Ja són quatre les fuites detectades al Nord Stream 1 i 2 que transporten gas de Rússia a Europa per sota del mar Bàltic, tot i que la segona infraestructura mai va entrar en funcionament, a conseqüència de la guerra d'Ucraïna. El metà és el gas més abundant a les canonades malmeses, i també el més contaminant per al planeta. Pel que fa a les conseqüències sobre l'escalfament global, el metà és un gas d'efecte hivernacle fins a 80 vegades més potent que el diòxid de carboni, el CO₂. L'expert mediambiental Joan Garcia, investigador del grup de recerca GEMMA i professor a l'Escola de Camins de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), calcula que la contaminació ambiental de les fuites equivaldria al 2% de les emissions d'Espanya de tot un any: "Tampoc és que sigui gaire, però els efectes nocius sobre l'atmosfera van a la contra de reduir emissions i seran un problema per a l'atmosfera." En canvi, els ecologistes mostren més preocupació per la contaminació que poden suposar les fuites del Nord Stream, tal com expressa Francisco del Pozo, responsable de la campanya contra els combustibles fòssils de Greenpeace a Espanya: "Aquestes fuites són 'bombes climàtiques' que es coneixen com a 'chapapote vertical', sobretot els primers 20 anys de metà a l'atmosfera després de ser alliberat."   L'Agència Federal del Medi Ambient d'Alemanya calcula que s'alliberaran unes 300.000 tones de metà a l'atmosfera per aquestes fuites. Però la informació disponible és escassa. S'han detectat quatre fuites als gasoductes Nord Stream (Reuters/Hannibal Hanschke) Les fuites han tingut lloc en aigües daneses i sueques, i això pot tenir conseqüències sobre els compromisos de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle. En el cas de Dinamarca, les fuites de metà del Nord Stream equivaldrien al voltant d'un terç de les seves emissions anuals. No hi ha preocupació per la biodiversitat Més enllà del clima, un altre impacte de les fuites als gasoductes que preocupa són les conseqüències sobre la diversitat marina. Afortunadament, la poca profunditat del mar Bàltic i la ubicació de les fuites, a 70 metres de la superfície, fan que el gas no afecti la fauna i la flora aquàtiques. Garcia ho atribueix al poc temps que tarda el gas a arribar a la superfície des que surt de la canonada: "Si a això hi afegim la solubilitat del metà, sobre el medi marí l'impacte ha de ser molt poc." Per contra, Marina Gros, responsable de la campanya "La veritat del gas" d'Ecologistes en Acció, creu que aquest fenomen pot posar en perill la biodiversitat del Bàltic: "Una part del metà que s'està alliberant en entrar en contacte amb l'aigua serà transformat per bacteris del medi marí, i no se sap quin és l'impacte que pot tenir ni com afectarà els ecosistemes." El corresponsal a Alemanya de Catalunya Ràdio, Oriol Serra, informa que encara no s'han observat conseqüències a la fauna marina de la zona. Però es tem que la manca d'oxigen provocada pel gas no tardi a deixar-se veure. La fuita també és un perill per a la navegació El metà és un gas molt inflamable i això fa que a més de les preocupacions climàtica i mediambiental, les fuites també suposin un perill per a la navegació i la seguretat, tal com apunta Garcia: "Quan es vessa un gas [metà] en un líquid [el mar Bàltic] disminueix la densitat global i, per tant, això pot afectar la navegació. No és recomanable navegar al voltant del vessament." Alhora, això dificulta que experts s'hi puguin acostar a comprovar la situació sobre el terreny. La teoria del sabotatge guanya pes perquè és molt excepcional que es foradi un gasoducte (Reuters/Hannibal Hanschke) Europa i Rússia parlen de sabotatge Els experts assenyalen que el transport de gas per sota del mar és molt segur, com fan els gasoductes Nord Stream. Per això Garcia apunta a una fuita provocada: "La hipòtesi més probable és que hi ha hagut alguna acció sobre la canonada. És molt estrany que aquestes instal·lacions puguin tenir pèrdues per elles mateixes." La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha qualificat els fets de "sabotatge", una paraula que també ha fet servir el president de Rússia. Vladímir Putin ha afegit que es tracta d'un "acte de terrorisme internacional".