Jordi Calvo: "Les sancions als oligarques russos poden tenir efectes"

Aviat farà una setmana de la guerra a Ucraïna i hem assistit a una espiral de missatges i decisions polítiques que estan alimentant el bel·licisme com feia temps que no es veia a Europa. Països com Finlàndia i Suècia envien munició i armes a Ucraïna; Alemanya augmentarà el pressupost de l'exèrcit i enviarà armes de producció pròpia a Ucraïna; Letònia i Dinamarca autoritzen els seus ciutadans a anar a lluitar al front contra els russos, i l'OTAN pren més protagonisme que mai. Per què? "Això està passant perquè estem preparats per a la guerra. Som societats i sobretot estats amb unes estructures militars i capacitat de producció i transferència d'armaments molt alta. La resposta més ràpida i més entenedora en un moment determinat és la de donar suport militar, i a més, és el que està demanant el govern ucraïnès i una part de la societat." Aquesta és una de les premisses que apunta Jordi Calvo, investigador del Centre Delàs d'Estudis per la Pau. Calvo és conscient que l'alternativa a una escalada bèl·lica no és fàcil, i menys davant dels fets consumats de Rússia, però entén que existeixen vies alternatives a la diplomàcia clàssica. La diplomàcia de tota la vida es basa en un diàleg en què les dues parts aspiren a mostrar-se com més poderoses millor, i això implica que tothom s'armi fins a les dents. "El repte d'Europa és com respondre a la guerra sense donar una resposta de més militarització." Milicians prorussos a Donetsk (Reuters/Alexander Ermochenko) Per Calvo, la solució ha de ser una ofensiva diplomàcia "creativa" consistent, per exemple, en una major mobilització i pressió social a tot el món, començant per la mateixa població russa: "Es tracta de mobilitzar la societat civil de tot el món, també la russa. S'hauria d'intentar mobilitzar la societat civil russa perquè també la guerra es pot aturar des d'allà. Per exemple, si la gent surt al carrer i s'hi afegeix l'església ortodoxa o els líders d'opinió influents per animar i portar la gent a la taula de negociació." Les sancions a Rússia, una alternativa amb riscos Jordi Calvo entén que aquesta mobilització es pot forçar des de fora a través de les sancions, però avisa que això és una arma de doble tall perquè afectarà sobretot els ciutadans de classes mitjanes i baixes. El malestar pot provocar una revolta contra Putin, però en el cas de Rússia poden suposar just tot el contrari: que es vegi com un nou atac d'Occident que acabi reforçant encara més el lideratge del president. El més efectiu, segons Calvo, seran possiblement les sancions directes als oligarques: "Les sancions als oligarques i als poderosos de Rússia molt probablement puguin tenir efectes. Aquesta guerra no l'ha decidit la població russa, sinó els oligarques, Putin i tota la camarilla que pensa que així aconseguirà beneficis pel fet de controlar els recursos d'un país enorme i estratègic. No és la població russa qui ha demanat aquesta guerra. Això no passa mai. La població no demana guerres."

Jordi Calvo: "Les sancions als oligarques russos poden tenir efectes"

L'investigador del Centre Delàs d'Estudis per la Pau avisa del risc que les mesures econòmiques perjudiquin les classes mitjanes i baixes