Les claus per entendre les midterm als EUA, un repte per a la democràcia
Les midterm són eleccions legislatives i s'anomenen així perquè es fan a mig mandat presidencial als Estats Units.
Catalunya nit

Les midterm als EUA, un repte per a la democràcia

Els republicans, molts d'ells trumpistes, poden recuperar el control de les dues cambres mentre centenars de candidats s'abstenen de garantir que respectaran els resultats

Actualitzat

Els EUA celebren les eleccions de mig mandat, les midterm, cada dos anys. Aquestes serien unes legislatives més --les primeres des que Joe Biden va arribar a la Casa Blanca-- si no fos perquè l'onada conspiranoica que lidera Donald Trump ha contaminat dotzenes de candidats a la Cambra de Representants i al Senat.

Fins al punt que es tem que la proclamació de resultats sigui només el principi de llargues batalles judicials o, directament, de reaccions violentes. Governadors, aspirants a senadors i aspirants a congressistes --amb Marjorie Taylor Greene, de Geòrgia, al capdavant-- continuen proclamant que Biden va robar les presidencials del 2020.

Difonen rumors i notícies falses sobre qualsevol qüestió: des de la pandèmia fins al cens electoral. És el que s'anomena univers MAGA, "Make America great again", el lema amb què Trump es va convertir en president el 2016.

La prova que aquestes eleccions no són com cap de les anteriors és que els partits s'hi han gastat una xifra rècord: prop de 17.000 milions de dòlars, segons l'organització Open Secrets, que vigila la despesa electoral i les donacions a cada partit. Alguns anuncis han fet fortuna a les xarxes, com el del candidat republicà per Arizona, Jim Lamon, escenificant el Far West.

Barack Obama i Joe Biden en la campanya de les eleccions de mig mandat a Pensilvània
Barack Obama ha reaparegut en campanya per donar suport als demòcrates (Reuters/Kevin Lamarque)

El que està en joc: temor a l'onada vermella

A les eleccions de mig mandat es renova tota la Cambra de Representants --435 membres-- i un terç del Senat. Actualment, els demòcrates controlen les dues cambres, però amb marges molt petits.

Les enquestes auguren que els republicans poden recuperar el control de totes dues. També s'elegeix governador en 36 estats.

 

Un avanç republicà al Congrés no seria inèdit, perquè, de fet, és habitual que, en les primeres eleccions de mig mandat d'un president, el seu partit perdi força representació al Congrés. Sobretot si els índexs de popularitat de l'inquilí de la Casa Blanca estan per sota del 45%, com és el cas de Biden.

Un percentatge similar al que tenia Donald Trump el 2018, o Barack Obama el 2010. En els dos casos, els seus partits respectius van perdre com a mínim 40 escons.

El dubte és quina pot ser la dimensió de la victòria republicana --si es produeix--, i si pot acabar sent una "red wave", una onada vermella, en referència al color del partit. El control conservador de les dues cambres es podria traduir en un procés d'impeachment contra Biden, tal com ja defensen alguns candidats. O pot comportar, per exemple, una reducció dràstica de l'ajuda econòmica i militar a Ucraïna.

Ciutadans voten per avançat en les eleccions de mig mandat a Ohio
En aquestes eleccions es renoven 435 escons a la Cambra de Representants, una tercera part del Senat i s'elegeixen governadors (Reuters/Gaelen Morse)

Tensió preelectoral

Davant l'excepcionalitat d'aquestes eleccions, els partits han mobilitzat milers de voluntaris per assegurar la transparència del vot. S'han vist patrulles armades controlant urnes de vot avançat a Arizona.

Els republicans han presentat recurs contra desenes de milers de registres de votants a Geòrgia. Al voltant de 300 candidats, com a mínim, no s'han compromès a respectar els resultats.

Un home va entrar a casa de la líder demòcrata Nancy Pelosi i va atacar el seu marit amb un martell. La polarització és extrema, i la sensació que molts resultats poden dependre de pocs vots fa que els partits s'hagin bolcat com mai en aquesta cita.

La mateixa campanya ha estat atípica. Donald Trump continua difamant Biden des de la seva pròpia xarxa social i ha fet mítings multitudinaris de punta a punta dels EUA.

En el cas dels demòcrates, Barack Obama ha tornat a la carretera: l'expresident, encara molt popular, ha reunit multituds en estats clau com Pennsilvània. En canvi, Biden ha prioritzat actes més petits, destinats sobretot a recaptar fons.

Joe i Jill Biden, en un acte de campanya a Maryland, el 7 de novembre
Joe i Jill Biden, en un acte de campanya a Maryland, el 7 de novembre (EFE/EPA/Michael Reynolds)

En quin estat hem de fixar-nos: el cas de Geòrgia

L'atenció estarà concentrada, sobretot, en quatre estats on la cursa pel Senat, segons les enquestes, és ajustadíssima. Es tracta de Geòrgia, Pennsilvània, Arizona i Nevada. També poden ser importants Ohio, Michigan o Nou Hampshire.

Actualment, cada partit controla 50 seients de la cambra alta (en el cas demòcrata, dos dels seus senadors són independents), però guanyen els demòcrates pel vot de qualitat de la vicepresidenta, Kamala Harris.

El cas de Geòrgia, estat del sud amb passat esclavista, és el més peculiar. Per primer cop en la història, la cursa de Geòrgia al Senat, la més cara d'aquestes eleccions, enfronta dos candidats afroamericans: el pastor Raphael Warnock, vinculat a Martin Luther King, i l'exestrella del futbol americà Herschel Walker, candidat republicà.

Walker és un entusiasta defensor del que s'ha batejat com "the big lie" --la gran mentida--, és a dir, la dels que asseguren que Biden va perdre, malgrat que no hi ha cap indici que això passés.

També és un antiavortista furibund, tot i que en plena campanya un mitjà nord-americà va publicar les acusacions d'una dona, segons la qual Walker li va pagar una interrupció de l'embaràs l'any 2009.

Geòrgia va ser clau en la victòria de Biden del 2020, perquè per primer cop en dècades van guanyar els demòcrates. També va decidir llavors la composició final del Senat, amb unes eleccions extraordinàries de desempat (el que s'anomena "run-off") dos mesos després de les presidencials. Ara podria passar mateix.

Els fidels de Trump esperen que anunciï aviat la seva intenció de tornar a ser candidat
Els fidels de Trump esperen que anunciï aviat la seva intenció de tornar a ser candidat (Reuters/Mike Segar)

El que més preocupa

L'economia lidera la llista de preocupacions dels votants nord-americans. La inflació desbocada, que s'ha traduït en quatre pujades dels tipus d'interès consecutives, fins als nivells més alts des del 2008, encapçala totes les enquestes. El problema és que l'augment de preus és fruit d'una conjuntura internacional, dominada per la guerra d'Ucraïna, difícil de resoldre des de la Casa Blanca.

L'altra gran preocupació és l'avortament i els drets reproductius. La sentència del juny del Tribunal Suprem, que va derogar la protecció constitucional de la interrupció de l'embaràs vigent des del 1973 --amb la sentència Roe vs. Wade--, ha enervat molts col·lectius de votants.

Des de llavors, els estats conservadors han aprovat lleis que restringeixen o prohibeixen l'avortament, i ara el Partit Republicà vol impulsar una llei federal en aquest sentit.

Democràcia en risc

El tercer tema en la llista de preocupacions és la mateixa protecció de la democràcia, que molts votants veuen en perill, sobretot després de l'assalt al Capitoli del 6 de gener del 2021.

Precisament, Donald Trump està citat a declarar davant la comissió que investiga l'assalt d'aquí una setmana. S'espera que llavors anunciï la seva candidatura a les presidencials del 2024.

Falta veure si Twitter, la xarxa que ara controla el multimilionari Elon Musk, decideix reobrir-li el compte, on tenia milions de seguidors.

ARXIVAT A:
EleccionsEstats Units
Anar al contingut