La tensió entre els partits polítics i entre els diferents poders de l'Estat ha arribat aquesta setmana a nivells molt alts. Tot plegat ha estat propiciat per la proposta de reforma del Poder Judicial dels socis del govern espanyol, però també per una situació de bloqueig en el funcionament del mateix Poder Judicial que fa temps que dura. Per no perdre's enmig de la complexitat de la situació, aclarim els principals dubtes. El Congrés dels Diputats aprovant la reforma del Codi Penal (Jesús Hellín / Europa Press) Per què es diu que el Poder Judicial està bloquejat? El bloqueig es produeix perquè els membres del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que és l'òrgan de govern dels jutges, s'haurien d'haver renovat fa quatre anys. En tot aquest temps no s'han pogut nomenar els nous membres que els han de rellevar perquè no hi ha hagut acord entre el PSOE i el PP. A més a més, el mateix CGPJ no es posa d'acord per escollir els dos membres del Tribunal Constitucional que li correspon renovar. I fins que el CGPJ no esculli els seus 2 noms, els 2 nomenaments per al TC que corresponen al govern de Pedro Sánchez no poden fer-se efectius. Davant la falta d'acord entre el PP i el PSOE, el març del 2021, les Corts, a proposta dels socialistes i Unides Podem, van aprovar una norma que prohibeix al CGPJ fer nomenaments mentre estigui en funcions (però van crear l'excepció perquè sí que pugui fer els nomenaments al TC). Això significa, per exemple, que el CGPJ no pot nomenar membres per a diferents tribunals, com el Tribunal Suprem. Qui és el responsable del bloqueig? Tant el PSOE com el PP s'acusen mútuament del bloqueig. Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo saludant-se a La Moncloa Amb Pablo Casado al capdavant del PP no va ser possible l'acord. Amb l'arribada d'Alberto Núñez Feijóo a la presidència dels populars van començar les negociacions amb el PSOE. El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, que formava part de l'equip negociador, va explicar que l'acord sobre el CGPJ estava pràcticament tancat i fins i tot havien decidit una data per fer-lo públic. A finals d'octubre, La Moncloa va plantejar la reforma del delicte de sedició i Feijóo va donar per trencades les negociacions per renovar el CGPJ. Va dir que l'acord no arribaria amb l'actual PSOE. Mentre no es fan els nomenaments, el CGPJ i el TC continuen funcionant amb majories conservadores. Què pretén el govern espanyol amb la reforma? La reforma que va aprovar el Congrés dels Diputats simplifica l'elecció dels magistrats del Constitucional per part del CGPJ. Hi ha cinc canvis principals. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez (Chema Moya / EFE) Primer, canvia la majoria necessària per triar-los. Actualment, el CGPJ ha de votar els nomenaments per tres cinquenes parts, en canvi, amb la reforma s'estableix que cal només majoria simple. Segon, cada vocal pot votar només un únic candidat. Tercer, estableix un mecanisme perquè comenci el procés de substitució dels magistrats un cop se'ls acabi el mandat i evitar així que es perpetuïn en el càrrec. Quart, contempla responsabilitats penals per als magistrats que incompleixin la norma. Cinquè, elimina el requisit que el TC hagi de donar el vistiplau als nomenaments. Quants magistrats del TC tenen el mandat caducat? El Tribunal Constitucional està format per 12 membres. D'aquests: 4 els escull el Congrés, 4 el Senat, 2 el govern espanyol i 2 el Consell General del Poder Judicial. El Tribunal Constitucional ha centrat la polèmica de les últimes hores Els 12 membres no es renoven alhora. Es renoven per terços cada tres anys, és a dir, es renoven de 4 en 4. Els magistrats ocupen el càrrec durant 9 anys. Actualment, el TC té 11 membres en lloc de 12 perquè el magistrat Alfredo Montoya va renunciar al lloc el juliol per motius de salut i encara no ha estat rellevat. Ara hi ha 4 magistrats que haurien hagut de deixar el càrrec fa 6 mesos. D'aquests 4, 2 els escull el govern espanyol i 2 el CGPJ. El govern de Pedro Sánchez ja ha designat els seus dos juristes, es tracta de l'exministre Juan Carlos Campo i la catedràtica en Dret Constitucional i exalt càrrec del Ministeri de la Presidència Laura Díez. Els nomenats pel govern espanyol no es poden fer efectius fins que el CGPJ no acordi els seus dos nomenaments. Quina majoria hi ha actualment al TC? Actualment, al TC hi ha majoria conservadora per 6 a 5. Però, si es desbloquegés la situació i es fessin els nomenaments que falten, hi hauria majoria progressista. Això es produiria perquè els 2 magistrats que va nomenar el govern de Mariano Rajoy són els que serien substituïts pels escollits pel nou govern de Pedro Sánchez. Unides Podem ha presentat dues recusacions al TC contra dos magistrats amb el mandat caducat Els dos magistrats que va proposar el govern de Rajoy i que tenen el mandat caducat són Pedro González-Trevijano, que és l'actual president, i Antonio Narváez. Els altres dos amb el mandat caducat són el vicepresident del TC, Juan Antonio Xiol Ríos, progressista, i Santiago Martínez-Vares, conservador. Què ha decidit el TC el dilluns 19 de desembre? El ple del Tribunal Constitucional ha aturat de manera urgent la tramitació al Senat de la reforma del Poder Judicial que simplifica el procés d'elecció dels mateixos membres del tribunal per acabar amb el bloqueig en els nomenaments. El Constitucional ha admès així les mesures cautelaríssimes que demanava el Partit Popular en el seu recurs d'empara. Ho han votat a favor els sis magistrats conservadors contra els cinc magistrats progressistes. El mateix ple del TC ha rebutjat les recusacions que han presentat Unides Podem i el PSOE contra dos dels magistrats que tenen el mandat caducat i que estan directament afectats per la reforma del poder judicial. Són el president del TC, Pedro González-Trevijano, i el magistrat Antonio Narváez. Els va nomenar el govern de Mariano Rajoy i han de ser rellevats pels dos que ha nomenat el govern de Pedro Sánchez. Façana del Tribunal Constitucional (Zipi/EFE) El PP va presentar el recurs perquè considera que la manera com s'està tramitant la reforma de la llei del Poder Judicial i de la llei del Tribunal Constitucional vulnera els seus drets. Els partits del govern espanyol, PSOE i Unides Podem, van introduir esmenes a les lleis judicials en el procés d'esmenes al Codi Penal (per a la derogació de la sedició i la reforma de la malversació), és a dir, van incloure les esmenes del Poder Judicial en un text que no hi té relació. La reforma del Poder Judicial i la del Codi Penal es van votar al Congrés el dijous 15 de desembre, amb una majoria absoluta de 184 diputats. Ara el tràmit de la reforma havia de passar al Senat, on s'havia de votar el dijous 22 de desembre. A més a més, Unides Podem i el PSOE han presentat un escrit on han demanat al TC que elevi al Tribunal de Justícia de la Unió Europea la vulneració del principi d'imparcialitat per part de Pedro González-Trevijano i Antonio Narváez. Consideren que aquests dos magistrats, que perdrien el càrrec amb la reforma, no poden decidir sobre aquesta qüestió. La decisió del TC és una situació inèdita i només hi ha precedents que afecten el Parlament de Catalunya, on sí que es va suspendre un debat parlamentari sobre els resultats del referèndum de l'1 d'octubre del 2017. Per poder prendre acords el TC necessita tenir un quòrum de 2/3 dels magistrats presents, és a dir, 8 magistrats.