Ara mateix tot el mapa de Catalunya comença a estar esquitxat de brots, desenes de contagis nous cada dia, que fan que la corba, que estava aplanada però no anul·lada, torni a pujar.    Les eines que havien d'evitar una segona onada és evident que fan figa. Alguna cosa s'està fent malament o -directament- no s'està fent. Els test PCR que s'havien de fer de forma massiva i el rastreig de totes les persones que hagin estat en contacte amb els nous infectats són la clau per controlar el rebrot. I no queda gens clar que estiguin funcionant.   De rastrejadors n'hi ha 180. Els epidemiòlegs i els investigadors insisteixen que no n'hi ha prou. Que en fan falta molts més. Fins a 2.000 per a tot el país. El govern insisteix que no cal. Que les autoritats i els experts no es posin d'acord en un moment tan sensible com aquest és preocupant i genera incertesa. Fins i tot genera malestar i desconfiança entre la gent.   L'estiu havia de servir perquè els treballadors dels hospitals recuperessin forces; perquè els negocis, les empreses i els autònoms es refessin de l'aturada; perquè les famílies carreguessin piles; perquè el turisme remuntés... Però l'escenari que tenim en aquests moments fa perillar tot això, que és tan necessari per a tothom.    La resposta ràpida, ho vam comprovar al mes de març, és tan important com una bona planificació. Si la transmissió del virus ja és comunitària en algunes zones, cal actuar sense badar. Si la segona onada es donava per descomptada ja a finals de la primavera, calia haver previst tots els escenaris: també el d'un rebrot abans de la tardor.