Les dones s'obren pas als estudis de gravació

Tot i que el món de la producció i els aspectes més tècnics de la música continuen sent un món majoritàriament masculí, cada cop hi ha més dones que s'estan fent un nom en el panorama nacional i internacional. Mentre la diversitat de sexes ja s'ha assolit en estils com el rock o el hip hop, sembla que el món de la producció musical encara continua sent massa masculí. Algunes veus, però, indiquen que hi ha alguna cosa que comença a canviar, com la de la Rosalia. "Quan tenia 15 anys vaig començar a anar a l'estudi i les meves grans influències eren Lola Flores, Janis Joplin o Patti Smith. Recordo, però, que vaig arribar a l'estudi i vaig veure que l'enginyer era un home, que el productor també era un home, i que tots els músics on estudiava eren homes, també! [...] No penso parar fins que vegi el mateix nombre de dones i homes a l'estudi" Així de contundent es mostrava ara fa un any Rosalia a la recollida del premi de millor estrella emergent en una gala de la revista Billboard dedicada a les dones. Aquesta reivindicació ha coincidit en el temps amb un pas endavant d'unes cantants vigatanes als estudis de gravació: Joana Serrat, que ha estat la productora enguany del concurs Sona 9, i Núria Graham, que s'ha atrevit a produir el disc de debut del grup Junco y Mimbre, i que denuncia un masclisme inherent en aquest món: "Crec que hi ha un masclisme inconscient en el món de la gravació, ja sigui a l'estudi parlant de productors o al món de les mescles. Hem focalitzat a visibilitzar les dones als escenaris, però hi ha molta feina a fer per visibilitzar les que estan al darrere, que no fa falta que siguin frontwomans ni res per l'estil. Per mi una gran influència va ser Kate Bush, que sempre se l'ha considerat com a cantant, però també és una productora, ballarina i compositora abismal. Sempre queda tot reduït a cantant, a ser "una diva del pop". Les dives del pop són molt més que això, jo em produeixo els meus discos però no sempre es menciona" Qui també ha vist com el nom d'un productor acaba eclipsant la seva feina és Sílvia Pérez Cruz, artista que des dels inicis de la seva carrera ha tingut aquesta voluntat i l'interès d'autoproduir-se. Potser recordareu discos tan aclamats de l'empordanesa com "11 de novembre" o "granada", tots dos fruits del tàndem format amb Raül Fernández Refree. Segur que en el seu moment veu sentir parlar d'"el músic i productor" Raül Fernández Refree i, en canvi, potser no tant de "la cantant i productora Sílvia Pérez Cruz".... "He viscut més masclisme en el procés de gravació i creatiu que a dalt dels escenaris. Crec que està molt més assimilada la dona com a comunicadora que com a creadora. Sempre he produït els meus discos, però n'hi ha dos que els he co-produït". Sempre he pensat en co-produir altres músics però no tinc gaire temps. Amb el Raül fèiem molt bon equip de producció, parlàvem el mateix llenguatge. És un món molt interessant. Espero que hi hagi més dones i hi haurà més colors diferents, i més móns imaginaris quedaran plasmats" On sembla que les coses comencen a canviar és en el món de l'electrònica i els anomenats ritmes urbans. AWWZ és una de les poques productores d'electrònica i hip hop de Catalunya que ja té una carrera sòlida. "No em sento sola, però hi ha molt poques dones produint, es poden comptar amb els dits d'una mà. Hi ha un problema social i venim del patriarcat. Hi ha un problema de base, costa molt veure que als estudis hi convidin una dona. Fa falta un canvi social perquè quan les noies vagin creixent hi hagi una generació completa" Awwz ha impartit classes gratuïtes de producció a dones a través del seu projecte BEATSxUS, i ho ha comprovat de primera mà: "No n'era conscient, però quan jo deia a una noia: "seu aquí" em contestaven sorpreses: "és la primera vegada que m'ho diuen". Falten aquests primers passos de trencar aquesta barrera, que no hi hauria de ser" I ara que som a finals d'any, veiem com alguns dels millors discos de l'any a nivell internacional han estat produïts en la seva totalitat per dones. Un exemple claríssim és el de la Dj i productora colombiana Ela Minus i el seu "Acts of rebellion". Li hem preguntat si ens hauria de sorprendre un disc en ple 2020 produït i interpretat en la seva totalitat per una dona... la resposta és contundent "'Ofèn que em preguntis si ens ha de sorprendre que al 2020 surti un disc produït i interpretat per una dona, això és part del problema. No hauria de sorprendre a ningú, hi ha moltíssimes dones produint i fa dècades que ho fan, però no havien tingut el reconeixement i l'atenció que es mereixien, ara està canviant una mica més. No ens n'hem de sorprendre, sinó alegrar-nos-en" I sense deixar l'àmbit internacional, hem començat parlant de Rosalia i ho acabarem fent de la seva amiga Billie Eilish, que el seu germà i productor Finneas creu que la cantant també té talent com a productora: "M'encanta el seu gust musical i les idees, té molt talent, però és una persona molt ocupada, sempre està treballant. Té molt talent en la producció i crec que en els anys anirà entrant molt en el món de la producció" A la mateixa entrevista, Finneas ens deixava anar alguns noms de dones productores a nivell internacional que haurem de seguir de prop, com Wondagurl, Alex Hope, Chelsea Cutler o Amber Mark, algunes dones que esperem que en un futur no gaire llunyà deixen de ser només una excepció.

Les dones s'obren pas als estudis de gravació

Cantants com Sílvia Pérez Cruz, Núria Graham o Rosalia denuncien haver patit més masclisme als estudis de producció que no als escenaris