Imatge d'arxiu d'una foto del consell executiu
Catalunya Nit

Junts trenca la coalició de govern amb ERC: i ara, què?

Pere Aragonès vol esgotar la legislatura en un govern en minoria. Junts haurà de fer esforços per recosir les dues ànimes del partit

Actualitzat

La militància de Junts ha votat per trencar el govern de coalició. Un 55,7% dels qui han votat han apostat per sortir de l'executiu, mentre que un 42,4 han optat per quedar-se. Ha votat el 79,18% de la militància.

El pacte signat entre les dues forces polítiques el maig de l'any passat ha saltat pels aires. Ha estat encara no un any i mig d'una aliança que mai no ha acabat de quallar.

L'última topada va ser per la Diada, quan el president Aragonès no va anar a la manifestació de l'ANC amb l'argument que era una mobilització contra ERC, mentre que Junts sí que hi va participar activament. L'11 de setembre es va fer evident que l'encaix entre l'estratègia independentista d'ERC i la de Junts continuava pendent de resoldre's.

La guspira de la qüestió de confiança

Pocs dies després, les desavinences encara van pujar mes de to durant el debat de Política General al Parlament: el portaveu de Junts per Catalunya, Albert Batet, va demanar a Pere Aragonès que, o bé concretés com pensava complir els punts de l'acord d'investidura, o bé s'havia de sotmetre a una qüestió de confiança.

L'endemà, el president va destituir el vicepresident, Jordi Puigneró, i els camins entre els dos socis de coalició es van anar separant encara més.

Els escenaris que s'obren ara són incerts, d'entrada perquè Esquerra haurà de governar en minoria, amb només 33 diputats al Parlament, i Junts s'haurà d'adaptar a fer oposició a un executiu independentista. Una situació inèdita a Catalunya.

El president Aragonès, aquest dijous al Parlament
El president Aragonès, aquest dijous al Parlament (ACN/Mariona Puig)(ACN/Mariona Puig)

1. Aragonès haurà de nomenar un nou govern

Amb la sortida de Junts del govern, queden vacants sis conselleries i la vicepresidència, ja que Pere Aragonès encara no ha nomenat ningú en el lloc de Jordi Puigneró.

El president Aragonès haurà de buscar persones afins als republicans per ocupar aquests càrrecs o remodelar competències per agrupar-les en algun dels consellers actuals. Caldrà veure qui anirà a la Vicepresidència, una posició que podria ocupar de manera natural Laura Vilagrà, fins ara consellera de la Presidència. 

El que queda clar és que Aragonès no pensa avançar les eleccions i això vol dir que intentarà governar en minoria fins al final de la legislatura, a principis del 2024.

Ple del Parlament
Ple del Parlament

2. El dilema de Junts: entre l'ànima convergent i l'activisme

El debat intern sobre la continuïtat o no a l'executiu ha desgastat les famílies internes de Junts. Diferents líders del partit s'han posicionat aquests últims dies a favor i en contra de la continuïtat al govern i això ha obert esquerdes considerables.

Els perdedors de la consulta, el sector institucional encapçalat per Jaume Giró, fins ara conseller d'Economia, hauran de replantejar-se el seu encaix a la formació liderada per Laura Borràs i Jordi Turull. Baixant al terreny més concret, Xavier Trias, per exemple, podria ara no encapçalar la llista de Junts a l'Ajuntament de Barcelona.

El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha lamentat que Aragonès no acceptés les 'renúncies' de Junts
El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha lamentat que Aragonès no acceptés les "renúncies" de Junts (EFE/Toni Albir)

La presidenta de Junts, Laura Borràs, pendent encara de judici per les presumptes irregularitats quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes, queda reforçada amb el resultat de la consulta interna, mentre que Jordi Turull, amb el seu silenci sobre el sentit del seu vot, podrà intentar capejar el temporal.

La gran incògnita és si el sector descontent amb el resultat de la consulta, l'ànima convergent arrelada a les institucions, acabarà per sortir de Junts i buscarà una nova manera d'articular-se políticament.

3. Esquerra, un govern en minoria al Parlament

El gran repte que afronta ara Esquerra és tirar endavant la seva agenda legislativa amb només 33 diputats. Haurà de jugar la carta de l'anomenada "geometria variable", és a dir, buscar aliats diferents en funció de les iniciatives que vulgui tirar endavant.

Aquí totes les mirades es giren cap al PSC, l'únic partit amb prou diputats per garantir que tirin endavant les iniciatives republicanes. Pels pressupostos, el mateix cap de l'oposició, Salvador Illa, ha estès la mà al president, però pel dia a dia de la legislatura, els socialistes han alertat que no seran l'aliat que asseguri la governabilitat a Catalunya.

També caldrà veure quina mena d'oposició vol exercir Junts per Catalunya un cop ha sortit del govern. Si la seva opció és la de barrar el pas a qualsevol iniciativa de l'executiu de Pere Aragonès, les dificultats pels republicans seran més altes.

 

ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut