
Per què volem tornar a la Lluna més de 50 anys després
La missió Àrtemis de la NASA servirà per assajar un viatge tripulat a Mart, posicionar-se en la geopolítica de l'espai i fer justícia històrica amb les dones
Núria Jar
Periodista
La NASA suspèn per segon cop en una setmana el llançament de la primera missió d'Àrtemis a la Lluna. Els tècnics han detectat una nova fuita en el sistema d'hidrogen líquid del coet llançadora quan s'omplien els dipòsits de combustible.
L'agència espacial nord-americana no ha posat data al nou intent, tot i que no serà abans de finals de setembre. El més probable, segons fonts de la NASA, és que sigui a l'octubre.
Però, dates a banda, com és que la humanitat vol tornar a la Lluna més de cinquanta anys després que els astronautes Aldrin, Amstrong i Collins trepitgessin el nostre satèl·lit per primer cop?
La catedràtica d'astronomia de la Universitat de Barcelona Carme Jordi creu que ara el pas natural en l'exploració espacial és tornar a la Lluna per continuar investigant:
"Tu tens la Lluna aquí al costat i evidentment està molt més a l'abast per provar la tecnologia que necessites per poder enviar persones més enllà. La Lluna és com un trampolí per després anar a altres indrets del sistema solar."
Els motius són diversos, però es podrien resumir en tres factors principals: fer recerca i assajar un futur viatge a Mart; situar-se en la geopolítica de l'espai, i fer justícia històrica amb les dones i les persones no blanques.
Fer investigació i assajar un viatge tripulat a Mart
Els humans no hem tornat a la Lluna des de finals del 1972, quan va sortir l'última missió tripulada del programa Apollo de la NASA. Tots els viatges lunars es van concentrar en pocs anys.
Després d'un llarg període sense sortir de la Terra, ara la Lluna torna a agafar interès per dos motius principals.
Primer perquè la investigació del satèl·lit permetrà entendre l'origen i l'evolució del sistema solar, on hi ha el nostre planeta.
Jordi subratlla que estudiar la composició de la Lluna pot contribuir a entendre com era el racó de l'univers on es van formar la Terra i el seu satèl·lit.
"Es pensa que al principi del sistema solar la Lluna i la Terra formaven un únic cos, que es va fragmentar en dos per un impacte. Nosaltres hem canviat molt, però la Lluna no tant."
En segon lloc, repetir l'experiència a la Lluna és el pas previ i necessari per aconseguir que els humans arribin per primera vegada a Mart.

Dominar la geopolítica espacial
L'espai no té fronteres, però els països han vist en l'univers una manera de marcar la geopolítica internacional.
Ja durant la guerra freda, els Estats Units i l'antiga Unió Soviètica es van engrescar en una carrera espacial per ser els primers a enviar satèl·lits, éssers vius i humans més enllà de l'atmosfera terrestre.
Tot i que el soviètic Iuri Gagarin va ser la primera persona que va sortir a l'espai el 1961, no va ser fins a finals d'aquella dècada que astronautes nord-americans van plantar la bandera del seu país a la superfície lunar.
Ara el pols ja no és amb l'URSS, sinó amb potències emergents com l'Índia o la Xina, que trepitgen els talons als Estats Units. Fins i tot el govern de Xi Jinping es planteja plantar una base lunar la dècada que ve per marcar territori.
Un gran pas per la dona i per la humanitat
La primera missió d'Àrtemis no aterrarà a la Lluna. L'objectiu és comprovar la tecnologia del coet i la nau espacial Orion. Tampoc hi anirà cap persona, sinó maniquins amb sensors per avaluar les condicions de seguretat.
D'aquí un parell d'anys, el 2024, la segona missió sí que portarà humans a bord, però no tocarà la superfície lunar.
Finalment, l'any 2025 està previst que surti la tercera missió d'Àrtemis amb dos astronautes a bord.
Fins ara només dotze persones han trepitjat la Lluna. Totes han estat homes, blancs i dels Estats Units, en el marc del programa Apollo.
Ara, el programa Àrtemis, que pren el nom de la germana bessona del déu grec, vol fer història sumant a la tripulació una dona i una persona no blanca.
Jordi pensa que és positiu fer polítiques de gènere i de diversitat, però també pensa que ha estat una mica imposat.
"La societat és diversa en gèneres i en races, i seria normal que la tripulació també tingués aquesta diversitat."
Encara no se sap qui serà l'afortunada i la resta d'astronautes que podran tornar a trepitjar la Lluna d'aquí uns anys.