Mig 2020 per oblidar

Entrem en una nova fase de la pandèmia

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto30

Directora i presentadora d'"El matí de Catalunya Ràdio"

@laura_rosel
Pla general dels usuaris de la platja de l'Arrabassada de Tarragona en el primer dissabte de la fase 2 del pla de desescalada. Imatge del 30 de…

Amb l'obertura parcial i a pas de tortuga de les fronteres europees (entenent per fronteres, aquelles que només poden creuar les persones que tenen papers i diners... per a la resta continuen tancades i barrades... però aquest és un altre lamentable debat). El virus continua campant sense control i sense vacuna per aturar-lo. L'OMS no es cansa de repetir que el pic de la pandèmia encara no ha arribat a nivell mundial, de fet, avisa que el pitjor encara ha d'arribar. I això que ara mateix hi ha prop de 10 milions i mig de persones infectades arreu del món. D'una banda tenim el coronavirus descontrolat saltant de país a país. De l'altra, tenim una Europa que es debat entre la fal·lera per recuperar el turisme i l'economia... i sufocar els rebrots que van sorgint... ara quí, ara allà.

És el que està passant ja a Catalunya i a l'estat espanyol, amb un repunt de contagis i desenes de focus nous. Vuit, a la demarcació de Lleida. L'OMS, que és a qui els estats han concedit el comandament internacional en aquesta crisi, reclama solidaritat i unitat en l'acció per aturar la pandèmia. Però només els ciutadans a nivell individual semblen atendre aquesta crida. Son les famílies, els veïns, els barris i -a tot estirar- les ciutats, els qui han donat una lliçó magistral de solidaritat i unitat per superar els pitjors moments de la pandèmia. Com més alta és la responsabilitat, més escasseja l'actitud de mà estesa. Fins arribar al màxim exponent de l'egoisme: Donald Trump, que fa mofa del coronavirus, retira el finançament a l'OMS, menysté les mesures de protecció individual i col·lectives, i -per acabar-ho d'adobar- ara acapara gairebé totes les existències de redemsivir, el primer antiviral aprovat.

Estrenem, doncs, una nova fase amb incerteses encara més inquietants que l'anterior: perquè sabent tot el què ha passat fins ara, hi ha actituds tan imprudents que fan tremolar de por.

A tot això, estrenem mes de juliol. Deixem enrere, per fi, una primera meitat del 2020 per oblidar. Quin mig any més desastrós. Tant de bo la segona part sigui -almenys- no pitjor.

Anar al contingut