Per què compres més si la botiga fa bona olor i té bona música?

Tots tenim al cap la música que hi ha a determinades botigues de roba o en alguns supermecats, i l'olor que ensumem quan entrem a certs establiments d'objectes per a la llar o en un concessionari de cotxes. La música i les fragàncies ens generen emocions, i aquestes emocions poden fer que comprem més, que ens estiguem més estona a dins de l'establiment, o que anem més ràpid. La música genera emocions i influeix en les nostres decisions de compra (Canva/ricardoinfante) Les empreses i les marques en són conscients i per això el neuromàrqueting és una estratègia comercial que cada cop s'usa més, segons Jordi A. Jauset, autor del llibre "Pero... ¿qué le hace la música a mi cerebro?". "Ja fa anys que les empreses no venen productes, les empreses avui en dia venen emocions. S'arriba a les emocions a través d'estímuls sensorials. I les emocions són el motor de la nostra conducta i poden induir a aquest impuls de compra." Segons Jordi A. Jauset, les estratègies de màrqueting se centren ara a vendre emocions i experiències Sergi González, soci fundador i director de projectes de l'empresa BeAromic, assegura que quan estem en un ambient agradable, tenim sensacions positives i estem més estona en un establiment. "Les olors tenen una vinculació molt forta amb les emocions, sempre recordem l'olor de l'estiu, de la nostra àvia, del primer petó. Amb una estratègia sensorial sonora i olfactiva, el temps de permanència en un establiment és més elevat." Comprar al ritme de la música En un supermercat, per exemple, es posarà un tipus de música o un altre depenent de l'hora del dia, segons Jauset. Una música ràpida quan hi ha molta gent al súper fa que anem per feina, i una música lenta ens convida a estar-nos-hi més estona i potser acabarem comprant allò que no necessitem. "No ens en adonem però sincronitzem el nostre moviment del cos amb la música. Si el volum és elevat, no racionalitzes la compra, i fiques al carro coses que no et calen. Si hi ha poca clientela, posaran música més lenta perquè la gent s'hi passegi, i si s'hi està més estona hi ha més probabilitat de compra." Si la música que sona és lenta, comprem amb més calma (ACN/Ivette Lehmann) El propietari d'una botiga de mobles també ho ha posat en pràctica. A l'establiment sona un tipus de música entre setmana i un altre, els dissabtes. Segons Sergi González, tenia l'objectiu molt clar. "Volia que la música entre setmana convidés el client a estar tranquil, a consultar i escoltar els treballadors. Però que el dissabte tingués més ritme, perquè tenia els mateixos treballadors i molta afluència de clients." "Ho vam implantar i els dissabtes la gent s'està menys temps a la botiga, surt amb un tíquet de compra més elevat i el propietari no ha hagut d'ampliar la plantilla." Així és com les estratègies comercials fan servir la música que volen que sentim, però també en alguns països, el sector de la banca ha començat a tenir en compte la música que els ciutadans consumeixen. Segons Jordi A. Jauset, l'utilitzen per saber si és bon moment per fer una inversió. "A través de la base de dades de Spotify se sap quina música s'escolta, quina edat i quins estudis té. Si tria música més alegre s'interpreta que està més optimista i que està més en disposició d'invertir. Hi ha entitats bancàries que juguen amb aquesta informació." Una fragància diu molt d'una marca En tot el procés de creació d'una fragància hi tenen un paper clau els perfumistes, que intenten plasmar en una olor el que l'establiment, la marca o el producte vol transmetre, els valors que vol representar, els records on ens vol portar. Aquella fragància és el seu odotip. Segons Sergi González, les olors es recorden durant anys i generen emocions que ens conviden a comprar Així doncs, el màrqueting olfactiu es pot fer servir per crear un ambient dins un establiment que transporti els clients a determinats moments. Segons Sergi González, es poden crear fragàncies de tota mena. "Vam crear una olor específica d'estiu, de vacances, per a una marca i es va implantar en un establiment i en un altre no. I va funcionar, el que tenia aquesta fragància va incrementar les vendes entre un 10 i un 15 per cent." I l'èxit del màrqueting olfactiu és, segons González, quan els clients a més del producte també es volen emportar la fragància a casa seva. "Es tracta de crear una fragància relacionada amb l'experiència que em generarà el producte. I l'objectiu és que el client a més de comprar el producte també vulgui emportar-se'n l'olor en forma d'ambientador mikado, espelma o esprai." L'odotip és la fragància que identifica un establiment, una marca o un producte Si pensàvem que quan entrem en una botiga comprem el que nosaltres hem decidit, potser no és així i ens hem deixat portar per les emocions.

Per què compres més si la botiga fa bona olor i té bona música?

El neuromàrqueting és una eina que cada cop utilitzen més les empreses i les marques per generar emocions als consumidors