Si cadascú anés 2,6 quilòmetres en bicicleta cada dia, en lloc de fer la mateixa distància en cotxe, les emissions contaminants dels vehicles es reduirien un 20% a tot el món. O el que és el mateix, fer un parell de quilòmetres i mig al dia en bici estalviaria a la carretera les emissions de diòxid de carboni d'Alemanya de pràcticament tot l'any 2015. Això equival a una reducció de 686 milions de tones anuals de gasos d'efecte hivernacle. Els holandesos són els que més pedalen, en contraposició als italians, la regió on més ha crescut l'ús del cotxe Una distància de 2,6 quilòmetres és el que pedalen cada dia els holandesos, que tenen més d'una bicicleta per persona. Però la realitat és una altra a Espanya, Portugal, Itàlia i Polònia, on hi ha les taxes més altes de cotxes per habitant. De fet, Itàlia és la regió on més ha crescut l'ús del cotxe en els últims 35 anys. Al 2050 els viatges amb cotxe es triplicaran Les dades les recull un estudi de la Universitat de Dinamarca del Sud que s'ha publicat aquesta tarda a la revista científica Communications Earth & Environment, amb la participació de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Un dels seus autors, l'investigador de la Universitat Estatal de Colorado, David Rojas, adverteix que països emergents de l'Amèrica Llatina i l'Àfrica, i la Xina, fan el mateix: s'inclinen cap al cotxe i aparquen la bici. "El seu creixement es reflecteix comprant cotxes, no comprant bicicletes. Aquests països són els que en el futur patiran no només impactes sobre la seva salut, accidents de trànsit i contaminació, sinó que també contribuiran molt al canvi climàtic." Els cotxes són un problema a països emergents, com la Xina Els vehicles privats són una de les principals fonts d'emissions de gasos d'efecte hivernacle i, tal com apunta Rojas, ho continuaran sent en el futur: "Desgraciadament les ciutats de països en desenvolupament estan copiant el model americà, que és el pitjor model urbanístic que podrien copiar, on les distàncies són llargues i la necessitat i la dependència del cotxe són molt altes." Segons algunes estimacions, els viatges per carretera es triplicaran al 2050. Països Baixos, Dinamarca i Noruega són els països més ciclistes Els danesos, els holandesos i els noruecs tenen més d'una bicicleta per persona. A Dinamarca, prop del 95% de la població té com a mínim una bicicleta. L'estudi també calcula que si tothom pedalés els 1,6 quilòmetres diaris que fan els danesos, l'estalvi anual d'emissions seria de 414 milions de tones de diòxid de carboni, que equival a tot el que va emetre el Regne Unit l'any 2015. Tenir una bici no vol dir fer-la servir Al món hi ha prop de 1.900 milions de bicicletes, tot i que aquest mitjà de transport protagonitza menys del 5% de desplaçaments diaris. Això és el que han conclòs Rojas i la resta d'investigadors després de recollir dades de producció, propietat i ús de bicicletes per país entre 1962 i 2015. "Sorprenentment no existia una imatge global de la quantitat de cotxes i bicicletes que hi ha al món, i com es correlaciona això amb l'ús modal i les emissions." El sector del transport contribueix a una quarta part de les emissions mundials de gasos d'efecte hivernacle relacionades amb els combustibles, la meitat de les quals provenen de vehicles privats. La Xina, el gran productor i propietari de bicicletes Malgrat l'increment de l'ús del cotxe, en l'últim segle la producció mundial de bicicletes ha crescut a un ritme més ràpid que el dels turismes. El 1962 es van produir 20,7 milions de bicis, mentre que el 2015 en van ser 123,3 milions. Els Estats Units va ser el gran productor de bicicletes fins al 1975. Des del 2002, la Xina és qui més en fabrica. El 2015 va aglutinar 65,7% de la producció global. Molt per darrere, el Brasil va produir-ne un 5%, seguit per l'Índia amb un 4%, Itàlia i Alemanya, amb un 2%. Incentivar l'ús de la bicicleta Els autors de l'estudi animen a agafar la bici per a viatges curts, que siguin massa llargs per fer-los caminant i massa curts per fer-los en cotxe. Els autors de l'estudi defensen l'ús de la bicicleta a través de polítiques públiques, com els carrils bici A més, subratllen la necessitat de promoure l'ús de la bicicleta a través de polítiques públiques, com les bicicletes públiques perquè la gent té menys por que li robin. "Si tinguéssim més polítiques o regulacions, o més civisme, que ajudés a fer que les bicicletes es robessin menys podríem ajudar que les bicicletes que ja existeixen i tenim a casa es fessin servir més." Altres mesures que anomenen els investigadors a l'article són la planificació i el desenvolupament de carrils bici, com fan a Dinamarca i els Països Baixos.