Quin final de curs més inquietant

Final de curs insòlit. S'han acabat definitivament -ara sí- les classes, i en molt poques escoles s'hi han pogut fer simulacres de comiats presencials. La immensa majoria del milió i mig d'alumnes que ara comencen vacances han tancat el curs a través d'una pantalla, amb el ventilador de l'ordinador a tot drap, sense poder abraçar, córrer o fer capelletes ni amb els companys, ni amb els mestres i monitors. Un comiat, malgrat tot, emotiu, que posa punt final a un trimestre per oblidar: amb els nens a casa, les famílies fent mans i mànigues per fer de professors, de pares i mares, de treballadors i d'individus amb vida pròpia, tot alhora. Ara comencen tres mesos de vacances d'estiu que s'encadenen amb els tres mesos de confinament i aules tancades. Mig any pràcticament en blanc, que encara ningú sap les seqüeles que deixarà sobre aquesta bossa de milió i mig de persones. Però, a mes, aquest és un final de curs inquietant, perquè arriba amb molts interrogants encara sobre el que passarà al setembre. El conseller Bargalló garanteix classes presencials, amb grups de fins a 22 alumnes, però hi ha un munt de serrells per concretar. Quants professors es contractaran? Com serà el pati? Com es faran els reforços? Cada grup tindrà un únic tutor o professor per a totes les matèries? Què passarà al menjador? D'on sortiran les aules de més a les escoles més saturades? Com es farà l'atenció individualitzada? Hi haurà extraescolars? I les excursions? El Departament d'Educació té una feinada de por aquest estiu: cal anar escola per escola, per establir els criteris i marcar les pautes que faran possible tornar a les aules al setembre sense posar en risc la salut de ningú. Un esforç imprescindible perquè no torni a passar que l'escola sigui l'última de les prioritats.

Quin final de curs més inquietant

Final de curs sense abraçades als companys i amb incerteses per al setembre