En què ha canviat la gestió política de la pandèmia en aquests tres mesos?

Si res no canvia, la gestió política de la pandèmia acabarà com va començar: marcada per la falta de transparència, les contradiccions, les rectificacions, la descoordinació... i la població desconcertada. Al principi, perquè el virus va superar tothom. Dominava la preocupació davant del ritme tan accelerat a què la corba de contagis s'enfilava. I la por ho desbordava tot. Durant el pic i l'inici del descens: perquè era una situació nova, que ningú havia afrontat abans i la fórmula era la de 'prova i error'. I ara, perquè no s'ha après res dels tres mesos anteriors i el càlcul partidista ja torna a ser un element de pes. L'estira-i-arronsa perquè Barcelona entri a la fase 3 sembla que tingui més a veure amb les tensions entre partits de govern (de diferents administracions) que no amb les dades de contagis per coronavirus. I aquest no és un bon símptoma. Perquè indica que la mirada ja es torna a desviar al mateix lloc de sempre: la política, la rivalitat i el rèdit particular. El desconfinament s'accelera, va pendent avall agafant velocitat i ningú té previst posar-hi el fre. Tot el contrari: hi ha pressa. I entre les lliçons que se suposava que aquest virus ens havia de deixar hi havia la de la prudència: que ja torna a escassejar.

En què ha canviat la gestió política de la pandèmia en aquests tres mesos?

Detectat un brot de coronavirus a la Garrotxa, que es dona per controlat i contingut