Escòcia s'alça i surt al carrer per obrir una "via catalana" a la independència

Centenars d'independentistes escocesos s'han manifestat davant del Parlament escocès i a sis ciutats europees poc després que el tribunal suprem britànic decidís que Escòcia no pot organitzar un nou referèndum d'independència. En la seva interlocutòria, l'alt tribunal manté que només el parlament de Westminster pot convocar-lo. El tribunal afegeix que el dret a l'autodeterminació no és aplicable a Escòcia perquè no és una excolònia ni un poble oprimit militarment. Partidaris del sí i del no a la independència d'Escòcia, durant una concentració (Al Jazeera) Entre els manifestants davant del parlament hi havia Valentina Servera, militant catalana del Partit Nacional Escocès i presidenta de les joventuts de l'Aliança Lliure Europea, formació en què s'integra l'SNP. "La concentració ha anat molt bé, hi havia més gent del que m'esperava, ha parlat la primera ministra Nicola Sturgeon, i a l'altra banda manifestants unionistes, així que hem tingut de tot en un lloc petit". En conversa amb Catalunya Ràdio, Servera al·ludia a aquesta nova estratègia de mobilització que impulsa ara l'independentisme escocès arran de la sentència, una via paral·lela a la seguida a Catalunya l'any 2015. "Espero que aquestes manifestacions es tradueixin en pressió a Westminster perquè els faci seure a una taula i donin un referèndum. No crec que Westminster faci com Espanya, perquè ells mateixos queden en evidència. Sortir al carrer és posar pressió sobre la taula, i acabaran cedint. No veig el primer parlament democràtic del món ignorant la veu escocesa." I és que la primera ministra escocesa ha acatat la decisió, però alerta que implica que el Regne Unit deixa de ser una unió voluntària. Per això Nicola Sturgeon estableix que les pròximes eleccions britàniques seran un referèndum de facto. La ministra principal d'Escòcia, Nicola Sturgeon, aquest dilluns a Saltcoats, Escòcia (Reuters) Una opció política que també evoca la Catalunya del 2015, segons explicava a Catalunya Ràdio Daniel Cetrà, màster en estudis de nacionalisme a la universitat d'Edimburg: "A Escòcia intentaran crear un moviment de la societat civil a la catalana. Fins ara han prioritzat el pragmatisme i el bon govern, i han bandejat una mica l'activisme, el component emocional i la mobilització, i això ho volen redreçar. Tot i això, no hi ha tradició de manifestacions massives com a Catalunya." Per Cetrà aquest activisme adormit revifarà a l'escalf de la interpretació legal emanada del Suprem britànic: "Això és un greuge que Sturgeon invoca, dient que això no és una unió voluntària, això és una gàbia, i per tant la independència és més necessària que mai. Es tanca la via legal i això té implicacions polítiques, perquè el Regne Unit es concep a si mateix com una unió de diferents nacions. I sempre s'ha dit que Escòcia era un membre amb els mateixos drets que el membre majoritari, Anglaterra. I el que es posa a prova ara és fins a quin punt es tracta d'una unió política voluntària si una part no pot marxar encara que vulgui si no hi ha una acceptació prèvia per part de Londres." Descartada la via unilateral La via plebiscitària propugnada per Sturgeon busca més eixamplar el suport que declarar la independència, segons compartia amb Catalunya Ràdio Robert Liñeira, professor de Ciència Política a la universitat de Glasgow. "Escòcia vol una via legal perquè es volen incorporar a la UE, i això vol una via legítima. No s'espera que la via unilateral s'explori. Si guanyen els laboristes a Londres i el partit nacionalista escocès fos fonamental per a la governança del Regne Unit, això li donaria poder suficient per negociar un nou referèndum. Però no està clar que els laboristes guanyin ni que estiguessin disposats a negociar això." Per Liñeira, el precedent català fa encara més improbable que els escocesos explorin la via de la independència unilateral.

Escòcia s'alça i surt al carrer per obrir una "via catalana" a la independència

L'independentisme aparca el pragmatisme i es mobilitza després que el Suprem britànic tanqués la porta a convocar un nou referèndum