Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Catalunya nit

Les dones mànagers demanen pas

Darrere l'èxit de cantants com Rosalia, María José Llergo, Clara Peya, Judit Neddermann, Magalí Sare o Anna Ferrer hi ha dones que encara són minoria a la indústria musical

Enllaç a altres textos de l'autor

Blai Marsé

Redactor d'informatius especialitzat en música

@blaimarse
Actualitzat

El món de la música és l'àmbit cultural on hi ha més feina a fer per arribar a la igualtat. N'alertava fa uns dies la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, en el marc de les jornades "Parlen les dones".

"A la música hem trobat poquíssimes dones al capdavant. Hem de reflexionar sobre l'absència de dones dirigint festivals i als càrrecs de representració."

En la mateixa línia s'expressa una de les veus més reconegudes de l'estat espanyol actualment, la cantaora María José Llergo, recentment guardonada amb un Goya per la cançó "Te espera el mar".

"Avui dia, quan dius frases com 'Et passo el contacte de la persona que em representa', automàticament, la gent associa aquesta persona a un home."

A anys llum de la paritat

No li falta raó, perquè les dades parlen per si soles: a l'estat espanyol, només un 30% de les empreses de la indústria musical estan dirigides per dones. Acotem-ho una mica més: dels 75 associats a l'Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya, només onze són dones, una dada que es tradueix en menys d'un 15%.

Les xifres estan a anys llum de la paritat, però hi ha un bri d'esperança: d'aquestes onze dones, quatre s'han donat d'alta en els últims mesos. És el cas de Catalina Rosselló, mànager de Judit Neddermann i Aina Pociello, representant de Clara Peya o les Sey Sisters.

Pociello creu que cada cop hi ha més dones mànagers, però la majoria sota les ordres d'un home.

"Com passa en moltes altres indústries, els llocs de poder estan ocupats majoritàriament per homes i per això fa la sensació que no hi ha dones. La realitat és que cada cop n'hi ha més, però queden invisibilitzades perquè no ocupen càrrecs."

Una opinió compartida per Rosselló, que alerta que la situació encara és pitjor per al col·lectiu de tècniques de so, llum i monitors.

La cantant Judit Neddermann al costat de la seva mànager, Catalina Rosselló, que la representa des del 2014

Situacions de masclisme "entre bambolines"

Catalina Rosselló, que també representa al cantant empordanès Mazoni, recorda dues experiències masclistes acompanyant artistes.

"En un concert de Mazoni s'esperaven que el seu mànager fos un home. I justament va ser una dona que em va dir: 'Tu qui ets, la seva nòvia?' I un altre dia, quan estava embarassada, tothom em preguntava com ho faria per anar als bolos un cop nasqués la criatura. A la meva parella ningú li va preguntar mai això."

Sumem-hi la veu de Cristina Madrid, road manager de Clara Peya i regidora d'escenari, i codirectora d'un documental que recull algunes d'aquestes inquietuds, "Les resilients".:¡

"M'he trobat amb gent que no et veu capaç de moure una caixa d'aigües o una tanca d'escenaris. O que posen en dubte que et puguis plantar a l'hora de pactar uns horaris, quan és la meva feina.

I quan m'he arribat a plantar davant de grups que no complien els temps acordats, he arribat a rebre comentaris de l'estil: 'Molt bé, aquesta noia, que ha tingut dos ovaris i s'ha plantat davant del grup.'"

Cristina Madrid parla amb la pianista Clara Peya (Carles Crosa)

Dona representa dona: una qüestió d'empatia i sintonia

Tot i que les situacions de masclisme es van repetint contínuament, és evident que alguna cosa està canviant: en els últims anys, hem vist com algunes artistes opten per envoltar-se exclusivament de dones.

És el cas de l'equip de Rosalía, al costat de la seva mare, la seva germana i la nord-americana Rebeca León. O el de la ja esmentada María José Llergo, que va ser descoberta per Laura Llamas ara fa quatre anys després d'un concert al Paloalto Market de Barcelona. Llergo té clar el valor de ser representada per una dona.

"Que et representi una dona en aquest moment a la indústria musical simbolitza el canvi que a mi m'agradaria que passés. Històricament, el lloc de mànager no l'han ocupat mai dones."

Llamas agafa la reflexió i va una mica més enllà.

"No hi ha referents en aquesta professió, a banda de Rosa Lagarrigue o Mariola Orellana. Tenim grans problemes en la desigualtat. Crec que el més important és donar-nos suport i demostrar-ho a les noves generacions. Hem de visibilitzar que això és real, i que hi ha dones ocupant càrrecs."

Laura Llamas i María José Llergo

La cantant menorquina Anna Ferrer ens aporta una paraula clau: "empatia".

"Hi ha en joc una empatia hormonal, emocional i cíclica que a dia d'avui seria molt més difícil de trobar en un home. També hi intervé la confiança amb la intuïció, on hi ha uns valors que no són sempre racionals."

Janian Rangel i Anna Ferrer

La seva representant, Janian Rangel, ens aporta la reflexió final i un desig de futur.

"Antigament, les dones no podíem ser mànagers perquè això significava estar moltes hores fora de casa. Ara, en teoria, els rols de casa es comparteixen i la cosa està canviant una mica.

També és important que si les dones arribem als càrrecs directius intentem ser solidàries entre nosaltres i no fem com tots aquests homes a qui critiquem."

ARXIVAT A:
CulturaMúsicaIgualtat de gènere8MCultura popularSom dones
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut