El 4000 abans de Crist, ara fa uns 6.000 anys, els protagonistes d'una gran revolució per a la història de la humanitat, la neolítica, van ensopegar a Gavà, al Baix Llobregat, amb un mineral d'un color verd viu que, per les seves característiques, se li atribuïa un gran valor: la variscita.  Aquella civilització va descobrir l'agricultura i la ramaderia i va deixar de ser nòmada per convertir-se en sedentària. Novetats que van permetre que l'espècie evolucionés i es pogués dedicar, entre altres tasques, a l'extracció, l'elaboració i l'intercanvi d'artesania feta amb aquest mineral.  Collaret de variscita L'extracció de la matèria primera i la seva elaboració requeria eines i coneixements. Lluny de ser una troballa accidental, aquella petita casualitat va fer que durant un miler d'anys els nostres avantpassats explotessin les mines en galeria més antigues d'Europa i que utilitzessin la variscita com a moneda d'intercanvi. Incentivar les visites al Parc Arqueològic Les mines de Gavà es van descobrir el 1975. Des de llavors els arqueòlegs hi han treballat i recuperat bona part del patrimoni soterrat durant milers d'anys. Ara el Parc Arqueològic de Gavà vol recuperar les 30.000 visites anuals d'abans de la pandèmia i reprendre amb força la tasca de difusió per donar a conèixer un dels secrets més ben guardats del Baix Llobregat. Segons la cap de la Unitat de Patrimoni i directora del Museu de Gavà, Noemí Casado, ara mateix ja s'han descobert més de 200 hectàrees d'aquest "laberint" subterrani. "Van esgotar les capes superficials i van haver de submergir-se en pous i galeries més profundes. Treballaven amb eines de fusta, pedra i os i amb molta dedicació van aconseguir fer aquest tramat." De la variscita en feien bàsicament joies. Una part de la producció s'utilitzava per intercanviar-la per altres productes en altres poblats.  "Hem trobat peces fetes amb la variscita de Gavà des del sud de França al litoral valencià i fins a Sardenya. Però el que és important és que aquí s'ha trobat tot el procés d'elaboració." La variscita era l'or de l'època: "El color verd va ser fonamental. El relacionaven amb la vida, amb la vida després de la mort. Observaven constantment la naturalesa i el color de les plantes. I d'aquí ve la importància d'aquest color en aquella època." Jardí que reprodueix la flora del neolític (Parc Arqueològic Mines de Gavà) En aquest entramat laberíntic s'hi han trobat peces de gran valor, com la Venus de Gavà.  "Eren trossets de ceràmica que vam anar reconstruint com un trencaclosques i ens va aparèixer una imatge femenina. Representa el culte a la fecunditat, a la mare terra, molt arrelat a la prehistòria. La troballa evidencia que aquí també es mantenia aquest culte." Reproducció d'una de les mines de Gavà (Parc Arqueològic Mines de Gavà) Trepanacions en vida Al jaciment també s'hi han trobat restes humanes d'aquells antics pobladors. Un dels més sorprenents és un crani amb dues trepanacions.  "Té dues trepanacions fetes en vida de l'individu i segurament per raons mèdiques. Sospitem que patia alguna mena de malestar i que li van fer aquesta intervenció per alleugerir-lo. Ho feien per abrasió, amb una pedra sorrenca que ja utilitzaven per polir la variscita. Li feien una incisió al cuir cabellut i amb la pedra sorrenca van anar erosionant el crani. L'home va sobreviure a les dues trepanacions almenys sis mesos." Crani d'un individu que va sobreviure a dues trepanacions (Parc Arqueològic Mines de Gavà) Segons Casado, els descobriments del jaciment han permès reproduir tot el procés d'elaboració artesanal de les peces. A les mines també hi trobem exposades les eines que utilitzaven per fer les seves joies, entre aquestes una ballarina de fusta.  "Les denes de variscita, cada una de les peces d'un collaret, s'havien de foradar per poder-les unir i fer-ne un penjoll. Els forats els feien amb la ballarina, una mena de trepant prehistòric. Utilitzaven una broca de sílex enganxada amb resina, el Super Glue de l'època, i amb el seu moviment de va i ve es podien perforar les denes." Aquestes excavacions, a tocar del Garraf i ben a prop del Castell d'Eramprunyà, són les mines en galeria més antigues documentades a Europa, però continuen sent força desconegudes per al gran públic.  "És un tresor, un jaciment excepcional que hem de posar a l'alçada que es mereix. Potser no és prou coneguda la seva existència tot i que en l'àmbit acadèmic i de recerca crida molt l'atenció." Pic com el que s'utilitzava per extreure variscita (Parc Arqueològic Mines de Gavà) La perillositat de les mines La mineria sempre ha sigut una activitat arriscada i perillosa. Dins de les seves possibilitats, al neolític ja prenien mesures de seguretat, feien servir tècniques i eines per poder desenvolupar l'ofici. En el cas de Gavà tornaven a reomplir cada galeria després d'utilitzar-la per donar estabilitat al terreny. Però una de les necessitats bàsiques per entrar en una mina era i continua sent la il·luminació.  "Feien servir llànties de pedra, que segurament anaven reomplint mentre treballaven. Les encenien picant amb dues pedres de sílex o pirita per fer saltar les espurnes que encenien el greix o el moll de l'os, el combustible que feien servir. D'aquesta manera aconseguien il·luminar ténuement les galeries."  Les mines arqueològiques de Gavà són una de les moltes perles amagades a la comarca del Baix Llobregat. El 2007 es va inaugurar el Parc Arqueològic Mines Gavà amb l'objectiu de preservar-les i també de difondre el coneixement sobre les úniques mines d'extracció de variscita d'Europa. La visita permet contemplar les galeries de les mines (Parc Arqueològic Mines de Gavà Els visitants poden veure part de les galeries originals i submergir-se en la recreació d'una d'aquestes galeries. Abans del seu descobriment, el 1975, van ser ignorades i reutilitzades d'abocadors incontrolats. Ara s'ha recuperat i dignificat aquest jaciment i les restes que s'hi han trobat. Per tot plegat, la direcció considera que cal fer justícia a aquest tresor, i per això vol commemorar el 30è aniversari de les primeres visites a les mines, l'any 1993, promocionant-les i recuperant, almenys, els 30.000 visitants l'any, la xifra de visitants d'abans de la pandèmia. El #MuseudelaSetmana és... el Parc Arqueològic Mines de #Gava Fa 6.000 anys, un grup de pobladors van crear unes mines de 200 ha. per extreure un misteriós mineral, la variscita, amb la que feien joies. L'actor Guillem Martí t'ho explica! Vídeo a https://t.co/azmFz2fJZf pic.twitter.com/CVxhdv7hW0 Oficina de Patrimoni Cultural de la Diba (@patcdiba) December 11, 2022   Podeu escoltar l'àudio d'aquest reportatge a la web del programa de turisme de Catalunya Informació "Un país per voltar".