El govern espanyol ha convidat a la cimera les autoritats autonòmiques i locals, com fa sempre en aquesta mena de trobades. En aquest cas, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que han confirmat que hi seran.

En aquesta mena de cites, les autoritats convidades reben els màxims mandataris que han de ser a la cimera just abans del començament de les sessions de treball, en les quals ja no participen.

Aquest va ser el paper del president de la Generalitat valenciana, Ximo Puig, a la primera cimera hispano-romanesa que es va fer a Castelló a finals del 2022. I la del president extremeny, Guillermo Fernández Vara, l'any 2021 en una cimera hispano-portuguesa a Trujillo. 

El govern assegura que fa seu aquest format i que ocuparà els espais institucionals que li corresponen en una cita com aquesta. La portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, detalla quin serà el rol de Pere Aragonès:

El president de la Generalitat assistirà a l'inici d'aquesta cimera a la benvinguda i no participarà de les reunions.

De les 26 cimeres hispano-franceses que s'han fet, només una s'ha fet a Catalunya. Va ser l'any 2006 a Girona, on van participar José Luis Rodríguez Zapatero i Jacques Chirac. En aquella ocasió, el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va tenir l'oportunitat de fer un discurs davant dels dos mandataris en el marc d'un acte paral·lel: la primera reunió del Fòrum franco-espanyol de la societat civil.

De què es parlarà?

Des de l'any 1985 que els governs espanyol i francès van instaurar la celebració de trobades anuals al més alt nivell per tractar de qüestions bilaterals, fonamentals en el cas de dos estats veïns. Històricament, la lluita contra ETA i més recentment els grans debats de la UE i els intercanvis econòmics entre els dos països han centrat bona part de les discussions.

A la cimera de dijous, els dos governs signaran un document que portarà el nom de "Declaració de Barcelona", que elevarà les relacions entre els dos països al nivell del que França té amb Alemanya i amb Itàlia. La intenció és enfortir els llaços entre Espanya i França en tots els àmbits, del polític i econòmic al social i cultural amb la mirada posada, també, a la comunitat hispano-francesa i a la relació transfronterera.

L'última cimera es va fer a Montalban, a prop de Tolosa de Llenguadoc, l'any 2021, on els presidents Macron i Sánchez van voler tenir un moment per recordar Manuel Azaña, l'últim president de la república espanyola que està enterrat en aquesta ciutat. Més enrere, l'anterior es va fer a Màlaga el 2017, on es van trobar Mariano Rajoy i François Hollande.

Per què es mobilitzarà l'independentisme?

L'independentisme es mobilitzarà sota el lema "Aquí no s'ha acabat res" a les Quatre Columnes de Montjuïc, a tocar del Museu Nacional d'Art de Catalunya, on es reuniran Pedro Sánchez i Pere Aragonès. La convocatòria és d'una trentena d'entitats, encapçalades per l'Assemblea Nacional i Òmnium Cultural.

La intenció és respondre a les declaracions públiques del mateix Sánchez i els seus ministres, que han assegurat darrerament que el procés s'ha acabat, amb l'argument que a Catalunya ja no es viu el clima de polarització i crispació que va acompanyar el referèndum de l'1 d'Octubre i els mesos posteriors.