Des que fa gairebé un any va entrar en vigor el Brexit, les empreses catalanes ho han tingut més complicat per exportar al Regne Unit, perquè ara cal fer més documentació i el transport també s'ha encarit. Però s'han espavilat, esclar. La Gran Bretanya és un client comercial important i els consumidors britànics valoren els productes catalans. El Brexit va entrar en vigor el 31 de gener de 2020 Algunes dades - Hi ha 3.400 empreses catalanes que exporten al Regne Unit, i més de 2.000 ho fan de manera regular. - El Regne Unit és el 5è soci comercial de Catalunya, amb el 5% del total de les exportacions catalanes. - Els principals sectors exportadors de Catalunya al Regne Unit són vehicles (27,4% del total), alimentació i begudes (15,4%), química (13,1%), tèxtil i confecció (6,1%) i productes farmacèutics (5,6%). - Actualment hi ha 364 filials de 213 empreses catalanes al Regne Unit. Es tracta d'empreses dels sectors de les assegurances i finances (13% del total), les infraestructures i construcció (9%), la consultoria i els recursos humans (8%), les TIC i transformació digital (8%), la química i plàstics (5%) i l'alimentació i productes gurmet (4%). Les empreses han continuat exportant Amb el Brexit, el Regne Unit va crear una duana amb els països de la Unió Europea. De manera que quan hi arriben els camions carregats amb productes han de presentar documentació que abans no havien de portar. Les empreses s'hi han adaptat, segons Cristina Serradell, directora d'Internacionalització d'ACCIO, l'agència per la competitivitat de l'empresa. "Les empreses que ja hi eren s'han mantingut, especialment les que tenen filials. I les exportadores regulars s'han adaptat i continuen al mercat britànic. Per a empreses que ja estan acostumades a exportar a diversos països, al final només suposa informar-se de quina és la documentació i els procediments que calen per vendre ara a la Gran Bretanya." El Regne Unit és el sisè país de destinació de les exportacions d'aliments i begudes de Catalunya. És un mercat molt atractiu perquè valora els productes catalans de qualitat. Empreses càrnies catalanes fa més de 20 anys que exporten al Regne Unit (Unsplash) Segons Marc Oliveras, cap de l'àrea de Coneixement i Estratègia a PRODECA, l'empresa pública promotora dels aliments catalans, el sector agroalimentari fa molts anys que ven a la Gran Bretanya i està fent el que cal per no perdre aquest mercat. "Les que ja hi treballaven des de feia molts anys, com les del sector carni des del 95 que hi ha empreses que venen al Regne Unit el seu bacó, han fet el que ha calgut per mantenir-se al mercat anglès, fins i tot algunes han creat filials i d'altres han contractat magatzems per tenir allà més estocatge." I si parlem de fruita, tenim l'exemple de Fruilar, una cooperativa de més de 20 productors del Segrià, el Pla d'Urgell i la Franja. El Regne Unit és el seu principal client internacional i també exporten al Brasil, al Canadà i a Israel, a banda de diversos països de la Unió Europea. Joan Serentill, el director gerent, sosté que han sabut adaptar-se i que han guanyat clients. "Ens ha complicat moltíssim la vida, evidentment és un mercat d'exportació que exigeix documentació. Ara bé, fins ara tots els tràmits que hem hagut de fer els hem superat amb nota. Per nosaltres el mercat anglès no ha disminuït després del Brexit, sinó al contrari, hem augmentat la nostra presència." Fruilar exporta al Regne Unit fruites com préssecs plans, nectarines i pomes Pink Lady Un actor clau en les exportacions són els transitaris, que gestionen el comerç de mercaderies entre un proveïdor i un client, el transport d'un producte d'un punt a un altre. Amb el Brexit tenen més feina perquè han de fer més documentació per a la duana. Segons Vanessa Cecconi, cap de desenvolupament d'MC Trinter, han hagut de contractar personal. "L'importador-exportador ha d'adjuntar la documentació que se li demana i la nostra és la declaració del que porta el camió, això ja hi era, i s'hi ha afegit la declaració de duana, un trànsit per creuar França, etc. Complica molt més la història, les operatives s'han complicat perquè hi ha duana pel mig. Ens hem hagut d'adequar i contractar més gent per poder fer tota la documentació." Camions a Calais Però exportar al Regne Unit s'ha encarit Per que és més car exportar? En primer lloc, perquè com que cal més documentació, això comporta més despesa en paperassa. En segon lloc, perquè arran d'aquesta nova documentació, els camions triguen més a creuar la duana, i això ha encarit el transport, com explica Cecconi. "Un camió cap al nord d'Anglaterra costava uns 2.400-2.500 euros, ara val mil euros més. El temps de trànsit s'ha endarrerit, un dia o dos, entre Barcelona i Manchester per posar un exemple. Els transportistes com més viatges fan més cobren, si han d'estar aturats, és temps que perden, són diners que perden." I a això s'hi ha afegit que falten camioners al Regne Unit perquè molts transportistes estrangers han tornat als seus països a vacunar-se. A Fruilar han buscat una solució, com explica Serentill. "Els costos fronterers no són molt importants, però els costos de transport, sí. Com ho hem arreglat amb alguns dels nostres clients? Fent que del transport se n'ocupin ells." Què passarà a partir d'ara? A partir del mes de gener s'exigirà més documentació a les empreses pels productes que transporten, una documentació que s'ha anat ajornant i que ara té dos nous terminis: el gener del 2022 i el juliol. I, per tant, si no hi ha més moratòries, el comerç de mercaderies amb el Regne Unit es complicarà més. Per això, segons Cristina Serradell, directora d'Internacionalització d'ACCIO, ja es veurà si més empreses trien el mercat britànic o bé busquen clients en altres països. "El Regne Unit continuarà sent el cinquè soci comercial de Catalunya? Això és el que haurem d'anar veient els pròxims anys. Si com que és un país tercer les empreses que volen obrir nous mercats ja no se'l plantegen o si és un mercat prou potent que ofereix prou oportunitats per fer aquest sobreesforç. Això no ho veurem immediatament, caldrà fer balanç d'aquí dos o tres anys." El balanç del primer any del Brexit té, doncs, llums i ombres. Les empreses catalanes s'han pogut adaptar a les noves regulacions sense gaires complicacions, però les exportacions s'han encarit. El que passarà a partir d'ara dependrà del ritme a què s'implantin els nous requeriments de documentació i cap a quin costat es decanti la balança quan valorin si els compensa creuar el canal de la Mànega per fer negoci.