Una de cada sis persones grans pateix maltractaments arreu del món
Segons l'OMS, només un cas de cada 24 acaba en denúncia
Una de cada sis persones grans pateix maltractaments arreu del món
Una de cada sis persones grans pateix maltractaments arreu del món
Només es denuncia un de cada 24 casos de maltractament a persones grans
Catalunya nit

Una de cada sis persones grans pateix maltractaments arreu del món

Segons l'OMS, només un cas de cada 24 acaba en denúncia

Mar Riera, Pau RoviraActualitzat

Alerta pel maltractament a la gent gran a Catalunya. L'any passat, només la Diputació de Barcelona en va detectar 360 casos, i això tenint en compte que, segons dades de l'Organització Mundial de la Salut, només se'n denuncia un de cada 24.

L'OMS afirma que és una de les formes de violència més oculta, més silenciada, menys detectada i menys tractada.

El dia 15 de juny és el Dia Mundial de la Presa de Consciència de l'Abús i els Maltractaments a les Persones Grans, i la pandèmia ha fet més visible una situació que ja existia.

El president d'EIMA, l'Associació per a la Investigació del Maltractament a Persones Grans, Jordi Muñoz, ha explicat a Catalunya Ràdio que, tot i els avenços de vacunació a les residències, el problema principal, a més d'aquesta invisibilitat, és la pèrdua progressiva de drets de la gent gran.

"Hi ha hagut una constant vulneració dels seus drets. Jo puc estar fins a la una de la matinada amb la família o els amics sopant o prenent la fresca, fent una copa, i si tingués 85 anys i estigués en una residència només podria veure la meva família durant mitja hora un cop per setmana."


El perfil de les víctimes

El perfil més habitual, en un 80% dels casos, és el d'una dona d'uns 80 anys en situació de dependència i vulnerabilitat. La presidenta i diputada de l'Àrea d'Igualtat i Sostenibilitat Social de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, explica que el principal tipus de maltractament és el psicològic:

"El maltractament més habitual és el psicològic, amb un 36%; el segueix l'econòmic, amb un 25%; la negligència, d'un 14%, i el físic, amb un 13%."

Tot i així, la majoria en pateixen dos o tres tipus a la vegada. Muñoz explica que el 90% dels casos no són delicte, però no per això són intranscendents, i recomana recórrer als professionals tan bon punt es detecti un cas.

"Com que la majoria de maltractaments no constitueixen un delicte, anar als Mossos a posar una denúncia potser no ens serveix. El que haurem de fer, sobretot, és contactar amb professionals."

Residència a la Bisbal d'Empordà

Posar remei a la xacra

Per tot això, EIMA reclama a les administracions recursos específics tal com passa amb la violència masclista o contra la infància: un telèfon d'atenció, cases d'acollida, o programes per als maltractadors...

"Fixem-nos que tot i tenir recursos contra la violència masclista i cntra els infants passa el que passa, ja podem imaginar què pot passar amb persones grans sense recursos ni serveis!"

Des de la Diputació, però, recorden que encara s'està en una fase molt inicial, la d'anàlisi del problema, i s'aposta per un suport estratègic, com guies, formació de professionals:

Moret es reafirma en l'aposta estratègica i descarta de moment imitar el model de la violència masclista o contra la infància, tot i que no es descarta en el futur incorporar un servei telefònic.

"Treballem amb els municipis, els dotem de recursos per a la detecció precoç i identificar els casos i a partir d'aquí crear recursos i serveis. No té molt de sentit copiar sistemàticament els recursos que hi ha per abordar altres tipus de violència, amb diferents característiques i que podrien no ser comparables.

La resposta d'EIMA, però, és clara: el problema és urgent, i les víctimes no tenen més temps.

"Hi ha persones que han patit maltractaments, per exemple econòmics, que quan han tingut la sentència definitiva al cap de 4 o 5 anys, la persona ja era morta. Per tant, no l'hem pogut resarcir de res."

Una de cada sispersones grans és víctima d'aquesta xacra a tot el món.

Anar al contingut