Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Un país per voltar

Els confins de l'Alta Garrotxa: ruta cap a Beget

L'Alta Garrotxa és un espai natural molt feréstec que s'endinsa per les comarques del Ripollès, la Garrotxa i l'Alt Empordà. A Beget -que depèn de Camprodon, al Ripollès-, es conserva impecable l'església de Sant Cristòfol i, sobretot, la talla romànica de la Majestat de Beget.

Roger Santaló Puig / Fèlix Martín

Beget és un dels exemples més evidents del que representa l'Alta Garrotxa, terra definida de mala petja. I és que les seves comunicacions són del tot precàries. No disposa de serveis bàsics ni tampoc de cobertura mòbil, i per arribar-hi s'ha de fer una carretera revirada des de Castellfollit de la Roca o des de Camprodon.

A la Plaça Major hi va viure el músic Peret Blanc
Les cases de Beget estan ben conservades tot i la seva antiguitat (Roger Santaló)

Quan s'hi arriba, però, l'església romànica de Sant Cristòfol (s. X) destaca enmig de la vall on està assentat el nucli urbà. La construcció és un dels millors testimonis romànics que es conserven a Catalunya. A més, el seu retaule està presidit per la Majestat de Beget, una talla policromada del segle XII de dos metres d'alçada, que va ser restaurada per la Generalitat de Catalunya amb la supervisió de fortes mesures de seguretat. Tot i això, com que els veïns van evitar que el temple fos destruït durant la Guerra Civil, conserva moltes obres artístiques de diferents èpoques, com la Mare de Déu de la Salut (d'estil gòtic, del s. XIV), un retaule barroc (s. XVII), o unes pintures de Joaquim Vayreda (s. XIX).

La Majestat va ser amagada durant la Guerra Civil
La Majestat romànica de Beget és una de les talles policromades més ben conservades del país (Roger Santaló/Catalunya Ràdio)

Beget és un poble tranquil: el silenci es barreja amb els sons de la natura, com el de la riera o el torrent del Trull, que creuen el poble de nord a sud. A les seves lleres s'apleguen les cases del nucli urbà, fetes de maçoneria de pedra, amb llindes que es remunten al segle XIII. Es senten pocs testimonis humans, perquè només hi viuen 20 veïns de manera habitual.

Els carrers de Beget son tranquils quan no hi ha massificació turística
S'impedeix el trànsit rodat per l'interior de Beget (Roger Santaló/Catalunya Ràdio)

Entre els últims habitants que hi han fet vida, destaca Pere Sala i Solé, en Peret Blanc de Beget. Va ser conegut arreu per ser un dels darrers músics de muntanya que poblaven la zona. Va aprendre a tocar el violí de manera autodidacta, i va contribuir a mantenir bona part de l'imaginari sonor de l'Alta Garrotxa.

L'església romànica de Sant Cristòfol és de les més fotografiades de Catalunya
Beget té dos ponts que salven els torrents que creuen el poble (Roger Santaló/Catalunya Ràdio)

Actualment, a Beget hi queden dos restaurants: l'Hostal del Forn i Can Jeroni. Però més enllà de les seves activitats i dels allotjaments rurals, hi ha poca activitat econòmica, motiu pel qual molts dels seus habitants han anat marxant amb el pas del temps. Una de les demandes dels veïns que hi queden és que s'actuï per revitalitzar el nucli i evitar la massificació del turisme: des que van entrar a la llista de "Pobles més bonics d'Espanya", la tranquil·litat que s'hi viu entre setmana -especialment a l'hivern- queda interrompuda pels visitants que hi arriben els dissabtes i diumenges, com assegura Enric Pau Soler, president de l'Associació de Veïns de Beget.

"Des que ens han donat el títol, els aparcaments queden col·lapsats. Beget aguantarà la pressió turística? Calen accions per tal de poder-ho assumir."

Al web de l'espai "Un país per voltar" trobareu aquesta i totes les propostes per fer turisme que fem cada setmana, a Catalunya Informació.

NOTÍCIES RELACIONADES
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut