Impunitat institucionalitzada. Quatre medalles, una vintena de premis i felicitacions, i 36 querelles per tortures. Billy el Niño se'n va a la tomba amb un expedient vergonyós. Cap govern de la democràcia ha estat capaç de fer passar comptes a un dels personatges més sinistres del franquisme i de la Transició. Un policia sàdic amb un historial terrorífic de pallisses, abusos i acusacions falses i persecucions de tot tipus contra estudiants, treballadors i activistes d'esquerres. La cara més perversa del règim de Franco personificada en un uniforme. Però Antonio González Pacheco no només no ha hagut de donar mai explicacions davant la justícia per les seves atrocitats, sinó que, a més, n'ha rebut una compensació. De les arques de l'Estat n'ha sortit durant més de 40 anys el 50% extra de pensió que Billy el Niño ha estat cobrant mentre era viu en reconeixement pels mèrits durant l'època de policia. Cada medalla va acompanyada d'una prestació: uns diners que feien engreixar la butxaca de Pacheco i la vergonya de l'estat espanyol. No, la Transició no va fer net. Va amagar-ho tot sota la catifa. I fa una pudor que tomba.