Junqueras sobre els aldarulls i el PSOE: "Estan còmodes en el conflicte, el necessiten per guanyar vots"

Fa 15 dies que Oriol Junqueras va rebre la sentència del Tribunal Suprem: 13 anys de presó per sedició i malversació i els mateixos anys d'inhabilitació. Els ciutadans van respondre a la decisió judicial amb una onada de manifestacions pacífiques, però també amb aldarulls arreu de Catalunya que van deixar un balanç de més de 200 detinguts i prop de 600 ferits. Des de la presó de Lledoners, en una entrevista a Catalunya Ràdio, el president d'Esquerra Republicana agraeix el suport i es mostra molt preocupat pels incidents i per la "brutalitat policial". Junqueras assegura que la sentència és un capítol més de la "regressió democràtica" en què s'ha instal·lat l'estat espanyol. Insisteix que el conflicte és polític i que només es podrà resoldre amb més democràcia. Primer de tot, com està? Com es troba? Bé, fort. A la presó, com diu l'estimadíssima Carme Forcadell, però més ferm i convençut que mai. Coneixem perfectament aquest estat i fa temps que ens preparem. Ja han passat quinze dies pràcticament des de la publicació i comunicació de la sentència. Com la va conèixer? Qui l'hi va comunicar? El va sorprendre ser qui ha estat condemnat a la pena més alta, tretze anys de presó? Ens ho va portar un secretari judicial, però bàsicament venia a dir el que ja havien filtrat un o dos dies abans i uns minuts abans. És lamentable la gestió de la informació que s'ha fet durant tota la causa, i situa força bé quin és el nivell de democràcia del Regne d'Espanya. Francament, no em va sorprendre gens que fos jo qui pateixi la condemna més alta; volen caps de turc i volen escapçar el moviment i els lideratges que hi ha hagut fins ara. Però s'equivoquen, perquè a fe de Déu que l'únic que fan és enfortir-nos més. Com ho està paint i com ho afronta? Amb molta serenor, i, de fet, jo ja els hi deia als companys que la condemna seria dura. I ara què? Ara a seguir. Estem tancats, però sortirem i ho farem molt més forts del que ja estem. Confia en el tercer grau? Confio en la nostra innocència i espero no tenir menys drets que qualsevol altre pres. L'indult ja ha deixat claríssim que no l'acceptaria. Vostè confia en la via de l'amnistia? Hem viscut un judici polític de manual. Tothom sap que som innocents i que fer un referèndum no és cap delicte. Però no es tractava de fer justícia, sinó d'intentar acabar amb un moviment polític, i no els està sortint gens bé. Cada vegada som més i cada vegada es desemmascara de manera més nítida la cara d'un estat que mai ha trencat amb el règim anterior. És evident que som davant d'un conflicte polític i només es podrà resoldre amb política i més democràcia, no menys. D'altra banda, sempre hem tingut molt clar que la presó és una fase més en aquest camí cap a la llibertat. Li queda una via oberta a Europa, a Luxemburg, sobre la seva immunitat com a eurodiputat. Una vegada ha quedat inhabilitat, creu que cal mantenir igualment aquest pols? De què pot servir? Confiem que Europa resolgui satisfactòriament, però no ho demanem per nosaltres, ho demanem per tots aquells ciutadans que van votar una opció política -en aquest cas ERC- i que ara mateix no s'estan respectant els seus drets com a ciutadans. Ens sembla una vulneració terrible dels seus drets. Vostè va assegurar que la sentència seria només la punta de l'iceberg de la repressió que vindrà. A què es refereix? Fa temps, anys, que ens estem acostumant a la repressió i a la persecució per motius ideològics. Fa temps que avisem que ara ens persegueixen als líders independentistes, a músics, etc. Quan ho faran contra líders sindicals, o contra els periodistes, etc... Pensi una cosa: les lletres de certes cançons de quan érem joves, passarien actualment el control de l'Estat? Com valora les mobilitzacions que hi ha hagut fins ara? Molt positivament, perquè demostren clarament que l'objectiu d'arrasar l'independentisme no només no funciona, sinó tot el contrari. La gent hi és sempre. És un orgull immens veure el poble català sortir massivament i pacíficament sense descans, com ho han fet aquests dies. Ens omple d'energia. I els aldarulls al centre de Barcelona? Com ha viscut els enfrontaments violents entre la policia i alguns dels manifestants que han transmès una imatge inèdita de Barcelona de nit? Amb molta preocupació. No m'agraden moltes de les imatges que he vist, especialment la brutalitat policial. També em sembla una absoluta irresponsabilitat que, fins i tot en un moment com aquest. el govern espanyol sigui incapaç de seure a parlar amb el català. Crec que estan còmodes en el conflicte i el necessiten per guanyar vots fora de Catalunya, és una irresponsabilitat. L'independentisme, un moviment fins ara netament pacífic, corre el risc de quedar vinculat amb certa violència com la dels últims dies? Aquesta és l'única intenció de l'Estat i el que sempre ha buscat, vincular el moviment a la violència. El judici n'és una bona mostra, també la campanya de criminalització dels darrers dies i setmanes. Ja els coneixem, no caiguem en els seus paranys. El moviment és netament pacífic i democràtic, i aquesta és la via per desmuntar aquest estat com abans ho han fet a l'Índia o als Estats Units moviments similars. Què s'ha de fer? Continuar avançant, persistir. Continuar insistint que el nostre és un moviment pacífic, absolutament pacífic, i aquesta és precisament la nostra fortalesa. Creu que el conseller d'Interior, Miquel Buch, hauria de dimitir tal com van defensar el mateix Gabriel Rufián o el diputat Ruben Wagensberg? Crec que no em pertoca a mi prendre aquesta decisió. És el govern qui l'ha de prendre tenint en compte la gestió complicada que li està tocant fer en aquests moments. Ara bé, hem de ser sempre exemplars i en tots els àmbits, i, si no ho som, cal actuar amb la màxima responsabilitat i fermesa per corregir-ho. Pensa que la resposta social al carrer ha de ser sostinguda en el temps. És clau per a la fase actual de l'independentisme? Sempre hem defensat la mobilització constant i la lluita no violenta com a eines al servei de la nostra causa. No hi podem renunciar mai. Tenim la gent i tenim les urnes, aquestes són les nostres eines. I hem de seguir creixent i sumant tant com puguem, perquè fem la nostra victòria inevitable. El president de la Generalitat va sorprendre amb la seva proposta personal d'exercir el dret a l'autodeterminació aquesta legislatura. Això ha generat un malestar important dins del seu partit. Més enllà que es limita el calendari i que no ha estat consensuada, què és el que no els agrada? És evident que només podem tornar a exercir l'autodeterminació per guanyar de debò, quan realment hi hagi la possibilitat de fer-ho efectiu. Qui proposi coses diferents o no vol guanyar de debò o té altres interessos. I ja li puc garantir que no hi ha ningú que tingui més ganes d'aconseguir la independència que jo o el meu partit. Estem davant, segons vostè, d'una proposta de "fum i simbolisme", cosa que va demanar evitar? No sóc jo qui ho ha de valorar, això, però el que és evident és que el simbolisme està bé però els ciutadans necessiten respostes a les seves peticions. Després de la proposta del president Torra, el govern de coalició està en crisi? Creu que calen noves eleccions tal com defensa Joan Tardà? Mai ens han fet por les urnes. Els ciutadans han de ser escoltats sempre i la seva veu l'han de donar a través de les urnes. Però tan evident és que aviat caldrà tornar-nos a comptar, com que ara, deu dies després de la sentència, no sembla el millor moment. En tot cas, això no és una decisió d'Esquerra Republicana, sinó del president de la Generalitat. Un govern de concentració sembla una opció ara inviable: la CUP i els comuns han dit que no. Encara hi veu marge? Això ho hauran de dir ells, si estan disposats a formar-ne part. Tanmateix, haurien de dir si volen ser responsables vers els ciutadans aprovant o no els pressupostos, perquè estic convençut que els nostres veïns i veïnes estarien millor atesos si tinguéssim aprovats els pressupostos que si no és així. La resposta institucional unitària va trigar uns dies a arribar. No va ser immediata. L'ANC aquest dissabte insistia a reclamar una resposta a l'alçada. Els partits i el govern no hi han estat? M'està fent una entrevista per qüestionari estant a la presó. Les nostres condemnes sumen un segle, tenim exiliats, tenim repressió, tenim persecució, etc. Vostè creu que no s'ha estat a l'alçada? La proposta de resolució unitària de JxC, ERC i la CUP se centra a defensar el dret dels diputats a reivindicar el dret a l'autodeterminació i la reprovació de la monarquia tants cops com calgui. Són objectius que el seu electorat pot entendre com un retrocés tenint en compte que fa dos anys la implementació de la república semblava a prop. Ho són? El que hem constatat és una regressió democràtica al Regne d'Espanya i el que passa actualment no ho patíem fa uns anys. Ara mateix, articles o reflexions poden ser jutjats com a sedició. Per tant, sí, hi ha hagut un retrocés flagrant en les llibertats d'aquest país. Una proposta de resolució que pot suposar conseqüències penals per al president del Parlament i de la mesa. Comparteix la decisió de tirar-ho igualment endavant malgrat les conseqüències que hi pugui haver de nou? Fixi's que ja hem entrat en el marc mental de l'anul·lació de les llibertats. Vostè s'imagina que en qualsevol estat democràtic es dubtés sobre la capacitat o no del Parlament per permetre un debat? S'està prohibint el debat mateix allà on obligatòriament s'hauria de poder debatre sobre qualsevol tema. L'independentisme insisteix en la via del diàleg. Però el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, no agafa el telèfon al president de la Generalitat. Una via impossible? Com més coratge es demostra és en l'adversitat. S'és més valent quan els problemes són més greus, i ja sabíem que això no seria fàcil. La prova és que nosaltres estem a la presó però no per això deixarem d'insistir que la via és el diàleg. Que en Pedro Sanchez o el guanyador de les eleccions nega el diàleg? Doncs encara hi insistirem més. Gandhi es va rendir a la primera? Els processos d'independència dels diferents estats del món es van produir a la primera de canvi? Doncs Catalunya no serà una excepció, però el que és evident és que nosaltres persistirem i no ens aturarem fins que s'asseguin a una taula de negociació. Els que som independentistes des que vam néixer tenim paciència i, alhora, estem segurs que ho aconseguirem. Creu que el govern espanyol pot respondre amb un 155? El Regne d'Espanya és capaç de tot, ja ho vam veure l'1-O colpejant els seus ciutadans. Poden seguir apostant per la repressió i per la degradació del seu estat i la seva democràcia, ells sabran el que fan. En tot cas, haurien de tenir molt clar que així no ens guanyaran. Gabriel Rufián ha dit que no van al Congrés espanyol a bloquejar-lo, sinó a afeblir i condicionar el PSOE. Això passa per una nova abstenció a una eventual investidura de Pedro Sánchez? Tinc plena confiança en el grup parlamentari de Madrid; comparteixo el que diu en Gabriel Rufián, la Carolina Telechea, la Marta Rosique, en Nuet, en Capi, etc., i el temps ens ha demostrat que teníem raó quan dèiem que l'únic objectiu de Pedro Sánchez era un pacte d'estat amb el PP i Cs. I per això van provocar unes noves eleccions. ERC ha tret la careta a Pedro Sánchez a Madrid i a Miquel Iceta a Catalunya. Després de la sentència -i la inhabilitació-, vostè no pot ser el candidat d'ERC per a cap altra cita electoral. Tampoc el 10N. De cara a unes eleccions catalanes, haurà arribat l'hora de buscar el relleu. L'aposta és Pere Aragonès? I Roger Torrent? El partit resoldrà aquesta qüestió quan toqui i jo donaré la meva opinió quan Esquerra Republicana m'ho demani. En tot cas, tenim la sort de tenir molta gent preparada per assumir els reptes que vindran. La inhabilitació li suposa replantejar-se la seva presidència al capdavant del partit? El partit va fer un congrés al setembre i em va tornar a escollir president amb un suport extraordinari. Un partit amb més de 88 anys d'història sense cap cas de corrupció i amb dos presidents empresonats injustament. Per tant, per mi és un orgull immens presidir-lo conjuntament amb la Marta Rovira, en Pere Aragonès, la Marta Vilalta, la Marta Vilaret, en Sergi Sabrià, en Lluís Salvadó, en Jové o la Raquel Sans, entre d'altres. Estem preparats per resistir la repressió de l'Estat. Quina és l'autocrítica que es fa Oriol Junqueras dos anys després d'estar a la presó i un cop ha conegut la sentència? Haver pensat en algun moment que l'Estat respectaria les lleis de la democràcia.

Junqueras sobre els aldarulls i el PSOE: "Estan còmodes en el conflicte, el necessiten per guanyar vots"

El president d'ERC assegura que l'Estat sempre ha buscat vincular el moviment independentista a la violència