Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Un país per voltar

Ruta amb nom de dona per Lleida: pioneres, heroïnes i comtesses

Un nou itinerari turístic reivindica la influència de les dones en el passat de la ciutat i consolida un ventall de propostes que cada cop atreu més visitants

Roger Segura i Fèlix MartínActualitzat

Els darrers anys, la ciutat de Lleida ha incorporat al seu programa de rutes turístiques propostes temàtiques que recorren el seu llegat modernista o secrets amagats com els vestigis romans i medievals de la ciutat antiga.

Ara, una ruta per carrers i patrimoni segueix la història de Lleida des d'una altra perspectiva. "Centre històric, patrimoni de dones" planteja una descoberta que va des de dones excepcionals fins a la quotidianitat de les dones de classe populars en els seus oficis i la seva vida.

Al número 19 del carrer la Palma s'hi recorda una de les dones que van viure a Ilerda al segle I (Catalunya Ràdio / Roger Segura)


Un petit tresor que passa desapercebut

La ruta arrenca al carrer Major i fa cap al carrer de la Palma, on la guia de turisme, Eva Lega, introdueix el visitant a la Ilerda romana. La façana del número 19, Ca l'Onofre Cerveró conté una discreta làpida del segle I que molts veïns desconeixen

"Hi apareix el nom d'Afrania Chrocale, una lliberta, una dona que pels seus mèrits va aconseguir superar la seva condició d'esclava del seu senyor, Luci."

La ruta continua cap a la plaça d'Aurembiaix d'Urgell. Al segle XIII, l'acord entre l'última titular del comtat d'Urgell i el rei Jaume I va suposar un abans i un després per a l'esdevenir de Lleida, que rebria la concessió del privilegi de la Paeria.

"La ciutat de Lleida passa a dependre directament del rei i gràcies a això tenim una ciutat amb la Paeria, amb una capacitat política i d'administrar justícia que no hauria tingut si al capdavant del comtat no hi hagués hagut una dona." 

Els antics convents de Santa Clara i Santa Teresa, i el bordell de la ciutat, són una parada obligada en aquesta ruta (Ajuntament de Lleida)

Els convents i el bordell

Una parada als espais de clausura, com els antics convents de Santa Clara i de Santa Teresa, i el bordell de la ciutat, ens rememora la vida d'algunes dones de la ciutat a l'edat mitjana. 

"Als convents hi trobàvem les monges de clausura, i als bordells, les dones més pobres, que no tenien dot per entrar en un lloc religiós. Normalment venien repudiades d'altres indrets de la geografia."

La violència masclista, una xacra que es manté 

Al segle XV es va detectar un repunt de la violència masclista a la ciutat de Lleida, sobretot contra dones acusades d'adulteri per part dels marits. Però també hi havia una altra amenaça que es feia realitat: la bruixeria.

"Una misogínia que acaba amb acusacions i que va omplir el soterrani de la Paeria de Lleida de dones acusades d'adorar el diable i de sortir pels fumerals. I això va existir, amb una creença que no s'acaba fins al segle XVII o XVIII."

L'itinerari posa en valor la saga de dones impressores. Unes professionals que van treballar durant segles en obradors d'impressió situats al carrer Major.

El carrer Major de Lleida el 26 de juny, quan la mascareta va deixar de ser obligatòria en exteriors
El carrer Major de Lleida ha estat un escenari clau dels principals episodis històrics de la ciutat (ACN/Anna Berga)

Una heroïna de guerra i una doctora pionera

Si hi ha dues dones que cal destacar de la història de la ciutat són Maria Sauret, una heroïna que va lluitar al peu del canó per defensar la ciutat durant la guerra de Successió, i Martina Castells, una doctora pionera. 

"Ella va ser la segona llicenciada i la primera doctorada en Medicina a l'estat espanyol. Va suposar un abans i un després, i cal tenir en compte que feia molt poc temps que s'havia comneçat a escolaritzar les dones."

La ruta de dones per la història de Lleida s'acaba a la Paeria. Aquí es recorda una fita assolida l'any 1937, quan una altra metgessa, Aurèlia Pijoan, es va convertir en la primera dona que accedia a un càrrec de representació municipal a la ciutat.

Els esbarts Arrels de Lleida i Gaudí de Barcelona ballant a la plaça Paeria de Lleida. Imatge del 28 de gener de 2017. (Horitzontal)
La plaça i el palau de la Paeria, un símbol de la ciutat de Lleida (ACN)

70.000 visitants en vuit anys 

Aquesta ruta en clau femenina se suma a altres itineraris d'èxit: la Lleida Secreta, amb les seves adoberies; la Lleida Modernista, amb edificis com la Casa Magí Llorens, o el Lleida City Tour, una bona opció per als que visiten la ciutat per primera vegada.

La tècnica de patrimoni i turisme cultural de Turisme de Lleida Núria Rauret destaca que, des de l'inici de les visites guiades, el 2014, aquesta oferta ja ha superat els 70.000 visitants. 

Vista aèria de la ciutat de Lleida amb la Seu Vella (Ajuntament de Lleida)

L'auge del turisme de proximitat arran de la pandèmia s'ha notat, i per no perdre pistonada, la ciutat es reivindica com una destinació de qualitat, com assenyala el president de Turisme de Lleida, Paco Cerdà. 

"El viatger que ve a Lleida ve a passar una o dues nits, amb una despesa d'uns 180 euros al dia. Necessitem que això es consolidi després d'haver batut els rècords prepandèmia el 2021 i amb un turisme diferent, sobretot natural i cultural."

La Paeria impulsa noves rutes per descobrir l'Horta de Lleida, el tresor natural de la ciutat. 

Aquesta proposta i totes les rutes que cada setmana us proposem a Catalunya Informació les teniu a la web del programa "Un país per voltar".

ARXIVAT A:
Turisme
NOTÍCIES RELACIONADES
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut