El papa Francesc durant la missa de Pasqua a la plaça de Sant Pere del Vaticà
El papa Francesc durant la missa de Pasqua a la plaça de Sant Pere del Vaticà
Catalunya nit

El papa Francesc treu poder a l'Opus Dei

El màxim responsable de la institució creada per Escrivà de Balaguer deixarà de ser bisbe

RedaccióActualitzat

Dijous entra en vigor el decret del papa Francesc per reformar els privilegis de l'Opus Dei dins l'Església catòlica.

A partir d'ara el prelat de l'Opus Dei, el màxim responsable de la institució, deixarà de ser considerat bisbe automàticament i no podrà portar les vestidures episcopals.

De fet, l'actual prelat de l'Opus Dei, Fernando Ocáriz, no havia estat mai nomenat bisbe pel papa Francesc.

L'actual prelat de l'Opus Dei mai no ha estat nomenat bisbe (Opus Dei)

La nova norma estableix que l'organització passi a dependre del clergat i hagi de retre comptes amb la Santa Seu cada any i no cada cinc anys com fins ara.

L'Opus haurà de presentar un informe d'auditoria sobre la situació interna i l'evolució de la seva tasca apostòlica anualment.

Degradació o reestructuració de la institució?

Aquest decret s'emmarca en el compromís del papa Francesc de reformar la cúria romana per aconseguir un model d'església diferent, més modern i transparent, des que el 2013 va agafar-ne les regnes. 

Mentre alguns parlen de degradació o de pèrdua de pes de l'Opus Dei dins l'Església, d'altres creuen que això és massa agosarat i prefereixen parlar de reestructuració de la institució.

El papa, en primer terme, adreçant-se a la multitud congregada a la plaça de Sant Pere sota la pluja
El papa Francesc es va comprometre a reformar la cúria vaticana per modernitzar-la (Premsa Vaticà)

Segons Jesús Bastante, redactor en cap del portal especialitzat Religión Digital, la mesura suposa un canvi d'estratègia del Vaticà per posar fi a una estructura excessivament jeràrquica:

"D'alguna manera és un canvi de paradigma, en què el papa obliga l'Opus Dei pràcticament a refundar-se. Per primera vegada a la història, s'atreveix a reconvenir l'Opus Dei, que és una institució molt poderosa, que perd influència en les estructures de poder en l'estructura de l'Església catòlica."

Per Santi Bueno, catedràtic de Dret Canònic a la Universitat de Barcelona i vicerector de l'Ateneu Universitari Sant Pacià, els canvis no són de gran relleu canònic ni jurídic:

"Als primers prelats se'ls va fer bisbes a títol personal, no perquè l'Opus Dei hagués de tenir cap bisbe. I per això van passar a la congregació dels bisbes. Com que el papa ha hagut de reformular la cúria romana, ha aprofitat per ressituar la prelatura personal de l'Opus Dei a la congregació dels clergues i no al dicasteri dels bisbes."

Des de l'Opus Dei es desmarquen de la discussió. Manuel Sánchez, del gabinet de premsa de la institució considera, en declaracions a l'agència AFP, que no se'ls relega:

"Alguns han interpretat les disposicions de la Santa Seu en termes de degradació o pèrdua de poder. Aquest tipus de dialèctica no ens interessa, perquè per a un catòlic l'ús del poder o de les categories mundanes no té sentit."

Però Bastante insisteix que no és ben bé així i que es notarà en el futur de l'organització:

"El prelat de l'Opus Dei deixarà de fer-se amb els bisbes i cardenals del món com un igual per passar a ser algú en un escalafó inferior."

Joan Pau II va donar privilegis a l'Opus

Hi ha uns 115 capellans i al voltant de 5.000 fidels de l'Opus Dei a Catalunya, un dels bastions de l'organització. La va fundar el sacerdot Josepmaria Escrivà de Balaguer l'any 1928, i actualment compta amb prop de 90.000 membres a 80 països.

El papa Joan Pau II va donar gran part dels privilegis a aquesta organització influent i conservadora, de vegades criticada pel seu funcionament opac.

El papa Joan Pau II (Reuters)
Joan Pau II va ser el papa que va donar privilegis a l'Opus Dei (Reuters)

L'Opus Dei és una estructura singular dins l'Església, ja que és l'única prelatura personal creada pel clergue polonès Karol Wojtyla.

Això va permetre que l'organització es convertís en una mena de diòcesi sense territori, regida tant pel dret canònic com pels seus propis estatuts, i responsable davant el papa.

Anar al contingut