Han calgut sis anys per arribar fins aquí. Tot arrenca el 2016 amb el cas de La Manada, una violació en grup als Sanfermines. Aquell fet va desencadenar protestes a tot el país amb crits reivindicatius i d'unitat com "germana, jo sí que et crec". Després d'aquell episodi va venir el #Metoo i el #Cuéntalo.  El Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous la llei de garantia integral de la llibertat sexual, més coneguda com la llei del "només sí és sí".  Una vegada el Senat també li doni llum verda, les víctimes ja no hauran d'acreditar que han patit violència o que s'hi han resistit, perquè qualsevol acte sexual sense consentiment serà considerat violació.  La ministra d'Igualtat, Irene Montero, durant el debat al Congrés, ha assegurat que l'objectiu és canviar la cultura sexual del país:  "La llei aposta per la prevenció i l'erradicació de les violències amb dos eines fonamentals: l'educació sexual integral, per omplir les aules de feminisme, i la formació dels professionals perquè puguin detectar precoçment aquestes violències."  Durant el debat al Congrés dels Diputats, hi ha qui ha posat el crit al cel amb la nova llei. Carla Toscano, diputada de Vox, ha afirmat que les dones no necessiten aquesta reforma i que criminalitza els homes. Toscano ha lamentat que, amb la reforma del Codi Penal, s'acabin els elogis al carrer: "Em fa pena deixar de sentir les floretes que ens poden dir al carrer. Recorden allò de...: "digue'm com et dius, que et demanaré per Reis?" o "això és un cos, i no el de la Guàrdia Civil?" Amb la nova llei les víctimes ja no hauran d'acreditar que s'han resistit (Europa Press) Quins canvis preveu la llei? 1. Canvia el concepte de consentiment. Si la dona no diu un sí clar i exprés, serà violació. Les víctimes ja no hauran d'acreditar que s'han resistit o han patit violència; per tant, amb la nova llei, callar no significarà consentir. 2. S'elimina la distinció entre abús i agressió sexual. Aquesta és una altra petició del moviment feminista després de la controvertida sentència de La Manada. Els jutges van considerar-ho abús i no agressió, perquè no van veure-hi ni violència ni intimidació en la violació en grup a una noia durant els Sanfermines.  3. Multes per reenviar fotos i vídeos sense permís. El nou text també inclou una multa d'un a tres mesos per a les persones que hagin rebut fotos o vídeos sense el permís de la persona afectada o que les difonguin o cedeixin a tercers sense l'autorització explícita.  4. Castiga l'assetjament al carrer. El text del nou Codi Penal també preveu una xarxa de recursos per a les víctimes i obliga els condemnats per delictes sexuals a fer cursos sobre educació sexual. La prostitució, aparcada Finalment, la prostitució no ha entrat a la llei. Per tant, no es penalitzarà el proxenetisme no violent, ni aquells que es lucrin amb el lloguer de locals que afaveoreixin la prostitució. Tot i això, la nova llei sí que considera il·lícita qualsevol forma de publicitat que la promogui.  Manifestació a Barcelona el 8M del 2022 (ACN/Mique Codolar) I els juristes, què en pensen? Els professionals avisen que el consentiment s'haurà de provar durant el judici i això continuarà posant el focus sobre la dona. N'ha parlat a Catalunya Ràdio Sònia Ricondo, advocada especialitzada en violències masclistes:  "Se seguirà posant el focus en la conducta i el comportament de la víctima, tot i que ara es venia fent de forma negativa; preguntant com es resistia, com havia dit que no o quantes vegades havia dit de parar. Ara, la lectura serà una mica al revés, però el focus seguirà sent la dona i les preguntes al voltant del consentiment no les podrem evitar." Les víctimes ja no hauran d'acreditar que s'han resistit; la passivitat ja no significarà consentir i tot acte sense consentiment serà considerat agressió. El jutge Javier Martínez, de l'Associació Professional de la Magistratura, també creu que, a la pràctica, aquests aspectes del consentiment poden anar en contra de les víctimes:  "Una vegada has prestat el consentiment, si després es produeix una discrepància i la víctima vol parar, això se li pot girar en contra, perquè tindrà una prova contrària, que és aquest consentiment previ i exprés." La sentència de la Manada va desencadenar una sèrie de prostestes al carrer (Europa Press) El relat de la víctima seguirà sent clau per al judici, assegura Maria del Prado, jutgessa i portaveu de Jutges per la Democràcia:  "Com que són delictes que es produeixen en la intimitat, a la pràctica, les defenses dels acusats voldran preguntar a la víctima sobre si existia aquell consentiment. Per tant, es pot tornar a produir una victimització, realment dependrà de les mesures que adoptem per tenir cura de la víctima."