L'alerta per sequera amenaça l'àrea metropolitana de Barcelona

Catalunya ja ha viscut tres onades de calor. Aquest estiu és més càlid del que és habitual. Des del 2003 que no hi havia una successió d'onades de calor tan intenses i persistents com les d'ara. A més, no plou i l'episodi de sequera és "excepcional" al litoral i prelitoral central, segons el Servei Meteorològic de Catalunya. Les precipitacions han estat poc destacades els mesos de maig, juny i juliol. A aquests dos factors s'hi suma l'arribada de turistes per vacances, que ha augmentat al voltant d'un 10% el consum d'aigua a l'àrea metropolitana de Barcelona. L'última setmana de juliol s'ha notat una tendència a la baixa. En aquest escenari, la capital catalana i la seva zona d'influència podrien entrar en alerta per sequera al setembre si no plou i continuen baixant els nivells d'aigua als embassaments. Actualment, la mitjana dels embassaments del Ter-Llobregat és del 45%, prop del llindar en què l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) decreta el pla de sequera per sota del 40%. Aquest sistema subministra aigua potable a més d'un centenar de municipis, on viuen uns cinc milions d'habitants. En una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio, el director de l'ACA, Samuel Reyes, recorda que les restriccions no afectarien el consum d'aigua de l'aixeta, que acostuma a ser de 120 litres per persona i dia es reduiria a 250 litres: "L'alerta suposa unes limitacions en certs usos d'aigua que el ciutadà del carrer potser no notarà en l'aixeta." Samuel Reyes a l'estudi de Catalunya Ràdio (CCMA) En canvi, les limitacions sí que afectarien altres usos de l'aigua urbans, com el reg de jardins i zones verdes, que es limitaria a dos dies per setmana i a la nit, i prohibiria netejar carrers amb mànegues. També hi hauria restriccions dels usos recreatius, que afectaria camps de golf, piscines i altres formes d'oci amb consum d'aigua. Pel que fa altres activitats, com l'agricultura i la ramaderia, també patirien limitacions. Nous projectes per ampliar capacitat de les dessaladores Encara que el seu cost és elevat, si no fos per les dessaladores, el nivell dels embassaments seria encara inferior. En aquest sentit, L'ACA preveu nous projectes. La dessaladora de la Tordera, a Blanes, ampliarà la capacitat de tractament de 20 a 80 hectòmetres cúbics. L'obra estarà enllestida d'aquí tres anys. A més llarg termini, l'ACA també projecta una nova dessaladora a Cubelles, que podria abastir tant l'àrea de Barcelona com la de Tarragona. No és la pitjor sequera dels últims anys L'episodi de sequera actual no és el pitjor que ha viscut Catalunya darrerament. El més intens i llarg dels últims 120 anys va començar la tardor del 2004 i va acabar el maig de 2008, quan el nivell dels embassaments va baixar al 20%. Fins i tot es va haver de portar aigua en vaixells i construir les dessaladores del Prat i la Tordera. Fa 14 anys, aquell episodi va afectar gairebé tot el país, mentre que ara afecta sobretot el litoral i prelitoral de la meitat nord, i en menor mesura el Prepirineu de Lleida. Una altra diferència es troba a les capçaleres dels rius Segre, Ter i Llobregat. A l'anterior episodi de sequera estaven molt més afectades que ara, tot i que també es troben en situació de sequera. El 2018 hi va haver un episodi semblant al d'ara, però la pluja va evitar les restriccions perquè els embassaments es van acabar omplint. Des de l'ACA recorden que més enllà de la situació de sequera, l'aigua és un recurs limitat. Per això, Reyes recomana fer-ne un ús racional.

L'alerta per sequera amenaça l'àrea metropolitana de Barcelona

Si no plou i continua baixant el nivell dels embassaments, l'Agència Catalana de l'Aigua podria decretar mesures per estalviar aigua, que no afectarien la ciutadania