Primer van ser ratolins, després micos i, finalment, persones. Un equip de científics suïssos de l'Escola Politècnica Federal de Lausana aconsegueixen que 9 paraplègics tornin a caminar, gràcies a una teràpia experimental que combina rehabilitació física amb l'estimulació elèctrica de la medul·la espinal. Els efectes van ser immediats i es van mantenir durant els cinc mesos posteriors al tractament.

Aquests investigadors, liderats pel neurocientífic Grégoire Courtine i la neurocirurgiana Jocelyne Bloch, ja ho havien aconseguit prèviament a finals del 2018 i, de nou, a principis del 2022, sempre sota les condicions d'un assaig clínic. Ara ho han tornat a fer i, a més, han identificat els mecanismes subjacents que han fet possible que recuperin i conservin la marxa.

En concret, els autors del treball, publicat a la revista científica Nature, han descrit les neurones de la medul·la espinal que són clau perquè les persones tornin a caminar després de la paràlisi. A més, han vist que després de l'estimulació elèctrica de la medul·la hi ha una reducció de l'activitat metabòlica.

El director de recerca de l'Institut Guttmann, Josep Maria Tormos, que no ha participat a l'estudi, diu a Catalunya Ràdio, que els resultats de l'estudi són sorprenents:

"Un pensaria que, si tens un dèficit i restaures la funció, trobaràs més activitat en les àrees responsables d'aquesta funció i el que han trobat és precisament el contrari."

Reconnectar el cervell amb les cames

Els investigadors han operat els 9 voluntaris de l'assaig clínic per implantar-los 16 elèctrodes a l'esquena, sobre la medul·la, que van connectats a un ordinador que funciona amb intel·ligència artificial. 

Aquest ordinador dona l'ordre perquè els elèctrodes emetin impulsos nerviosos que reconnecten el cervell amb les cames que, tal com explica Tormos, és el repte de recuperar la mobilitat en les lesions medul·lars:  

"Bàsicament el problema que tenim és que hi ha centenars de milers de neurones que han perdut el patró de connectivitat amb centenars de milions de connexions que és aquest patró de connectivitat i has de reconnectar tot això perquè funcioni."

La teràpia encara és experimental, però obre la porta a què les lesions medul·lars causades per accidents i traumatismes siguin reversibles. A més, tal i com assenyala Tormos, aquests resultats es podrien aplicar a diferents malalties que afectin la mobilitat de les persones:

"Realment és paradigmàtic en la comprensió de la lesió medul·lar i de la rehabilitació de la lesió medul·lar, però que té implicacions que es podrien derivar cap a altres malalties del sistema nerviós."

Un d'aquests casos serien les seqüeles causades per un ictus, que avui són la primera causa de discapacitat adquirida a tot el món.

De ratolins a humans i d'humans a ratolins

Qualsevol recerca d'una nova teràpia té una fase preclínica i una altra de clínica. Això vol dir que un fàrmac es prova primer en animals, com ratolins o micos, i després en humans. Això és el que ha fet el grup de Courtine perquè els voluntaris amb paraplegia recuperessin la mobilitat.

Però, en aquest article científic, els autors també han desfet camí dels humans als ratolins per identificar els canvis plàstics en les cèl·lules nervioses que fan que la persona pugui continuar caminant més enllà de l'estimulació.

Els científics han desenvolupat un model de ratolí per reproduir els elements que han permès a les persones amb lesió medul·lar recuperar la mobilitat. Això els ha permès dibuixar un mapa molecular de l'expressió gènica de diverses neurones de la medul·la espinal de l'animal.

Un dels aspectes més sorprenents d'aquests resultats és que les cèl·lules nervioses que s'activen en les persones paraplègiques que reben l'estimulació elèctrica epidural no tenen un paper clau perquè les persones sanes caminin.