Un equip de científics europeus revela la primera imatge d'una família neandertal, formada per un pare, la seva filla adolescent i, com a mínim, dos parents més de segon grau. Els investigadors atribueixen aquestes restes a un nen petit i una dona adulta que podrien haver estat un cosí i la seva àvia.

Aquest és el retrat més ampli d'un grup de neandertals fet fins ara, que van viure fa uns 54.000 anys a les coves siberianes de Txaguirskaia i Okladnikov.

L'estudi, que es publica a la revista científica Nature, també inclou una descripció de l'organització social i els comportaments d'aquesta espècie humana, estretament emparentada amb la nostra.

Grups petits i endogàmics, però amb mobilitat femenina

Els seus autors conclouen que els neandertals vivien en comunitats petites, d'uns 20 individus, amb molta consanguinitat. Tot i això, les dones es movien molt més que els homes per evitar l'endogàmia, un comportament molt similar al dels ximpanzés femella.

El paleoantropòleg José María Bermúdez de Castro, del Centre espanyol d'Investigació sobre l'Evolució Humana (CENIEH), ha explicat en una entrevista a Catalunya Ràdio que aquesta troballa ens acosta encara més als ximpanzés:

"És increïble que els neandertals hagin conservat conductes dels ximpanzés. Això ens acosta encara molt més als ximpanzés, amb els quals compartim un 98% del genoma."

Els investigadors han pogut concloure la migració femenina, perquè l'ADN mitocondrial, que és el material genètic que transmeten les mares als fills, era molt més divers en els individus de la comunitat que el del cromosoma Y, que és el que transmeten els pares.

Els autors de l'estudi adverteixen, però, que els seus resultats es basen en un grup reduït d'individus i que, per tant, podrien no ser representatius de la població neandertal.

El Premi Nobel Svante Pääbo coordina la recerca

La investigació s'ha fet a partir de l'anàlisi genètica de les restes d'ADN de 13 individus de neandertal que van viure en dues coves al sud de Sibèria, a Rússia. Els resultats s'han comparat amb el genoma de 18 neandertals que s'havien descobert prèviament.

Un dels coordinadors del treball és el recent Premi Nobel de Medicina, el genetista suec Svante Pääbo, guardonat pels seus descobriments en homínids extingits i l'evolució humana.

L'any 2010, Pääbo va ser el primer científic que va seqüenciar el genoma del neandertal i el descobridor dels denisovans, una espècie d'homínids fins aleshores desconeguda.

Bermúdez de Castro creu que aquest treball obre la porta a nous estudis de grups de neandertals:

"És realment molt emocionant saber que es pot aconseguir ADN d'un grup familiar. És fantàstic, perquè pensem que es pot tornar a repetir en jaciments com el de Burgos, a la serra d'Atapuerca."

Pääbo, que investiga a l'Institut Max Planck de Biologia Evolutiva, a Alemanya, ha fet recerca amb restes dels jaciments d'Atapuerca.