Sedició, desobediència o absolució

Vist per a sentència, dos anys i mig després, el judici contra el major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana, l'exsecretari general d'Interior Cèsar Puig i l'exdirector de la policia Pere Soler. Un judici d'alta volada, pel que implica el fet d'asseure al banc dels acusats el màxim responsable d'un cos policial, però que sorprenentment ha passat pràcticament desapercebut. Primer, per les tempestes polítiques diverses i, després, pel coronavirus. Un procés germà del del Tribunal Suprem, que neix del mateix moment històric, la tardor del 2017, i que, tot i haver seguit camins ben diferents, hi està inexorablement vinculat. El tribunal que jutja Trapero i l'antiga cúpula política d'Interior està presidit per Concepción Espejel, que avui s'ha retirat a deliberar. Sobre el paper, el tribunal té tres sortides: sedició, desobediència o absolució. Si es repassa la lletra petita, i la mitjana, de tot el que s'hi ha dit en aquests dos mesos, les opcions es redueixen a una de sola. En les 10 hores que ha dedicat l'advocada de Trapero i Laplana a presentar l'al·legat final, ha tingut ocasions de sobres per desmuntar una acusació -la de sedició- que ja era feble de partida (recordem la revisió a la baixa: de rebel·lió a sedició, previ relleu del fiscal general de l'Estat). Ni per a la sedició, ni per a la desobediència, que és la carta de consolació que l'acusació ha plantejat a última hora, els fiscals no han pogut presentar proves concloents. I Tubau ha "polvoritzat" l'acusació, ella mateixa ha fet servir aquesta expressió. Ha polvoritzat també la mediocritat d'alguns actors d'aquest judici, amb una exhibició de rigor i de talent que despulla encara més el paper galdós d'altres figures.

Sedició, desobediència o absolució

Vist per a sentència el judici a Trapero i la cúpula dels Mossos per l'1-O