Que si tomba, que si gira... i les escoles ningú sap cap on van. Van ser les primeres a tancar i seran les últimes a reobrir. De mitjans de març a mitjans de setembre. 6 mesos amb les aules tancades. 6 mesos amb milers d'alumnes (des dels més petits fins als universitaris) a casa, intentant seguir el ritme fred, descompassat i incòmode de les classes virtuals. El fotoperiodista Emilio Morenatti va captar dilluns el retrobament de dues nenes de 6 anys en una l'escola de Barcelona i com dues mestres intentaven sense èxit que s'abracessin. Profesores tratan de evitar sin exito el abrazo entre las compañeras de clase y amigas Wendy Otin, 6, and Oumou Salam Niang, 6, cuando se encuentran durante su primer día de colegio despues del confinamiento en Barcelona, el 8 de Junio de 2020. pic.twitter.com/vIFOb1mWPZ Emilio Morenatti (@EmilioMorenatti) June 8, 2020 Per decidir com i quan han d'obrir les aules, només cal sentit comú. O potser ni això: calia haver-se acostat molts cops a una escola, als nens, parlar-hi i observar com es relacionen... Les abraçades som els adults els que les hem après a reprimir. El parèntesi de sis mesos encara ningú sap quines conseqüències tindrà en aquesta part de la població. A l'escola s'hi aprèn, s'adquireixen coneixements acadèmics, però també s'hi aprenen valors, s'hi fan amics, s'esborren -o es difuminen- les barreres i les bretxes de tot tipus, i s'hi ofereixen oportunitats. No s'ha aprofitat el juliol. Tampoc s'avançarà l'inici del curs. Per tant, no hi haurà període d'adaptació, ni d'aterratge suau. I no es tracta del currículum que no s'assolirà (que fa setmanes que famílies i professorat tenen assumit que queda en segon pla); es tracta del contacte, de les rutines, la salut física i emocional dels més petits. Un tancament difícil d'explicar i difícil d'entendre, sobretot perquè tota la resta està obrint: les empreses, els transports, els restaurants, els museus, els teatres, els bars, el futbol i les discoteques! Tampoc cal haver assolit cap currículum per captar el missatge: tot passa per sobre de l'escola. Un ordre de prioritats que ens deixa en molt mal lloc com a societat. I que tard o d'hora ens passarà factura.