'esponja desapareix i surten aquestes esquerdes tan naturals i volcàniques. El resultat és imprevisible, fins i tot per a l'artista." "Bajo las margaritas". Gres de Sophie Aguilera Lester, ceramista britànica resident a Barcelona Altres ceramistes busquen sorprendre i fer reflexionar l'espectador amb peces com "Bajo las margaritas", de Sophie Aguilera Lester, o una gran paella plena de musclos amb aigua de mar creada per Xavier Masero.   "La sal de l'aigua fa reaccionar la superfície dels musclos fets de ceràmica i cada dia que passa l'obra canvia." Alguns ceramistes intenten sorprendre, com aquesta obra recent de Xavier Melero Dissenyar ceràmica està de moda La segona part de l'exposició està dedicada al disseny amb ceràmica, una pràctica que està de moda, segons la comissària Fernández del Moral. Ens fixem en una obra de Núria Pié, un altaveu fet d'argila capaç d'amplificar d'una manera decorativa i original el so d'un telèfon mòbil.   "Aquí no ho podem provar però l'altaveu funciona i a més és un element decoratiu fantàstic. La ceràmica és un material que s'inscriu en la filosofia de la sostenibilitat, el 'plastic free' i la recuperació de les tècniques artesanals." Molts ceramistes experimenten i proposen modelatges al límit de les seves possibilitats com aquest "Alfa-Phone Plantae", argila de Núria Pié La mostra es tanca amb la ceràmica aplicada a l'arquitectura i té un gran nom protagonista, Toni Comella, amb exemples com la coberta del Mercat de Santa Caterina o la pluja de sang de l'escala del Teatre Lliure de Gràcia.   "L'empresa de Comella uneix tradició i innovació amb uns resultats fantàstics. Els arquitectes més reputats del món el venen a buscar per trobar solucions als seus dissenys." Barbaformosa, Madola, María Oriza, Maria Bofill o Roger Coll són altres artistes representats en aquesta exhibició que, com acaba destacant la comissària, repassa els últims 10 anys de creació en ceràmica a casa nostra. El centenar de peces exposades completen la gran col·lecció de ceràmica contemporània del museu: un miler d'obres de més de 200 creadors, com Llorens Artigas, Picasso o Miró.