Rússia vol liderar la ruta de la seda polar a l'Àrtic

Rússia continua consolidant el seu posicionament de líder en la cursa per controlar la ruta marítima de l'Àrtic. Entre crits i aplaudiments, un dels trencaglaços més grans del món, el "Yakutia", s'ha fet a la mar. L'acte solemne de l'avarada s'ha fet al port de Sant Petersburg, presidit des de la distància pel president rus, Vladímir Putin, que ha seguit la cerimònia assegut des del seu despatx del Kremlin: "Aquests vaixells tenen una importància estratègica per a nosaltres. Són necessaris per a l'estudi i el desenvolupament de l'Àrtic, per garantir una navegació segura i sostenible en aquesta regió i augmentar el trànsit a la ruta marítima nord." El "Yakutia" és un trencaglaç atòmic, equipat amb dos reactors nuclears, que és capaç de navegar per l'Àrtic tot l'any. Fa més de 170 metres d'eslora, amb capacitat per arrossegar 33.000 tones, i pot trencar capes de gel de fins a tres metres, gràcies a un potent escut per solcar el gel àrtic. A més del "Yakutia", s'ha estrenat també un trencaglaç més petit, l'"Ural". Les dues embarcacions continuen ampliant el programa de trencaglaços de Rússia, que ja en té dos en funcionament, l'"Arktika" i el "Sibir", i dos més de projectats per al 2026 i 2027, el "Chukotka" i el "Rossia". El desglaç del pol Nord ofereix noves oportunitats de negoci L'Àrtic s'està convertint en un dels llocs més estratègics de la Terra arran de l'escalfament global i la reducció del gruix del gel. El desglaç està obrint noves vies marítimes i deixarà a l'abast pous gegants de petroli i gas. La ruta marítima nord uneix l'oceà Atlàntic amb el Pacífic al llarg de les costes de Rússia. Tot i que l'opció àrtica és tres cops més curta que les actuals, encara és molt més costosa per la tecnologia naval necessària per creuar-la. Gran part passa per les aigües congelades de l'Àrtic i algunes zones només són navegables dos mesos l'any. Un vaixell trencaglaç a l'Àrtic (Europa Press / UCL) Conscient de la importància d'aquesta ruta, la darrera dècada Rússia ha reforçat la seva presència a l'Àrtic amb una desena de noves bases navals i modernitzant la flota de vaixells. Per al Kremlin, la ruta àrtica suposaria una alternativa més ràpida que el canal de Suez. Per exemple, des de la ciutat russa de Murmansk, un vaixell ha de recórrer 10.600 quilòmetres durant una dotzena de dies per arribar al port de Xangai. En canvi, si ho fa per la ruta habitual ha de navegar 17.700 quilòmetres durant uns 35 dies. Els Estats Units i la Xina són dues de les superpotències interessades en l'accés a aquesta ruta comercial i el control dels recursos de la regió.

Rússia vol liderar la ruta de la seda polar a l'Àrtic

El desglaç del pol Nord obre noves rutes marítimes i deixa al descobert pous gegants de petroli i gas