El preu del cistell de la compra torna a pujar. La rebaixa de l'IVA en alguns productes que es va aplicar al gener ha perdut tot l'efecte i, de fet, en un any els aliments s'han encarit de mitjana més d'un 14% a Catalunya. 

Una pujada de preus que justifica el president de Mercadona, Juan Roig:  

"Hem pujat una burrada els preus, tenen raó. Si nosaltres no els haguèssim pujat, el desastre que haguéssim generat a la cadena de producció hagués estat impressionant."

Els elevats costos de producció és, doncs, l'argument unànime que esgrimeix una gran part de la indústria alimentària per explicar la inflació. En aquest sentit, Roig ha demanat "perseguir" una rebaixa dels costos per abaratir els preus de venda al públic: 

"Això que un distribuïdor pot posar els preus que vulgui és impossible."  

Segons el president de Mercadona, empresa que va guanyar l'any passat més de 700 milions d'euros, és impossible establir un topall als preus del cistell de la compra per a combatre la inflació, perquè "depenen de l'oferta i la demanda de productes":

"No sabem el que passarà, demà poden pujar preus per qualsevol esdeveniment."

Supeditats a factors externs

La portaveu del Govern, Isabel Rodríguez, ha atribuït a la reducció de l'oferta pel clima la pujada de l'IPC de l'alimentació i ha assegurat que encara tenen "recorregut" les mesures de l'executiu perquè es reflecteixin al cistell de la compra. 

En la mateixa línia, el ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, ha assenyalat que els factors "no estan vinculats a la guerra d'Ucraïna sinó a les condicions climàtiques":

"D'això en deriva una situació d'increment de preus perquè al gener hem tingut una menor producció hortofructícola i de llegums a l'aire lliure com a conseqüència del fred." 

Roig --en canvi-- assenyala a la globalització com a un dels factors a tenir en compte en l'escalada de preus. Segons ell, els tomàquets han apujat el seu preu un 50% el 2022 a causa de l'increment del gas, ja que a la resta de països europeus no va sortir rendible cultivar-los en hivernacles i van recórrer a l'horta d'Europa. Amb l'augment de demanda, van apujar els preus.

També posa com a exemple l'oli de gira-sol, que valia 1,60 euros l'any passat i va passar a 3,20 euros perquè Mercadona portava "el cent per cent des d'Ucraïna". Ha recordat que hi va haver un desproveïment que va obligar a limitar les vendes. 

Així mateix, i per l'ascens de temperatures, ha pronosticat una baixada del cost de les verdures.

Quins productes han pujat més?

Si mirem productes concrets, el sucre és un 50% més car, l'oli és gairebé un 40% més car; la llet i la farina, al voltant del 30%, i l'arròs, un 20% més.

Tot plegat suposa una despesa extra per a les famílies que l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) xifra en més de 900 euros l'any. Segons la seva delegada a Catalunya, Esther Lorente, el sobrecost suposa concretament 924 euros: 

"Hem observat que els aliments que més han pujat són aquells que se suposava que havien de tenir una rebaixa d'IVA."

L'OCU ha exigit, en un comunicat, "augmentar de manera urgent i substancial l'import de l'ajuda de 200 euros per a llars vulnerables, així com el nombre de beneficiaris", alhora que sol·licita l'aplicació de l'IVA al 0% a la carn i el peix.

La rebaixa del preu de la llum, fora de l'ecuació

Des de Comissions Obreres, el secretari de Treball i Economia del sindicat a Catalunya, Ricard Bellera, acusa els empresaris de no repercutir en els productes industrials la rebaixa del preu de la llum, que supera el 40%: 

"Han baixat els preus energètics però les empreses no estan reduint aquests preus quan ja han baixat. Així mantenen el seu marge de benefici."

La inflació s'ha situat de mitjana a Catalunya en el 5,6%. L'increment salarial pactat als convenis firmats fins al gener no arriba al 3%.