Joves: l'emancipació impossible
Només un 18% dels joves entre 16 i 29 anys s'han emancipat i han pogut marxar de casa
Joves: l'emancipació impossible
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Catalunya nit

Joves: l'emancipació impossible

Només un 18% dels joves entre 16 i 29 anys s'han emancipat i han pogut marxar de casa

Gerard López
TEMA:
Atur

Un element molt vinculat a l'atur, en especial amb l'atur entre els joves, és l'anomenada taxa d'emancipació. És per entendre el percentatge de joves que es veuen amb cor de marxar de casa dels pares i anar a viure pel seu compte.

La situació actual, alerten els joves, és tràgica, i llancen un crit d'alarma: aquest 2021 estem arribant al nivell més baix del que portem de segle: estem parlant d'una taxa del 18%.  

És un mínim històric amb dades d'aquest trimestre del 2021: només un 18% dels joves entre 16 i 29 anys s'han emancipat i han pogut marxar de casa. La xifra és molt baixa. L'any 2017 estàvem al 33%, per tant, anem de capa caiguda. I això passa perquè les condicions dels joves són lamentables:

"Hem normalitzat una situació de precarietat estructural en relació al col·lectiu jove. Crec que som el rostre visible e la contractació temporal, la precarietat, les pràctiques laborals no remunerades... Al final, tothom és conscient d'això, però al final hem permès, com a societat, arribar a aquesta situació que és insostenible."

Atrapant les dues crisis

És Guilllermo Chirino, presideix el Consell Nacional de Joventut de Catalunya i, més enllà de les xifres, que són alarmants, ha explicat què porten al darrere... La seva generació s'ha menjat, en deu anys, la pitjor part de dues crisis: l'econòmica del 2009 i ara la de la Covid. Atenció a les següents dades:

- Uns 160 mil joves catalans a l'atur.
- Dels joves que sí que tenen feina, gairebé la meitat tenen un contracte temporal.
- I molts dels que treballen, 4 de cada 10, ho fan a temps parcial.

Tot això es tradueix en uns ingressos pèssims. I si ens mirem la banda de les despeses, tampoc hi ajuda que el preu de la vivenda estigui pels núvols.

"A Catalunya, perquè un jove es pugui emancipar, o sigui, pugui pagar un lloguer, hauria de destinar de mitjana el 120% del seu salari, la qual cosa és materialment impossible."

Hi ajudaria un parc de vivenda social i pública més gran, però, segons denuncia el consell, el govern no ha complert amb el compromís de reservar un 15% del parc d'habitatge social per als joves. Però és que, al final, aquesta situació cronificada acaba tenint efectes que, per Guillermo Chirino, són molt greus i els estem normalitzant:

"Ja el 2017, l'Observatori Català de la Joventut mostrava dades que la meitat de les joves afirmaven sentir angoixa i ansietat, que el 18% de joves havia hagut de deixar els estudis, o que el 13% de joves afirmava no poder tenir una dieta bàsica i equilibrada. Tot això, per no poder arribar a final del mes."

I sobretot un tema tabú: el suïcidi.

"La precarietat laboral té un impacte real sobre les nostres vides, i cal destacar (perquè a causa del tabú social això no es diu) el suïcidi és la principal causa de mort entre els joves... i les nostres condicions materials i la nostra precarietat, que ja és crònica, té molta influència en això."

Catalunya té 160.000 joves a l'atur

I les possibles solucions?

Doncs, per exemple, acabar amb els contractes porqueria, acabar amb les pràctiques sense remunerar, augmentar de veritat l'habitatge social, regular més a fons el preu de lloguer i crear una renda bàsica universal. Però això, hi ha qui diu que pot tenir un efecte contrari. Que pot desincentivar els joves. però en Guillermo ho rebat:

"Al contrari! Els joves de Catalunya defensem la renda bàsica universal perquè les experiències que hi ha hagut arreu del món han demostrat que les persones que perceben aquesta renda són molt més productives i molt més motivades.

Ens trobem amb casos de joves que tenen fins a dues feines i tot i així no arriben a final de mes... tenir cobertes les necessitats materials dona molta més seguretat i estabilitat."

Per tot plegat, des del consell demanen que el govern, per la seva banda, i tots plegats com a societat, tractem la precarietat juvenil com el que és: una crisi.

ARXIVAT A:
Atur

ÀUDIOS RELACIONATS

Anar al contingut