Fomenten l'odi per fer-se més rics

Tristan Harris treballava al departament de disseny ètic de Google al 2013, quan va crear una presentació que es va fer viral. La va titular "Una crida a minimitzar la distracció i respectar l'atenció de l'usuari". En essència Harris hi descrivia l'efecte altament nociu de l'addicció a les xarxes socials. I demanava que els desenvolupadors de software respectessin l'usuari final. Tot -deia- per evitar conseqüències pernicioses associades a la sobreexposició a les xarxes. Neix BeReal, una nova xarxa social que t'envia una notificació i et dona 2 minuts per compartir un contingut (Unpslash) L'èxit d'aquell treball va ser la llavor de l'organització sense ànim de lucre Center for Humane Technology, l'any 2018. El centre treballa per denunciar què hi ha darrere de la tecnologia que condueix els nostres pensaments, comportaments i accions, per construir un futur més humà. D'aquest esperit en va sortir el reconegut documental "The social dilemma", que posava en el focus Facebook i les seves accions encaminades a confrontar els usuaris. Digues-la ben grossa i l'encertaràs En estudiar els patrons humans de comportament, Harris arriba a una conclusió demolidora: "Tindràs més clics i amistats online com més moralment aberrant sigui el llenguatge que utilitzes. Com a desenvolupadors de software, ens recompensen per fomentar la divisió. Com més bo siguis innovant per confrontar gent, més et pagaran i més seguidors i agradaments tindran els usuaris." Aquesta aproximació explica perquè la gent amb les opinions més extremes són els que funcionen millor a les xarxes socials, diu Harris: "Com més violent sigui el contingut del post, més opcions tindrà de ser viral. I com que la majoria de la gent actua amb moderació, sovint el relat a les xarxes no representa el gruix de la ciutadania que els més agressius diuen que representen." A tall d'exemple, una piulada per informar de l'actuació policial a la casa de Donald Trump va tenir 2.000 agradaments a Twitter. Quan una congressista del partit del president va piular el mateix i va qualificar de "cabró" el responsable de l'operació, els agradaments es van multiplicar per 10. I quan l'oposició a Trump va piular que era un traïdor, els agradaments es van multiplicar per 20. Harris ha desgranat el seu argumentari en una entrevista al programa "60 minutes" del canal nord-americà CBS: La intimidació i la ràbia com a negoci La conclusió del centre és que les plataformes tecnològiques han capturat el significat de la participació de la gent en societat, diu Harris. "Que hagin colonitzat i privatitzat la participació social vol dir que ara la gent s'identifica com 'Soc a TikTok' o 'Soc a Instagram'." I, com a negocis que són, la competència comercial entre aquestes plataformes és ferotge. Twitter ha dissenyat Notes pensant en les necessitats dels escriptors, un perfil professional on encaixen bloguers, poetes, comediants, periodistes, creadors de contingut, responsables de xarxes socials, etc. (Unsplash) Per això no tenen incentiu per treballar per enfortir la democràcia, sinó per desenvolupar productes en la direcció que més gent hi interactuï. Encara que això faci que es disparin missatges d'intimidació i ràbia, el cor del negoci.

Fomenten l'odi per fer-se més rics

Les eleccions legislatives nord-americanes fan aflorar arreu la percepció que les xarxes disparen els beneficis promovent un llenguatge indignant i ofensiu