Per què collons m'haig de llegir aquesta notícia?

El debat perenne sobre la mala salut de ferro de la llengua catalana incorpora sovint un arc ampli d'opinions, que va des de qui en pronostica la desaparició imminent fins a qui en pondera els seus 10 milions de parlants. La qualitat del català que s'enraona també se sotmet a escrutini, i és fàcil sentir sovint com es corregeix un catalanoparlant per un ús de la llengua que no es considera prou genuí. En aquest context de dificultat d'una llengua minoritària, rodejada pels gegants castellà, francès i anglès, irromp un manual de català que promet ajudar a guanyar els debats lingüístics de sobretaula. Es diu "En nom de Punkpeu Fabra" i l'ha escrit, amb enginy i sentit de l'humor, la filòloga de 24 anys Aida Roca, coneguda a les xarxes amb el pseudònim Filòloga de Guàrdia. Del llibre n'hem desprès el que anomenem les "10 propostes més punkis"; tres d'ortografia; bilingüisme i castellanismes, i errors massa freqüents. L'ortografia L'autora sorprèn escrivint d'entrada que "l'ortografia no és tan important", i defensa, per exemple, l'ús del signe d'interrogació al davant de la pregunta, perquè creu que així ajuda a la lectura. Una altra proposta curiosa demana fer servir les cometes baixes, com els parèntesis però dobles i punxegudes, a banda i banda de les paraules, en lloc de les cometes altes, com uns dobles apòstrofs. Les baixes són les tradicionals en català, mentre que les altes venen de la tradició anglosaxona, que és la que ha marcat la fabricació dels teclats. A més, l'autora defensa les emoticones i ens recorda que les lletres de l'abecedari també eren dibuixos que amb els segles s'han anat simplificant. Com per exemple la O, que inicialment era el dibuix d'un "ull"... Les paraules "ojo" en castellà o "occhio" en italià encara la mantenen. El català correcte Aquí no acabaríem mai. Però a efectes d'eficiència subratllem la fidelitat que reclama l'autora a la varietat dialectal de cadascú, perquè totes són correctes. Llengua catalana Per exemple, proposa que als supermercats dels préssecs també en diguem "alberges", o de les pastanagues, "safanòries". I, en el que podria ser un missatge directe als responsables del disc de la Marató de TV3... Per què els convidats no catalanoparlants se'ls fa cantar en el català de Barcelona i no el de Lleida o Tortosa, per exemple? Castellanismes En aquest punt el llibre proposa allargar la vida del català evitant l'ús de castellanismes, i anomena "nivells de gravetat" en aquest terreny. De gravetat baixa: la que marca qualsevol corrector automàtic, com ara "peatons" en lloc de "vianants", o "pantorrilla" per "panxell". De gravetat mitjana: paraules que s'assemblen, com ara "provar" i "tastar". La fruita mai de la vida es prova, sinó que es tasta, per exemple. I de gravetat alta: allò que el corrector no detecta i que canvia l'estructura de la llengua. Errors en què es cau sovint, com dir "feliç aniversari" per "bon aniversari". O un clàssic: la distinció entre donar i fer. El castellà dona i el català fa, en general. Així, no donem un un petó, sinó que el fem. Aida Roca també parla del català com a llengua atrofiada, per exemple, en àmbits com els de la conducció. Oi que no sona natural dir "trepitja l'embragatge davant d'un cediu-el-pas"? Això, diu ella, passa perquè molta gent ha estudiat el codi de circulació en castellà. Els errors En aquest cas destaca un truc "molt punk" per distingir quan escriure "per què" junt o separat. Si queda bé posar la paraula "collons" o "cony" darrere de "per què", va separat. Exemple: per què COLLONS plores? I si no queda bé, és que s'escriu junt. El llibre acaba amb un test amb solucionari i recomanacions de diccionaris. Per què, segons la Filòloga de Guàrdia, el bon filòleg, com el bon parlant, no és qui se sap el diccionari de memòria, sinó qui el consulta quan té un dubte.

Per què collons m'haig de llegir aquesta notícia?

El llibre "En nom de Punkpeu Fabra", de la Filòloga de Guàrdia, Aida Roca, proposa guanyar debats lingüístics en català amb enginy i sentit de l'humor