(Public Eye)
Catalunya nit

La cara fosca de la moda ultraràpida i ultrabarata

Un informe de Public Eye denuncia les condicions laborals abusives en tallers subcontractats pel gegant xinès Shein

Actualitzat

Condicions laborals abusives en tallers subcontractats, opacitat empresarial i campanyes molt agressives a les xarxes que indueixen els joves al sobreconsum. Això és el que s'amaga darrere l'èxit de gegants de moda barata online, com el xinès Shein, que arrasa entre la generació TikTok.

Una investigació de l'ONG suïssa Public Eye, que a Catalunya ha difós l'organització Setem coincidint amb el Dia Mundial del Treball Digne, posa el focus en aquesta empresa, que en pocs anys ha aconseguit fer ombra a gegants internacionals com Inditex, l'empresa matriu de ZARA, o H&M.

La portaveu de SETEM de la campanya Roba Neta, Judith Talvy, explica que l'empresa ha trencat els motllos de la indústria:

"Si abans Inditex podia tenir un nou model en un o dos mesos, Shein el pot tenir en una setmana. Té la capacitat de penjar una mitjana de 6.000 novetats setmanals a la seva web, amb tot el que això implica pel que fa a les condicions laborals."

Shein és un dels gegants de la moda barata online (Shein.com)

Shein té 26 milions de seguidors a Instagram -600.000 a l'estat espanyol- i 3 milions a TikTok, amb l'ajuda de moltes petites influencers. En poc temps ha aconseguit competir amb els gegants del sector.

El portaveu de Public Eye, Oliver Classen, en fa aquesta radiografia:

"Shein és la companyia tèxtil més gran, de la qual, si tens més de 30 anys, potser no n'has sentit a parlar mai. És un fenomen entre la generació TikTok. Shein produeix una gran varietat de roba 'trendy' a preus baixíssims, que s'anuncia de forma molt agressiva a les xarxes socials. Shein fa que grans cadenes líders com H&M o Zara semblin antiquades."

Com produir tan ràpid i tan barat

Això és el que es va preguntar Public Eye, i per això va enviar un equip d'investigadors xinesos a Canton, metròpoli al sud de la Xina, on Shein té oficialment la seu. Es van moure per carrers estrets amb desenes de petits tallers de confecció i van parlar amb treballadors. Molts tallers treballen només per a Shein o algun proveïdor de Shein.

Segons Talvy, l'estructura de teranyina de Shein en dificulta el control:

"El model de Shein és subcontractar proveïdors que subcontracten petits tallers. Hi pot haver un poble sencer, on hi ha molts tallers petits que estan fabricant per a Shein. Això fa encara molt més difícil fer inspeccions de treball, saber quines condicions hi ha dins dels tallers... La dispersió dificulta la transparència i el seguiment d'aquestes condicions."

En aquests petits tallers hi treballen centenars, probablement milers, de persones en torns abusius. Els tallers no compleixen cap mesura de seguretat, amb barrots a les finestres i sortides bloquejades per grans sacs de roba, segons van veure els investigadors.

Ningú té contracte laboral ni cap cobertura social. La majoria són treballadors migrants, que fan jornades d'entre 75 i 80 hores a la setmana, amb un dia de descans al mes, segons Oliver Classen:

"És evident que algú n'ha de pagar el preu. I la lògica del model de negocis de Shein és aquesta: controlar la cadena de valor al màxim assumint el mínim de responsabilitat, tant social com ambiental. Això porta fins a un nou nivell els problemes que sempre s'han associat a la indústria tèxtil."

Investigadors anònims

Public Eye subratlla que els investigadors han mantingut l'anonimat per por de represàlies. De fet, les condicions laborals als tallers subcontractats violen la mateixa legislació laboral xinesa, que prohibeix jornades de més de 40 hores setmanals, per exemple. Però Oliver Classen fa aquesta denúncia:

"Investigar la precarietat de les condicions laborals a la Xina és extremadament perillós, perquè podem assumir que les autoritats de la Xina accepten, de fet, la manera com aquestes companyies treballen i es comporten en el seu propi país, malgrat que infringeixen de forma clara i violenta les lleis laborals xineses. I això ens portaria a abordar la corrupció a la Xina, un tema molt i molt delicat."

El cost del model de moda ultraràpida

Com hem vist, la "ultrafast fashion", com s'anomena en anglès, es pot traduir en condicions laborals abusives. Pel que fa a l'empresa, poca cosa se'n sap, per exemple, dels seus números. L'única xifra que s'ha fet pública correspon al 2020: 10.000 milions d'euros de beneficis.

Però el que hem descrit fins ara no és un problema exclusiu de Shein. Com i on es produeix la roba que portem preocupa des de fa anys, una preocupació que s'ha canalitzat a través de la campanya internacional Roba Neta:

La indústria tèxtil ocupa 300 milions de persones arreu del planeta, moltes en països en vies de desenvolupament. La violació de drets socials se suma als ambientals. Judith Talvy, de Setem, apunta que la moda és la segona indústria més contaminant del planeta:

"Aquest no és un problema exclusiu de Shein, tot i que amb Shein creix exponencialment. Hi ha moltes altres marques amb qui tenim campanyes obertes. Per exemple, volem ampliar al Pakistan l'acord internacional que es va signar per Bangladesh, i que implica que les marques garanteixin unes condicions de seguretat a les fàbriques que produeixen per a ells."

Més compromís de les empreses

Aquest acord, renovat fa un any, es va aconseguir després de l'accident al centre comercial Rana Plaza de Dacca, a Bangladesh, el 2013: 1.300 morts pel col·lapse d'un edifici ple de tallers de confecció. L'acord, vinculant, l'han firmat marques com H&M o Zara, però no d'altres com Levis o Desigual, ens expliquen des de Setem.

Ara el volen ampliar al Pakistan, un altre país on fabriquen molts d'aquests gegants. A la ciutat de Karachi, fa 10 anys, es va produir el pitjor incendi que ha patit mai el sector, a la fàbrica Ali Enterprises de Karachi. Hi van morir 250 persones.

L'accident al centre comercial Rana Plaza de Dacca, a Bangladesh, va deixar 1.300 morts

La campanya internacional Roba Neta ha desenvolupat eines com Fashioncheck, que permet examinar, marca per marca, quina és la seva política de transparència en la producció de roba i el seu grau de compromís amb els treballadors dels països on fabriquen.

El repte de les organitzacions de la campanya Roba Neta és que els consumidors, també els més joves, tinguin en compte aquests paràmetres quan es compren un abric.

Anar al contingut