El Suprem ordena repetir el judici a Otegi anul·lat pel Tribunal Europeu de Drets Humans
Otegi ha posat veu a la declaració de l'esquerra abertzale aquest 18 d'octubre (Europa Press / Nagore Iraola)
ANÀLISI

Per què són importants les últimes declaracions d'Otegi?

L'esquerra independentista basca es desmarca del passat, ajuda a deslegitimar la violència i a edificar una memòria compartida

Enllaç a altres textos de l'autor Joan Rusiñol, cap de Política de Catalunya Ràdio

Joan Rusiñol

Sotscap d'Informatius de Catalunya Ràdio

@joanrusinol
Actualitzat
TEMA:
ETA

Dos dies abans del desè aniversari del cessament definitiu de la violència per part d'ETA, l'esquerra abertzale ha fet un pas important, de no retorn. Hi haurà un abans i un després de la relació d'aquest espai polític amb la violència.

El secretari general de Sortu, Arkaitz Rodríguez, i el coordinador general d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, a Sant Sebastià (EFE)

L'encarregat de llegir la declaració en castellà -i, per tant, de sortir a la majoria de ràdios i televisions de l'estat espanyol- ha estat Arnaldo Otegi, la figura amb més autoritat interna a EH Bildu:

"Sentim el seu dolor [de les víctimes d'ETA] i, des d'aquest sentiment sincer, afirmem que no s'hauria hagut de produir mai."

D'entrada, Otegi fa seu el dolor de les víctimes. De totes les víctimes. Cal tenir present que, pocs dies abans de la seva dissolució, el 2018, ETA va emetre un comunicat on lamentava el dany causat, expressava "respecte" als morts i ferits que havia causat però només demanava "perdó" a les víctimes que, a parer seu, no tenien "cap responsabilitat" en el conflicte.

La part més substancial de la declaració, però, és quan l'esquerra abertzale admet que el patiment "no s'hauria hagut de produir mai". És una esmena al passat. La culminació d'un desmarcatge progressiu, que ve de lluny.


2011: un judici clau

Fa 10 anys, Otegi era a la presó acusat de voler reconstruir la il·legalitzada Batasuna. Durant el judici, uns mesos abans del cessament de la violència, va admetre que ell havia girat full feia molt de temps:

"Jo abans contextualitzava la violència. Ara no. Defenso una estratègia radicalment contrària a ETA."

El 20 d'octubre del 2011, tres membres d'ETA encaputxats van anunciar el cessament definitiu de la violència.
El 20 d'octubre del 2011, tres membres d'ETA van anunciar el cessament definitiu de la violència.

L'esquerra abertzale portava temps fent girar el vaixell cap a les vies estrictament polítiques. Un viatge lent però inexcusable, amb una societat que ja no justificava les armes -el 2011, només un 0,6% dels bascos avalava ETA-  i un objectiu doble -la independència i el socialisme- que no semblava proper.


Deslegitimar la violència

Les paraules d'aquest 2021 són importants perquè contribueixen a deslegitimar la via armada com a suposada via per aconseguir objectius polítics. És una de les exigències que el govern basc havia formulat al document Udaberri 2024, un full de ruta per avançar en la convivència.

Ara col·lectius de víctimes li reclamen un pas més: col·laboració amb la justícia per esclarir els atemptats que encara no tenen resposta.


Seguir l'exemple català

A més, afirmar, encara que sigui tard i de forma implícita, que la lluita armada no ha tingut sentit ajuda a posar unes bases compartides per edificar la memòria col·lectiva, a fer pedagogia entre els joves i evita temptacions futures de tornar a les armes.

La secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, en roda de premsa mentre es veu el coordinador general d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, en una pantalla. Imatge del 30 de novembre de 2020. (Horitzontal)
Arnaldo Otegi s'emmiralla amb el camí obert per l'independentisme català

Finalment, des d'un punt de vista d'interès estrictament electoral, els passos que va fent EH Bildu per allunyar-se del passat li permeten apropar-se al camí obert pel sobiranisme català que, per Arnaldo Otegi, és l'autèntica via d'èxit per l'independentisme: sumar majories àmplies des de la confrontració democràtica, prioritzant l'agenda social per damunt del nacionalisme identitari.

 

ARXIVAT A:
ETA
Anar al contingut