Entra en vigor a Hongria el decret que imposa obligar a escoltar el batec del cor del fetus abans d'avortar, un requisit obligatori a partir d'ara per totes les dones que triïn interrompre el seu embaràs. Abans d'avortar, les dones hongareses hauran de presentar un document que certifiqui que han rebut informació sobre els "signes vitals" del fetus, un eufemisme referit al batec del cor. Núria Terribas, jurista especialitzada en bioètica i directora de la Fundació Grífols i de la càtedra de bioètica de la Universitat de Vic, alerta al "Catalunya nit" que la mesura és una coacció de la voluntat de les embarassades: "Les sotmet a un estrès psicològic emocional indubtable. Això no és acceptable, perquè la presa de posició ha de ser lliure."  Terribas ha vinculat el decret hongarès a "governants ultraconservadors" que promouen un retrocés en els drets de les dones. La jurista ha advertit que aquesta situació es podria reproduir aquí si governa una opció política alternativa a l'actual: "No descartem que al nostre país, si hi ha un canvi de govern, drets que ja tenim com la legislació sobre l'avortament però també l'eutanàsia, la tombin, de fet ja hi ha un recurs al Tribunal Constitucional. La tradició democràtica europea s'hauria de traslladar a nivell de carrer, per superar els interessos polítics dels grups d'ultradreta." En aquest sentit, Terribas ha apel·lat Europa a actuar en defensa d'uns valors que -considera- estan en perill: "Europa hauria de revertir això, perquè Europa sempre ha vetllat pels drets fonamentals. Estem en una dinàmica de risc, perquè això també afecta a les llibertats d'orientació sexual." Europa assenyala la falta de democràcia de l'Hongria d'Orbán El Parlament Europeu ha tornat a assenyalar Hongria, un país que els 27 no consideren una democràcia plena. La nova resolució europea defineix el govern de Viktor Orbán com "un règim híbrid d'autocràcia electoral". Segons el text, aprovat amb 433 vots a favor, 123 en contra i 28 abstencions, Budapest posa en risc els valors de la declaració universal de drets humans i altres tractats de drets fonamentals per diversos motius. Alguns dels dèficits democràtics que s'assenyalen són l'estat de dret, el funcionament del sistema constitucional i electoral, la independència del poder judicial, la corrupció, el pluralisme dels mitjans de comunicació i la llibertat d'expressió. Membres d'Amnistia Internacional i de Hatter, una ONG que promou els drets LGTBIQ+, protesten davant el Parlament d'Hongria (Reuters/Marton Monus) La resolució també alerta sobre l'amenaça dels drets de les persones LGBTIQ, així com de minories com el poble romaní, els jueus, els migrants, els sol·licitants d'asil i els refugiats.El ministre d'Exteriors hongarès, Péter Szijártó, considera que aquesta resolució és "un insult" per a tots els ciutadans del seu país. També acusa els europarlamentaris de mentir. El primer ministre hongarès, l'ultranacionalista Viktor Orbán, lidera el partit conservador Fidesz que ha guanyat quatre eleccions legislatives consecutives. Als últims comicis l'oposició va formar una única coalició per intentar treure'l del poder. L'amenaça europea de congelar fons econòmics a Budapest La Comissió Europea ha acordat una proposta formal per congelar fons europeus a Hongria per les amenaces a l'estat de dret. Demana suspendre 7.500 milions d'euros, un terç dels fons de cohesió que rep aquest país. El pas, però, encara no és definitiu. Budapest s'ha compromès a una sèrie de millores abans de mitjans de novembre i Brussel·les espera a veure com les implementa a la pràctica. La decisió final dependrà de si hi ha a favor una majoria qualificada dels 27 membres de la Unió Europea. Viktor Orbán a l'última cimera de la Unió Europea (Reuters/Johanna Geron) Hongria és un dels majors beneficiaris de la política europea de cohesió, amb més de 22.500 milions d'euros assignats fins al 2027. A Budapest li corresponen gairebé 6.000 milions d'euros del pla de recuperació postpandèmia, però continua sent l'únic país a qui Brussel·les no ha validat el pla.