L'euskera té bona salut. O això, com a mínim, és el que diu l'última Enquesta Sociolingüística del govern basc, segons la qual a la comunitat autònoma basca hi ha 261.000 persones més que parlen euskera que no pas fa 30 anys, el 1991. Les dades que s'han fet públiques ara fan referència al 2021, quan es van fer les entrevistes a la població. S'ha passat del 24,1 per cent al 36,2 per cent, és a dir, 12 punts més.

Una de les dades més interessants, però, és que el perfil de la persona que coneix aquesta llengua és cada cop més jove. El gruix dels bascoparlants està entre els qui tenen de 16 a 24 anys: gairebé el 75 per cent d'aquest grup d'edat. El 1991, la dada era molt més baixa, de només el 25%.

De fet, la situació s'ha capgirat, perquè fa 30 anys els qui més parlaven basc eren els més grans de 65 anys, que ara són el grup poblacional amb menys competència en euskera. 

Els joves, els que més parlen en euskera

Pel que fa a l'ús de la llengua, també els joves són els que més parlen en euskera. Ho fan el 33,5 per cent. Els que menys, els més grans de 65 per cent: només el 16,7 per cent. En global, un 22 per cent dels bascos asseguren que fan servir l'euskera tant o més que el castellà, 6,4 punts més que fa 30 anys.

Segons el conseller basc de Cultura i Política Lingüística, Bingen Zupiria, aquestes dades demostren que s'ha fet bona feina:

"La influència de l'escola i de l'euskaldunització de persones adultes és evident. I aquestes dades evidencien que l'aposta de la societat en favor de l'euskera ha sigut ferma durant les últimes tres dècades."

L'augment de parlants s'ha produït als tres territoris forals. Guipúscoa és on hi ha més bascoparlants, gairebé el 52%; a Bizkaia el 31%, cinc punts més que fa trenta anys, i a Àlaba el 22,4%, amb un creixement més accentuat, de 6 punts.

En el conjunt d'Euskadi, el 36,2% de les persones més grans de 16 anys parlen la llengua basca; el 19% l'entenen però el parlen amb dificultat o gens, i el 45% són castellanoparlants.